La vicealcaldessa i responsable de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de València, Sandra Gómez, ha anunciat que es modificarà hui el PAI (Projecte d'Adequació Urbanística) de Benimaclet. El consistori pretén que el barri es convertisca en una mescla d'usos entre ús residencial, ús terciari i ús dotacional públic. A més, el 20% de l'edificabilitat serà destinat a l'ús terciari, però no per a comerços, sinó per a empreses innovadores i tecnològiques, a cause de que en l'actualitat "volen instal·lar-se a València, però que per falta de sòl terciari no poden", indica Gómez.
Amb aquest pla, l'Ajuntament de València pretén "garantir l'interés general de la ciutat i alinear-la amb els objectius de l'agenda 2030, amb els reptes que ha d'afrontar la ciutat postcovid, la ciutat 15 minuts i la sostenibilitat". Sandra Gómez també ha indicat que aquests canvis no modifiquen els paràmetres urbanístics definits en el PGOU (Pla General d'Ordenació Urbana) i que ha buscat donar resposta a la major part de les demandes veïnals.
Entre les modificacions més destacades es troba la creació d'un gran parc públic central que servisca de transició entre el barri i l'horta. Sobre aquest tema, la vicealcaldessa ha explicat que la zona central haurà d'"acollir un parc urbà per al gaudi de tots els veïns i veïnes, com així succeeix en altres barris com Benicalap, Benimàmet, Malilla Nord, Marxalenes, Aiora, Dr. Lluch en el Cabanyal, Orriols o el de Rambleta, entre altres. "Aquest parc haurà d'executar-se com una transició entre la ciutat i l'horta", ha precisat.
Les edificacions hauran de reduir les seues altures, perquè aquestes s'hauran d'anar reduint a mesura que s'acosten a l'horta amb l'objectiu d'aconseguir una transició "amable" entre totes dues parts. Per tant, les majors altures es concentraran en els extrems amb les avingudes Alfauir i Catalunya. Respecte a la tipologia edificatòria, Gómez ha afirmat que hauran d'"adequar-se a les existents en l'entorn, no acceptant-se en cap cas els espais lliures privats". Amb això, ha indicat que es busca "fomentar les relacions veïnals de barri i els espais de trobada públics" i gràcies a aquesta reformulació "suposaria guanyar 15.000 m² d'espai públic que podrien destinar-se a altres usos".
A més, segons ha recalcat la vicealcaldessa, s'ha apostat per potenciar els camins històrics amb la connexió a l'horta. Aquesta mesura incidiria en "la millora de la integració amb l'Horta, dotar de major importància en l'ordenació als camins històrics de les Fonts i de Farinós, singularitzant el seu pas a través de la Ronda, i garantint la connexió del NHT de Benimaclet amb l'entorn agrícola i els elements de valor cultural que existeixen en ell", ha explicat. Increment del sòl terciari
Sandra Gómez ha explicat que la proposta actual "destina al voltant d'un 13% de l'edificabilitat a usos terciaris, sent la resta residencial". No obstant això, ha recordat que les directrius de qualitat urbana aprovades per l'Ajuntament "estableixen un mínim del 20% d'edificabilitat terciària per a aconseguir una vertadera mescla d'usos per a crear un barri on la gent puga viure i treballar sense haver de desplaçar-se a grans distàncies".
D'aquesta manera, ha destacat que la nova proposta "augmentarà el percentatge d'edificabilitat destinada a terciari per a poder donar resposta a l'alta demanda de sòl terciari de la ciutat, fomentar el desenvolupament econòmic i aconseguir una ciutat compacta 15 minuts". A més, ha ressaltat que si bé "amb aquesta acció es mantenen els paràmetres urbanístics, amb el canvi de qualificació de part de l'edificabilitat a terciari, el nombre d'habitatges es veurà reduït i s'aconseguirà un repartiment més equilibrat d'aquesta".Habitatge assequible
Pel que respecta a l'habitatge públic, ha indicat que amb els nous criteris "es calcula que es poden obtenir al voltant de 251 habitatges públics, més al voltant de 100 habitatges dotacionals per a majors de 65 anys, menors de 35 i altres col·lectius.Un total de 351 habitatges públics que ajudaran a millorar el parc d'habitatge públic i al fet que el barri dispose d'habitatge assequible", ha valorat la regidora. Aquest canvi no afecta els paràmetres urbanístics, ha precisat i ha detallat que amb aquest canvi "mantenim intacte el parc d'habitatge públic" i el nombre d'habitatges total amb el qual comptaria se situaria al voltant dels 1.000, en funció del terciari.
A més, ha assegurat que la proposta "haurà de seguir els principis que defineixen un ecobarri". "Un ecobarri intenta minimitzar el seu impacte mediambiental gràcies a processos eficients com completar el cicle de l'aigua, cuidar l'orientació de les edificacions i el seu disseny per a ser eficients energèticament, o generar part de l'energia que produeixen entre altres", ha explicat Gómez. Per tant, ha defensat que "no es poden construir nous barris que no busquen reduir al màxim la seua petjada mediambiental amb totes les eines de les quals les ciutats disposen en l'actualitat".
Finalment, quant a la Ronda Nord ha exposat que "constitueix una autèntica barrera que impossibilita, amb la seua configuració actual, la recuperació de la connexió de la ciutat amb l'horta periurbana". Per això, ha avançat que "la solució" s'ha d'abordar en "l'escala de ciutat i afectar a tot el traçat de la infraestructura, i partirà de la reconsideració global d'aquesta solució viària, que aconseguirà almenys la revisió de la seua secció i la naturalització de la seua vora més exterior, amb la generació de recorreguts per als vianants i zones estancades en contacte amb el sòl agrícola, connectats amb els camins històrics".
Així, la intenció està a convertir al barri de Benimaclet, en un barri en el qual les dotacions públiques estiguen a l'abast de qualsevol persona a una distància que es puga recórrer a peu, bicicleta, VMP o transport públic. "És una resposta raonable, equilibrada, dóna resposta a diverses qüestions que s'han posat damunt de la taula en els últims anys i és una proposta que, a més va d'acord amb el model urbanístic que volem desenvolupar a l'Ajuntament de València", ha conclòs Gómez.