Cada 22 de març, des de 1992, se celebra el Dia Mundial de l'Aigua, una jornada reivindicativa que serveix per a recordar la rellevància d'aquest líquid essencial. I és que a pesar que totes les activitats socials i econòmiques depenen en gran manera del proveïment d'aigua dolça i de la seua qualitat, segons dades de Nacions Unides, s'estima que 2.200 milions de persones viuen sense accés a aigua potable.
Per tant, aquesta celebració té per objectiu conscienciar sobre la crisi mundial de l'aigua i la necessitat de buscar mesures per a abordar-la de manera que aconseguim l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 6: Aigua i sanejament per a tots abans de l'any 2030.
En aquest 2022 el focus d'atenció se centra en les aigües subterrànies, unes aigües invisibles els efectes de les quals s'aprecien a tot arreu. Es tracta d'aigües que es troben sota terra, en els aqüífers, unes aigües que són decisives per al bon funcionament dels ecosistemes, ja que, després d'alimentar brolladors, rius, llacs i aiguamolls, les aigües subterrànies finalment es filtren als oceans. La vida no seria possible sense elles.
És per això que la campanya de Nacions Unides se centra enguany a protegir-les de la sobreexplotació (extraure més aigua de la que es recarrega amb la pluja i la neu) i la contaminació que actualment les aguaiten, ja que pot desembocar en l'esgotament d'aquest recurs, en l'encariment del seu tractament i regeneració i fins a la paralització del seu ús.
Més de 100 milions d'euros a la xarxa de València
València iniciava ahir la celebració de la Setmana de l'Aigua, una iniciativa que, després d'impulsar-se l'any passat, vol consolidar i abordar des d'administracions empreses, societat civil, el valor immens de l'aigua, especialment des d'un prisma de sostenibilitat i eficiència.
Des de l'Ajuntament de la capital del Túria s'està realitzant una forta aposta en la xarxa de sanejament i proveïment, sent aquesta la gran desconeguda, per estar sota terra i no ser visible per a la ciutadania. Concretament, València disposa d'una xarxa amb més de 1.500 quilòmetres de col·lectors, una infraestructura amb moltíssim valor, essencial per al funcionament i desenvolupament de la ciutat.
Així, entre 2018 i 2021 s'han realitzat inversions per valor de més de 100 milions d'euros (més de 85 milions en proveïment i més de 15 milions en sanejament). Unes millores que s'han realitzat en tota la xarxa, fent-la més sostenible i millorant la seua potencialitat i qualitat, i que s'han dut a terme durant període estival per a causar la menor afecció possible a veïns i veïnes.
En el cas del proveïment, s'ha renovat la xarxa arterial del marge esquerre del Túria: des de Ciutat de les Ciències fins al Parc de Capçalera. Pel que respecta al sanejament, s'han solucionat els problemes en nuclis d'habitatges consolidats en sòl no urbanitzable.
Inversions des de la sostenibilitat que milloren la xarxa de proveïment
Entrant més al detall, des de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (Emshi) s'han invertit un total d'1.390.000 euros per a modernitzar i instal·lar derivacions d'emergència en deu localitats de l'Horta: Albal, Alfara del Patriarca, Alfafar, Benetússer, Burjassot, Catarroja, Massanassa, Montcada, Paiporta i Picanya. A més, s'ha finalitzat la Fase I del pla d'interconnexió de potabilitzadores, l'obra hidràulica de major envergadura des del Pla Sud. El pressupost total de tot el projecte en el seu conjunt ascendeix a 90 milions d'euros i la previsió és que estiga completat l'any 2023.
A més, l'Emshi continua treballant per a reduir la petjada de carboni en el sistema de proveïment d'aigua potable, amb accions com el projecte de la nova sala de bombament de la Presa, que contempla diferents actuacions i que en el seu conjunt afavoreix evitar alliberar l'atmosfera 1.125 tones de CO₂. El pressupost per a aquests treballs i l'adequació de l'entorn s'eleva a 3,7 milions d'euros.
A més, funciona a ple rendiment el conjunt de cinc bombes noves dins de la sala de bombament, al qual se li uneixen dues bombes més, que es troben submergides i adossades a la nova galeria alçada per a salvar la diferència de cota entre totes dues instal·lacions. Tot això suposa un augment del 20% del rendiment hidràulic o, dit amb altres paraules: l'Emshi ara és capaç de bombar el mateix cabal d'aigua, però utilitzant menys energia.
Resposta a pluges torrencials i sistema per a detectar fuites
En el cas del sanejament, s'està abordant una completa adaptació al canvi climàtic, sobretot per a gestionar els efectes de les pluges torrencials. La xarxa de depòsits de tempestes a València acumulen grans quantitats d'aigua pluvial i eviten el desbordament dels col·lectors i de la depuradora de Pinedo, permetent abordar episodis de pluges amb millors garanties. Actualment hi ha tres i s'han planificat sis grans tancs nous amb una inversió total de 85 milions d'euros.
D'altra banda, l'Emshi desenvolupa un sistema pioner per a detectar fuites d'aigua mitjançant fibra òptica. El sistema Optibib és especialment interessant per a la distribució d'aigua potable en altura, atés que està composta per canonades de gran diàmetre que formen una extensa xarxa en la qual localitzar amb exactitud on estan les possibles pèrdues d'aigua és de gran importància per a no desaprofitar un recurs tan valuós com és l'aigua potable.
El monitoratge en continu basat en fibra òptica al llarg de tota la xarxa és un dels projectes que l'Emshi pretén presentar als fons europeus de rescat per a la recuperació econòmica i, de fet, els va incloure al març en les expressions d'interés remeses al Ministeri de Transició Ecològica.
Dins d'aquest camí cap a la sostenibilitat, des de l'Emshi s'advoca per un model descentralitzat de depuració d'aigües que estiguen més prop del punt de reutilització. Aquest és un dels reptes sobre aigua per a les ciutats, per a no dependre d'infraestructures de bombament que generen consum energètic addicional.