El procés de transformació de les trames urbanes de les ciutats s'ha anat consolidant en els últims anys amb l'acceleració de la posada en marxa de diferents actuacions i iniciatives per a incrementar l'accessibilitat universal en la via pública. En paral·lel, també ha augmentat la consciència social sobre les dificultats que una persona amb mobilitat reduïda (PMR) ha de superar mentre circula pels carrers de qualsevol urbs en el seu dia a dia. No obstant això, en ciutats com València encara queden alguns espais de caràcter públic que manquen d'una accessibilitat total i on els qui tenen una menor mobilitat no poden accedir.
És el cas de gran part del Jardí del Túria, un dels pulmons verds de la capital valenciana que gràcies als més de deu quilòmetres que formen el seu recorregut ho convertixen en el parc lineal més gran de tota Europa. Malgrat ser un dels espais verds més grans que s'inscriuen en l'estructura urbana valenciana, en l'actualitat no és un punt accessible per a les PMR a causa del seu desnivell, ja que este se situa en l'antic llit del riu Túria abans que aquest fóra desviat després de la riuada que va inundar part de València l'any 1957.
De fet, tan sols hi ha quatre trams (el 12, 13, 14 i 15) considerats accessibles a qualsevol persona, ja que permeten que, per exemple, els usuaris en cadira de rodes puguen baixar des del carrer fins a esta zona verda. Precisament, és en estos quatre trams on diferents entitats planegen crear una nova ruta totalment accessible destinada a persones amb mobilitat reduïda. Es tracta d'una iniciativa impulsada per la Fundació Asfplant (Associació Professional de Flors, Plantes i Tecnologia Hortícola de la Comunitat Valenciana) i l'Associació Valenciana d'Artrosi i Osteoporosi (AVAO) que pretén "donar una toc d'atenció a les administracions públiques perquè coneguen la realitat de les persones amb mobilitat reduïda" i així crear cada vegada més llocs accessibles en la ciutat, explica Lucía Garrigues, directora de projectes de la fundació.
A més, este projecte també compta amb la col·laboració de Caixa Popular, Grup Ugarte, i també l'Ajuntament de València a través de l'OAM Parc i Jardins; i es finançarà, en part, a través d'una ajuda de la Fundació Horta Sud dins de la convocatòria de "Projectes que canvien el món" en l'edició 2024. Així, a través d'este es planificarà una ruta segura, accessible i sense obstacles per a les PMR; així com per a les "persones majors que han perdut capacitat de mobilitat, usen crosses o caminadors i no poden caminar bé", detalla. "A penes veiem persones majors amb andadores pel llit per baixar fins a allí els suposa una odissea", afig.
La idea d'esta ruta és crear un itinerari que puga ser transitat per qualsevol persona en el Jardí del Túria, oferir informació sobre l'estat de la zona i els possibles obstacles que poden trobar les PMR i que este parc puga ser un refugi climàtic per a tota la ciutadania. "Este jardí amb el canvi climàtic i l'augment de les temperatures és un espai verd que pot actuar com a refugi enfront de la calor i estes persones no ho poden gaudir perquè només poden accedir a quatre trams", relata Garrigues.
Es preveu que transcórrega entre els trams 12 i 15 del jardí, ja que "són els més accessibles perquè són els més recents i s'han tingut més en compte les necessitats que pot tindre una persona amb mobilitat reduïda, a més de tindre més serveis que altres trams més antics", exposa la directora. Així mateix, la directora aclarix que, ara com ara, la ruta es traçarà pels camins existents sense necessitat de fer cap obra a causa del reduït pressupost, encara que estes no es descarten en un futur.
Les rampes, una solució "factible" si està en bon estat
La directora de projectes de la Fundació encarregada de materialitzar este nou traçat confessa que "no és fàcil trobar accessible un traçat que estiga d'acord tant amb la forma natural de llit, com amb les zones verdes i el trànsit rodat" i nomena dues possibles solucions per a augmentar l'accessibilitat al jardí: instal·lar ascensors en els trams més concorreguts i on hi haja més serveis; i garantir l'existència de rampes "segures i en bon estat".
Precisament, la col·locació de rampes que permeten baixar des del carrer fins al jardí són "una solució factible", però, advertix Garrigues, "estes han d'estar ben dissenyades". "Des de fora, moltes vegades pensem que que hi haja una rampa ja és accessible un lloc i no és així. Cal tindre en compte si la rampa té el pendent indicat, si el seu sòl és antilliscant i si el terreny té sots o és, més o menys, uniforme", concreta. Tal com exemplifica, "els sots i terrenys poc uniformes també són molt perjudicials tant per a les persones en cadires de rodes" com per a aquelles que patixen dolors crònics que els resten mobilitat.
Inauguració amb l'arribada de la tardor
Ara, l'equip que s'encarrega de dissenyar esta ruta està immers en la segona fase del projecte en el qual es perfilarà el trajecte i la distància que tindrà esta; posteriorment, durant la tercera fase es col·locarà la senyalística corresponent amb la qual s'indicarà el traçat d'este itinerari i, finalment, la quarta fase serà la inauguració i posada en marxa de la ruta.
En eixe sentit, des de la Fundació Asfplant indiquen que el procés de disseny es desenvoluparà al llarg d'estos mesos i la previsió és que siga entre els mesos de setembre o octubre quan finalitze tot el procediment perquè estiga llesta de cara a la tardor coincidint amb la baixada de les temperatures. "No es va a crear cap infraestructura nova, sinó aprofitar la que ja està creada per a crear una ruta perquè les persones amb mobilitat reduïda tinguen informació de com accedir al llit i que possibles obstacles es poden trobar", conclou Garrigues.