El govern municipal ha aprovat aquest migdia les bases del concurs per al disseny del futur Parc de Desembocadura, que tancarà el Jardí del Túria des de la Ciutat de les Ciències fins a la mar.
El vicealcalde i portaveu municipal, Sergi Campillo, ha afirmat que "aquest govern atén una demanda històrica del veïnat de Natzaret, el més afectat per l'ampliació sud del port, i, per tant, aquesta ciutat té un deute històric amb el barri de Natzaret, i també de manera molt important amb els veïns del Grau perquè afectarà de manera molt significativa els últims trams del jardí del Túria i que, a més, està en connexió amb el PAI del Grau".
Sergi Campillo ha explicat que "encetem la fase final del jardí del Túria, la finalització del jardí del Túria, que fa enguany 35 anys del seu inici. Per tant, aquest govern, un govern progressista, és hereu també del primer govern progressista de l'alcalde Ricard Pérez Casado".
El regidor ha explicat que "té un grau de justícia poètica, històrica, que un govern progressista acabe el treball del primer govern progressista, que és obrir el jardí del Túria als barris del sud. És una fita molt important que canviarà la vida del tots els veïns i veïnes d'aquesta zona de la ciutat".
El futur Parc de Desembocadura comprén 25,3 hectàrees des del pont de l'Assut de l'Or fins a Natzaret amb una inversió de 35 milions d'euros. L'equip seleccionat en la fase de concurs s'encarregarà també de la redacció del projecte i la direcció facultativa de les obres de la primera fase: les 9,3 hectàrees que arriben al port, amb un pressupost de 15 milions d'euros, dels quals l'Autoritat Portuària n'aportarà 13,5 milions.
El parc engloba quatre àrees en un únic projecte paisatgístic, que comporta també una solució per als últims trams del Jardí del Túria i que connecta amb el sector urbanístics de França, Ciutat de les Arts i les Ciències, Moreres-II, Cocoters i Grau.
Innovació i fons europeus
La Junta de Govern ha acordat hui també ampliar en 250.000 euros les ajudes destinades a la convocatòria per al desenvolupament de projectes d'innovació destinats a la missió climàtica València 2030. Així, les ajudes passaran de 750.000 a 1 milió d'euros.
El govern municipal també ha aprovat ampliar l'ajuda que atorga a l'Associació València Capital del Disseny en el marc del conveni que manté per a la celebració de la capitalitat del disseny 2022. Així, l'increment de l'ajuda serà de 300.000 euros i, per tant, sumarà un total d'un milió tres-cents mil euros.
El govern local ha acceptat hui també l'ajuda concedida per l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi d'energia (IDAE) per a la millora de l'estalvi energètic de la ciutat i, en concret, del poble de Massarrojos, del districte de Ciutat Vella i del barri de Russafa. En total, s'han substituït 2.227 lluminàries per tecnologia LED d'última generació. Aquesta actuació, que ja ha estat executada, tenia un cost elegible de 899.966,44 euros, dels quals l'IDAE n'ha finançat 449.983,22.
Sergi Campillo ha recordat que els llums substituïts eren "les lluminàries defectuoses d'aquell famós cas de corrupció conegut com els leds de Rus". El regidor ha explicat també que "les lluminàries eren molt deficients i, a més, havien perdut intensitat lumínica".
La Junta de Govern ha donat el vistiplau també a l'ajuda atorgada pels fons europeus "Next Generation" per a projectes de mobilitat urbana. En concret, els fons comunitaris financen 3,3 milions per a quatre línies d'actuació en matèria de carrils-bici i transport públic. Les noves partides es sumen als 36 milions ja aconseguits per finançar les zones de baixes emissions o la compra d'autobusos elèctrics de l'Empresa Municipal de Transports (EMT).
En últim lloc, el govern municipal ha aprovat el pla d'acció en matèria de contaminació acústica de València, un conjunt de mesures que tots els consistoris han d'aprovar i que, cada cinc anys, realitza una foto fixa del mapa de soroll de la ciutat. En el nou pla s'assenyalen 37 línies d'actuació, que inclouen mesures preventives i correctives, i que defineix huit eixos estratègics d'acció en matèria de reducció del soroll, especialment del trànsit rodat.
El pla introdueix com a novetat una estratègia de protecció de zones tranquil·les amb la finalitat d'ampliar el confort acústic en tots els districtes de la ciutat. El parc natural de l'Albufera també té el seu espai en el pla com a pulmó verd de la ciutat i com a zona de baixes emissions acústiques.