L'alliberament de la ciutat de València compleix 780 anys. Un dia com hui, en 1238, les tropes del rei musulmà Zayyan ibn Mardanish (també anomenat Çaén) van ser derrotades després d'anys de setge i lluites en les ciutats limítrofes de la capital llevantina, que va ser rendida a una de les figures més importants de la història del País Valencià: Jaume I d'Aragó. És la seua entrada en la ciutat com a Rei Conqueridor, fa ja quasi vuit segles, el que celebren els valencians i valencianes cada 9 d'octubre.
Fill de Pedro II el Catòlic i Maria de Montpeller, els seus primers anys de vida van resultar difícils a causa de la ràpida mort dels seus pares, després de la qual va ser lliurat com a ostatge a Simó de Montfort, enemic de Pedro II. El seu regnat va començar després del seu alliberament en 1214 per ordre del Papa Innocenci III i va estar marcat per constants enfrontaments amb la noblesa aragonesa.
En les Corts de Tortosa de 1225 proclamaria per primera vegada la necessitat d'emprendre la reconquesta contra l'Islam, que convertiria en la seua màxima prioritat durant els anys posteriors del seu mandat, un dels deu més llargs de la història.
La conquesta
Una vegada assentat en el tron i després de la conquesta de les illes -Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera-, el jove rei va començar en 1232 amb la presa de les poblacions del nord del Llevant que li encaminaria cap a la victòria en la ciutat de València. La seua tàctica? Matar de fam a l'enemic. Va ocupar punts estratègics com Morella, Peníscola i Borriana, on es repartia la majoria d'aliments de la zona, i d'aquesta forma la majoria d'enclavaments dependents es van rendir a les tropes aragoneses sense necessitat de batalla prèvia.Així, Jaume I va obtenir el control de ciutats com Almenara, Museros, Bétera, Paterna o Silla, aconseguint envoltar les muralles de València. Va ser llavors quan el rei de Tunís (Tunísia) va acudir al rescat dels musulmans enviant 12 galeres i 6 tarifes a la costa del Grau per a defensar la capital. Davant açò, el monarca aragonés va decidir instal·lar-se en un campament entre les naus de Tunís i les tropes de la ciutat, fet pel qual l'exèrcit naval no va arribar a desembarcar i va acabar marxant a Peníscola. Van atacar la localitat però van perdre la batalla, provocant que fugiren de la zona.
En un dels enfrontaments el rei d'Aragó va rebre el tret d'un ballester al davant per acostar-se a ajudar a les seues tropes, que estaven sent víctimes d'una emboscada. Aquest episodi va passar a la història com una altra de les llegendes que han envoltat la vida de Jaume I, ja que segons expliquen el monarca es va retirar a si mateix la saeta que li havia travessat l'os del crani. La veritat és que la fletxa mai va arribar a travessar el casc i solament li va quedar una nafra com a conseqüència de l'atac.
L'última batalla de la contesa es va produir en el Portal de la Boatella, en la via Sant Vicent. El rei Çaén li va atorgar la ciutat de València a canvi d'un salconduit a Cullera, on més tard seria també vençut. El 28 de setembre de 1238 se signava la rendició de la ciutat i el 9 d'octubre Jaume I efectuava la seua entrada oficial per la porta del Tremp camí de la mesquita principal, que es convertiria en catedral. Moltes més victòries se sumarien a les gestes del monarca aragonés, que va morir després de seixanta-tres anys de regnat.
Una vida amb nombrosos amors i àmplia descendència
Respecte al seu caràcter, Jaume I era descrit com un rei de forta personalitat. Destacaven la seua generositat, sentit de l'honor i religiositat, fruit de la criança i educació entre cavallers templaris, encara que també era considerat un faldiller, ja que va mantenir diverses relacions amoroses.Del seu primer matrimoni amb Leonor de Castella va nàixer Alfons, que es va erigir com a successor de la Corona d'Aragó fins a la seua mort en 1260. Del segon enllaç, amb Violant d'Hongria, va tenir quatre fills i cinc filles. Dels homes Pedro, que li succeiria a Aragó, València i el comtat de Barcelona; Jaume, que heretaria Mallorca, i Fernando i Sancho, que moririen abans que el seu pare. Les filles van ser Violant, casada amb Alfons X de Castella; Constança, casada amb l'infant Manuel, germà d'Alfons X; Sancha, que va morir com a pelegrina en Terra Santa; Maria, que va ser religiosa, i Isabel, casada amb Felip III de França.
Fora del matrimoni, el monarca va engendrar quatre fills il·legítims: Fernando Sánchez de Castro, Pedro Fernández de Híjar, Jaume de Xèrica i Pedro de Ayerbe.
"Els Furs": la identitat d'un poble
L'any 1261 Jaume I va jurar davant les Corts Valencianes els furs de València, que va suposar la constitució del Regne de València com a estat sobirà. Aquesta va ser la primera manifestació en la Península Ibèrica (i la segona a Europa) d'un text legislatiu, basada en les antigues institucions del dret romà.Així doncs, des del segle XIII l'antic Regne de València va comptar amb una completa llei basada en el més modern dret de l'època, que en gran part, encara que amb transformacions, perdura en l'actualitat en el dret espanyol i europeu. Aquest es va desenvolupar en els segles posteriors a través de nous quaderns de "furs" promulgats per les Corts Valencianes. Aquesta evolució normativa va afavorir al seu torn el comerç i la cultura, la qual cosa va provocar grans avanços econòmics i culturals en el segle XIV, considerat el Segle d'Or Valencià.
Després de la batalla d'Almansa (1707), el rei Felip V va derogar "Els Furs" i València va passar a ser una província del regne d'Espanya. Tanmateix, es van mantenir per la via del costum un nombre important d'institucions jurídiques, amb el que pot dir-se que el dret foral valencià no va desaparéixer per complet. Quasi tres segles després i amb l'arribada de la democràcia, el territori valencià es va constituir en Comunitat Autònoma, i després de la reforma de l'Estatut d'Autonomia en 2006, la Generalitat va adquirir àmplies competències per a la conservació, desenvolupament i modificació del Dret Foral Civil Valencià, recuperant així l'esperit de "Els Furs Valencians".