L'alcalde, Joan Ribó, ha afirmat que "enguany no només hem recuperat els nivells d'ocupació d'abans de la pandèmia, sinó que hem aconseguit les xifres d'atur més baixes en 14 anys, encapçalant la creació de llocs de treball en les ciutats espanyoles". A més, "a l'octubre hem obtingut la millor dada absoluta d'afiliacions a la Seguretat Social en els últims 16 anys i València continua liderant el rànquing de les ciutats amb major pes d'autònoms". L'alcalde, qui ha assegurat que "mira amb orgull València" i ha demanat "que ens sentim orgullosos de ser valencians" perquè "ara se'ns reconeix com una ciutat sostenible, saludable i innovadora", ha fet aquestes declaracions durant el discurs que ha pronunciat al Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, organitzat per Nova Economia Fòrum, i en el qual també hi han estat presents el vicealcalde, Sergi Campillo, i d'altres membres de l'equip de govern i del Consell de la Generalitat.
L'alcalde ha defensat la gestió econòmica de la ciutat i les dades de creixement i creació d'ocupació i ha afirmat que "València és una ciutat d'oportunitats, que genera confiança i seguretat per a les persones, per als nostres sectors econòmics, autònoms i pimes i per als treballadors i treballadores" i que "aquest govern ha estat un escut contra la crisi de la pandèmia i ho continuarem fent contra la crisi energètica sense deixar ningú enrere, generant un model de ciutat que atrau noves inversions relacionades amb nous jaciments com ara la innovació, la tecnologia o el turisme sostenible". Així, segons Ribó, l'atur ha passat en València de 57.469 persones en novembre de 2021 a 48.839 persones en novembre d'enguany i "la ciutat està aprofitant molt bé la reforma laboral, ja que els contractes indefinits que, el 2020 eren el 8% del total, ara són el 53%".
Pel que fa a les inversions, "València és una ciutat que acull un gran sistema d'emprenedoria, que aposta per la innovació per transformar la societat i que propicia l'arribada de grans empreses tecnològiques", entre les quals ha citat el centre de desenvolupament de programari d'Hitachi o el centre de computació de Nacions Unides a la Marina, entre d'altres.
I tot açò és possible, segons l'alcalde, gràcies a programes com el Pla Resistir "28,6 milions d'euros que han arribat a 10.802 persones autònomes, pimes i microempreses"; els bons comerç, "on l'any passat hem injectat 900.000 euros i enguany, 1,8 milions"; les ajudes al comerç de proximitat "que ha ingressat ja durant 2022 vora 1,9 milions d'euros a 1.032 comerços de proximitat"; el programa Amunt Persianes, "amb ajudes de fins a 20.000 euros per a reobrir baixos comercials buits a València"; o el Pla Estratègic d'Ocupació, Formació i Emprenedoria, entre d'altres.
Joan Ribó també ha destacat que "els pressupostos municipals per a 2022 van superar per primera vegada la xifra dels 1.000 milions d'euros i ara en 2023 tornen a créixer i arriben als 1.042.869.604 euros i, des de 2015, hem incrementat les inversions en un 40% i amb una reducció en dos terços del deute municipal".
L'ampliació del port
Joan Ribó ha reiterat que "l'ampliació del port no s'hi pot plantejar sense tindre en consideració dues qüestions. D'una banda, les afeccions de l'ampliació sobre les platges del sud i l'Albufera i d'altra, com resoldre el transport metropolità que generaria". Per a Ribó, "hi ha solucions i cal estudiar-les" i s'ha referit als ports d'Hamburg i Rotterdam, "on els grans desplaçaments metropolitans estan fent-se en ferrocarril". L'alcalde ha mantingut la seua negativa al projecte d'ampliació del port tal com està plantejat perquè "ja ho advertírem fa tres anys, quan vaig demanar que es fera una nova DIA actualitzada a les condicions actuals d'emergència climàtica i, per tant, mentre no hi haja garanties ambientals i jurídiques, mantindrem el rebuig al projecte".
Per continuar amb la façana marítima de la ciutat, Joan Ribó ha afirmat que "la Marina és un dels espais capdavanters per tal d'impulsar València com a referent de la innovació mitjançant la col·laboració publicoprivada". En aquest sentit, l'alcalde ha recordat que "el consorci es troba actualment en estat de dissolució després d'haver satisfet tots els deutes i, ara, ens n'hem donat un termini d'un any per tal de crear un nou ens participat per l'Ajuntament, la Generalitat i el Govern per tal de consolidar la Marina com a eix d'innovació, impuls econòmic, creativitat i innovació". Ribó ha assegurat que "volem donar coherència i confiança a les empreses que estan establertes o es vulguen establir, als treballadors i treballadores i als milers de visitants". Per a l'alcalde, "defensem una Marina popular i accessible a tota la ciutadania, que consolide el caràcter participatiu i ciutadà i que siga compatible amb la seua essència com a pol d'innovació".
Ribó ha mostrat la seua satisfacció per la bona marxa del procediment administratiu del canal d'accés ferroviari, que "ja es troba en fase d'adjudicació i les obres podrien començar al primer trimestre de 2023".
Pel que fa al Nou Mestalla, Joan Ribó s'ha referit a la "necessitat d'acabar el projecte i d'acabar-lo prompte perquè tenim compromisos que ens agradaria poder abordar amb un estadi acabat". Tot i això, ha advertit que "l'estadi s'ha de fer complint amb una sèrie de condicions".
La millor ciutat del món i un govern estable
L'alcalde ha repassat "els reconeixements molt importants que València ha rebut en els últims temps", i entre els quals ha triat la capitalitat verda 2024, la capitalitat mundial del disseny, la capitalitat europea del turisme intel·ligent, la capital mundial de l'alimentació i que la ciutat va ser finalista de la capitalitat europea de la innovació. Es tracta de reconeixements que posen de manifest, en opinió de l'alcalde, "el canvi en la manera com València és observada i percebuda des de fora, ja que hem passat de ser una ciutat associada a la corrupció, el malbaratament de recursos, l'urbanisme especulatiu i la depredació del territori durant els anys més grisos del Partit Popular a una ciutat que és referent en qualitat de vida i que la revista Forbes va declarar com la millor ciutat del món per a viure".
Segons l'alcalde, hi ha dos claus que "són fonamentals per a entendre el canvi que s'està produint a la ciutat. En primer lloc, que les polítiques que estem desenvolupant són polítiques per a perdurar perquè estan basades en els grans acords europeus i internacionals com l'agenda 2030, els objectius de desenvolupament sostenible o l'agenda urbana" i que "el canvi ha vingut de la mà d'un govern de coalició i d'esquerres que governa des del diàleg per trobar les solucions més adients i que hem estat un govern estable com demostra el fet que hem estat una de les primeres ciutats a aprovar els seus pressupostos".
El model de ciutat
Joan Ribó ha subratllat que el model de ciutat ha quedat plasmat a l'estratègia urbana València 2030, que perfila "el futur de la ciutat al voltant de sis mirades: la ciutat sostenible, la ciutat saludable, la ciutat compartida, la ciutat pròspera i emprenedora, la ciutat creativa i la ciutat mediterrània amb un full de ruta a través de 30 programes i 192 línies d'actuació". Joan Ribó ha afirmat que "és possible accelerar la transformació urbana i assolir la neutralitat climàtica sense deixar ningú arrere". L'alcalde creu important "orientar l'economia cap a la sostenibilitat i la digitalització, dues àrees estratègiques de gran creixement futur ja que, segons l'Organització Internacional del Treball, Europea crearà entre 700.000 i 1.000.000 d'ocupacions verdes en els propers deu anys". Segons Ribó, "estem assistint a un canvi de paradigma al qual s'ha de superar la tradicional dicotomia entre economia i ecologia perquè, en pocs anys, tota iniciativa econòmica que no siga sostenible, directament no serà viable".
Joan Ribó creu que "el model de ciutats verdes ens porta a pensar en un sistema interconnectat de parcs i espais verds, on la renaturalització i les zones verdes són fonamentals com a espais saludables que fan la ciutat més amable". En aquest sentit, l'alcalde ha recordat que València disposa de "594 hectàrees de zones verdes netament urbanes amb 14 grans parcs i 289 jardins de barris i el 70% de les persones té una zona verda a menys de 5 minuts de sa casa". En eixe àmbit, ha enumerat com els grans projectes dels pròxims anys, "el parc de Desembocadura, el corredor verd al Saler, la transició horta-ciutat a Campanar o Benimaclet o la renaturalització del nou llit del Túria".
En matèria ecològica, l'alcalde ha defensat la rehabilitació d'habitatges "amb criteris d'estalvi energètic, especialment en els entorns més vulnerables i amb pitjor qualitat edificatòria. En eixe sentit, hem recorregut als fons Next Generation per impulsar la rehabilitació del voltant de 700 habitatges en dos barris populars de la ciutat a Tres Forques, Natzaret o Campanar". Quant a la generació de renovables, l'alcalde ha recordat que "estem licitant la major planta de generació solar urbana d'Espanya en el cementeri municipal i volem impulsar una empresa mixta publicoprivada per accelerar la producció de renovables en les teulades dels edificis municipals".
Pel que fa a l'oficina de l'energia, Joan Ribó creu que "la transició energètica ja no és només una qüestió de sostenibilitat sinó la manera de reduir la factura de la llum i això és una qüestió social de primera magnitud i, per això, les oficines de l'energia estan desenvolupant un paper fonamental d'assessorament a la ciutadania i contribuint a generar estalvis d'uns 300 euros a l'any per família".
Una ciutat metropolitana
Per a l'alcalde, "la ciutat real on vivim és una ciutat metropolitana que integra una gran diversitat de municipis i tots els reptes estan indissolublement associats a la necessitat de pensar més enllà dels límits administratius". Segons Ribó, "les mancances que en tenim no són casuals sinó que són fruit d'una història ja que, a finals dels 90, el govern de dretes de la Generalitat va dissoldre el Consell Metropolità de l'Horta per motius clarament polítics i amb conseqüències nefastes com la corrupció o la pèrdua d'ajudes". Per tant, Ribó demana "impulsar, juntament amb la resta de municipis i institucions, el procés de configuració i definició del model d'una governança metropolitana". Així, considera necessari "generar alternatives al vehicle privat ja que el 80% dels desplaçaments es continua generant en cotxe". En concret, l'alcalde considera que "les prioritats han de ser la xarxa de rodalia, que ha perdut un 40% de viatgers en deu anys; la xarxa de metro i tramvia; i els aparcaments dissuasius".
Pel que fa a la mobilitat urbana, l'alcalde ha tingut paraules per al carrer de Colón, del qual ha dit que "està en fase d'estudi", ha de deixar de ser "una via de pas de cotxes" i ha establit l'ordre de prioritats "primer, els vianants; segon, el transport públic i, en el nostre cas, l'EMT; en tercer lloc, el carril bici per a la mobilitat sostenible; i en quart lloc, el cotxe privat perquè, dins de la ciutat, hem d'emprar el cotxe només quan siga necessari".
La intervenció de Joan Ribó ha estat precedida per les paraules de la secretària de Comissions Obreres del País Valencià, Ana García Alcolea, qui ha presentat l'alcalde. García Alcolea ha assegurat que "Joan Ribó ha pegat un gir copernicà a les polítiques públiques de la ciutat, que ara és més feminista, més sostenible, més habitable, més lliure i intolerant contra l'homofòbia, una ciutat que lluita contra la pobresa". La secretària general del sindicat ha dit també que "València és un referent de polítiques de mobilitat" i ha lloat l'impacte que la reforma laboral ha tingut a València per afirmar que "la ciutat està aprofitant-la molt bé ja que li ha donat estabilitat i continua generant-la".