L'alcalde de València, Joan Ribó, ha participat aquest dimarts en el diàleg d'alt nivell sobre ciutats climàticament neutres, en el marc del Congrés Nacional de Medi Ambient 2022. Ribó ha intervingut en un diàleg junt amb els alcaldes de Saragossa i Vitòria-Gasteiz, i representants del Govern estatal i l'Oficina Espanyola d'ONU Hàbitat, i a la vesprada participarà en el diàleg "El camí de València cap a la Green Capital 2024", juntament amb el professor d'Urbanisme de la Universitat Europea de Madrid Mateus Porte. Ribó ha detallat les iniciatives impulsades pel govern municipal per fer de València una ciutat climàticament neutra. Iniciatives que ha vinculat amb la innovació com a element clau i que han servit per a aconseguir la designació de València com a Capital Verda Europea 2024. En aquest sentit, l'alcalde ha subratllat el paper protagonista de les ciutats per a fer front als reptes que planteja el canvi climàtic i avançar cap a un model més amable on les persones puguen desenvolupar la seua vida amb benestar i felicitat.
"Les ciutats estem en el centre de la transformació. Som responsables de la major part dels problemes mediambientals, però al mateix temps concentrem les capacitats i el talent per a fer-los front", ha explicat l'alcalde de València. Per això, ha defensat que "les ciutats som l'espai d'oportunitat per a demostrar com és possible accelerar la lluita contra el canvi climàtic". Ribó ha intervingut en l'acte d'obertura del Congrés Nacional de Medi Ambient 2022 junt amb els alcaldes de Saragossa, Jorge Azcón, i de Vitòria-Gasteiz, Gorka Urtaran; el secretari general d'Agenda Urbana i Habitatge, David Lucas; el delegat de Medi Ambient i Mobilitat de l'Ajuntament de Madrid, Borja Carabante; la directora de l'Oficina Espanyola d'ONU Hàbitat, Carmen Sánchez Miranda; i la directora de la Fundació Conama, Alicia Torrego.
Davant tots ells, Joan Ribó ha apel·lat a la necessitat d'impulsar "polítiques valentes per part de tots els nivells de l'administració, perquè a les ciutats és on es concentren les dificultats, com saben molt bé tots els alcaldes hui ací presents". Encara que l'alcalde ha lamentat que "moltes vegades no tenim ni els recursos, ni els instruments, ni les competències per a fer-los front". Per això, ha instat "les ciutats amb ambició a anar de bracet per a protagonitzar la transformació; perquè, efectivament, és el moment de les ciutats", ha afegit.
La XVI edició de CONAMA ha arrancat a Madrid sota el lema "És el moment". La trobada constituix una oportunitat perquè administracions, empreses, entitats i ciutadania reflexionen sobre la transformació, més enllà de les bones pràctiques, amb la mirada posada en l'impacte de les estratègies i els projectes en tots els àmbits.
València, la Capital Verda Europea
L'elecció de València com a Capital Verda Europea 2024 ha centrat bona part de la intervenció de Ribó. Aquesta designació suposa un reconeixement de la Comissió Europea als eixos de transformació de la nostra ciutat, basada en les infraestructures verdes, la regeneració urbana, l'eficiència energètica i la mobilitat. A més, ha recordat l'alcalde, València és també una de les 100 ciutats seleccionades per la Comissió Europea per a demostrar que és possible accelerar la transformació urbana i aconseguir la neutralitat climàtica abans del 2030. "Tot això és per a nosaltres una enorme satisfacció, perquè ens mostra que estem en el camí correcte; però també una enorme responsabilitat, perquè ens obliga a obrir i recórrer camins nous i poc transitats".
En aquest sentit, l'alcalde de València ha citat el que fora secretari general de Nacions Unides Ban Ki-moon: "la batalla per la sostenibilitat global la guanyarem o la perdrem a les ciutats". "I eixe repte –ha afirmat Ribó- es trasllada hui a la lluita contra el canvi climàtic; si aspirem al fet que Europa siga un continent climàticament neutre en 2050, és necessari que, almenys, 100 ciutats s'anticipen per a aprendre i demostrar com fer-ho". "És el que ha entés la Comissió Europea amb la formulació de la Missió Climàtica –ha afegit- i a València ens hem sumat a ella amb decisió, entenent que es tracta d'un projecte de ciutat, que ha de fer de València no sols una ciutat més sostenible, sinó també més saludable, equitativa i pròspera".
Per a això, l'alcalde ha assenyalat els quatre reptes sobre els quals ja està treballant València: mobilitat, energia, ciutat verda, i economia i innovació. En l'àmbit de la mobilitat, la nostra ciutat actua en dos àmbits: la promoció del transport públic i la recuperació d'espai públic per a les persones. En els últims set anys s'han recuperat 155.000 metres quadrats per a la ciutadania, i es disposa ja de quasi 200 quilòmetres de carril bici i ciclocarrers.
En relació amb l'energia, s'està impulsant la rehabilitació d'habitatges amb criteris d'estalvi energètic, especialment en els entorns més vulnerables i amb pitjor qualitat edificatòria. I, de manera paral·lela, a València s'està impulsant la major planta de generació solar urbana d'Espanya. "La transició energètica ja no és només una qüestió de sostenibilitat, és la manera de reduir la factura de la llum de les llars", ha defensat Ribó.
Quant al repte de ciutats verdes, València disposa de 594 hectàrees de zones verdes netament urbanes amb 14 grans parcs i 289 jardins de barri; és a dir, que el 70% de les persones té una zona verda a menys de 5 minuts de la seua casa. En aquest context, l'alcalde ha destacat l'escala metropolitana per a la infraestructura verda amb projectes com la regeneració del litoral, el Parc de Desembocadura i el corredor verd al Saler, la transició horta-ciutat (Campanar, Benimaclet) o el nou llit del Túria com a espai renaturalitzat.
Finalment, Joan Ribó ha dedicat un espai al repte de l'economia, "que és –ha assegurat- un dels elements crucials". "Fruit de l'emergència climàtica estem assistint a un canvi de paradigma en el qual l'economia haurà de deixar d'estar renyida amb l'ecologia", ha assegurat, i ha afegit que "en pocs anys, tota iniciativa econòmica que no siga sostenible no serà viable". Per això València aposta també per ser una ciutat innovadora "on el teixit empresarial, acadèmic, social i institucional oriente la seua innovació als objectius de la Missió Climàtica València 2030". Fruit d'aquest plantejament, la ciutat és actualment una de les tres finalistes a ser Capital Europea de la Innovació 2022.
El camí mediterrani a la sostenibilitat
El congrés continuarà a la vesprada en una sessió centrada en el concepte "ciutat de proximitat", sobre la reconfiguració urbana per a aconseguir que la gestió dels recursos naturals i la proximitat siguen la clau per a millorar la qualitat de vida dels ciutadans. La convocatòria arrancarà a les 16.00 hores amb el diàleg titulat "El camí de València cap a la Green Capital 2024", que protagonitzaran l'alcalde de València, Joan Ribó, i el professor d'Urbanisme de la Universitat Europea de Madrid Mateus Porto.
Joan Ribó ha definit aquest guardó com "un reconeixement molt important a les polítiques que estem desenvolupant i, sobretot un reforç molt important al model de ciutat que col·lectivament impulsem". Durant la seua intervenció, l'alcalde realitzarà un recorregut per tot el procés de reflexió i iniciatives que han portat a aconseguir aquest guardó internacional que convertirà València en "una referència en matèria de sostenibilitat urbana a Europa".
En paraules de Ribó, "quan presentem la candidatura vam fer un exercici de reflexió sobre què podia aportar València, i vam posar l'èmfasi en un element diferencial i no massa explorat: el nostre caràcter de ciutat mediterrània". "Molt del que s'ha escrit sobre ciutats sostenibles, així com la gran majoria dels nostres referents, venen del nord d'Europa (Copenhaguen, Oslo, Amsterdam...), i per això, en aquesta candidatura vam voler explorar específicament el camí mediterrani a la sostenibilitat urbana. És el que som i des d'ací és on podem aportar elements, solucions i inspiració a altres ciutats".
Durant el diàleg entre Joan Ribó i Mateus Porto s'abordaran qüestions generals, com ara el lideratge polític i el cost polític de les accions, la importància de la coherència en els instruments de la planificació urbanística i de la mobilitat, o els instruments de governança; i també sobre algunes qüestions més concretes, com la implantació de les zones de baixes emissions a la ciutat, la distribució urbana de mercaderies, o la gestió de l'aparcament.