Després de 14 anys, dos tancaments en fals i el menyspreu i silenci forçat per part dels anteriors governs del Partit Popular, els familiars i víctimes de l'accident de Metrovalencia de 2006 poden ‘descansar’. Un acord entre els acusats i la Fiscalia Provincial de València va reduir les 66 sessions programades i quasi 300 compareixences -entre testimonis i perits- a una única: ahir la jutgessa va acceptar l'acord.
"Es fa justícia. Es reconeix que la culpa no va ser del conductor, sinó dels directius", ha assenyalat Rosa Garrote, Presidenta de l'Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol (AVM3J). Un acord que, en una clara dissonància amb l'ocorregut actualment, ha sigut valorat positivament per la Generalitat Valenciana, la mateixa institució que va lluitar per silenciar-lo anys arrere. "És obvi que va haver-hi una responsabilitat política", va declarar divendres passat el President de la Generalitat, Ximo Puig. Ell mateix va demanar perdó, en nom de la institució, a les víctimes de l'accident res més accedir al govern; ara, 14 anys després, des de la Conselleria de Política Territorial asseguren que les mesures de seguretat i manteniment han canviat dràsticament.
Dels huit acusats, amb aquest acord, quatre no tenen pena. Els altres quatre, tenen 22 mesos de presó -per regla general no s'entra a la presó amb sentències menors de 24 mesos-, i han hagut de reconéixer, expressament, la responsabilitat en l'accident. Una catàstrofe, ocorreguda el 3 de juliol de 2006 a les 13.10 hores, en la Línia 1 al seu pas per Jesús, en Patraix. El tren va descarrilar en una corba, van morir 43 persones i 47 van resultar ferides.
"Reiterem"
L'accident es va produir per un excés de velocitat que, a causa de no tindre les mesures de seguretat i les balises amb bon manteniment, no es va reduir de manera automàtica com ha d'ocórrer. Una cosa que, assenyalen des d'Obres Públiques, hui no pot repetir-se. "Des de la Generalitat reiterem, com ja vam fer res més entrar en el govern, el nostre compromís amb les víctimes", ha assenyalat el Conseller Arcadi España. El polític creu que "la justícia ha fet el seu paper" i "ha permés als familiars posar fi a una llarga lluita". "No podem oblidar que es va realitzar una gestió política deficient que no va respectar els principis bàsics d'humanitat i justícia", ha asseverat.Actualment, segons han detallat des de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, "totes les línies ferroviàries d'FGV compten amb sistema de frenat automàtic de trens", a més d'una geometria de via "protegida amb sistemes automàtics" -la inclinació del tren-. En les línies 1, 3 i 5 de Metrovalencia està implantat un Sistema de Conducció Automàtica (ATO) que permet controlar la velocitat dels trens; així, es millora la seguretat, fiabilitat i fins i tot les freqüències.
"Deixa al PP en evidència"
Garrote va assenyalar el dia d'ahir com un dels "més emocionants" de la seua vida. La ratificació del pacte per la jutgessa significa, en essència, que l'AVM3J tenia raó. "Es reconeix, ni més ni menys, el que nosaltres portem, com a associació, denunciant des del primer dia: la responsabilitat no és del conductor, sinó de les persones que prenen les decisions, els directius de l'empresa Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana", va asseverar.La Presidenta de l'associació ho assenyala com un "triomf" per a la lluita que, des de fa 13 anys i mig, han dut a terme. Encara que, també, és una sentència que deixa en "evidència" a l'anterior Govern valencià i el PP: "En 2006 i anys successius van negar la responsabilitat dels directius i la mala gestió de l'empresa. Sostenien que la responsabilitat era del conductor i que tot estava ben fet". El Partit Popular, que acusava l'associació d'estar "polititzada" i el màxim representant de la qual llavors, el President Francisco Camps, mai va rebre, sostenia la bona gestió malgrat uns errors de seguretat i manteniments que es van traduir en 42 morts i 47 ferits.
Garrote ha celebrat que "els mateixos imputats" s'han reconegut culpables i que, "efectivament, es van fer les coses malament". "És una llàstima que hàgem hagut d'arribar fins ara, que aquest reconeixement de culpa no arribara els dies posteriors a l'accident. Hauria estalviat tot aquest patiment, però ens quedem amb el positiu", sentència.