Molt lluny queda ja la València somiada per l'anterior alcalde de la ciutat, Joan Ribó. I és que l'actual govern municipal, liderat per María José Catalá, ha transformat els principals projectes urbanístics de València que veuran la llum en els pròxims anys. Sens dubte, un dels més significatius ha sigut el futur bulevard García Lorca, que es projectarà en el sud de la ciutat després del soterrament de les vies ferroviàries, i que no ha estat exempt de polèmica. I és que el pas d'un model cent per cent verd a un altre que incorporarà trànsit rodat ha fet que diverses associacions veïnals s'unisquen, sota la plataforma 'Volem Corredor Verd', per a intentar paralitzar-ho.
Però, com serà el bulevard García Lorca de València? Per a començar, comptarà amb un 70% de zona verda; es construiran uns 3.000 habitatges a banda i banda del bulevard; i s'incorporaran vials de trànsit. A falta de concretar els detalls, tot apunta al fet que es crearan dos carrils per sentit de trànsit rodat: un per a autobús i un altre per a vehicles privats. Finalment, es planteja un carril bici bidireccional i zones verdes als costats.
Este canvi, ha explicat el regidor d'Urbanisme, Juan Giner, es deu al fet que "l'eliminació total del trànsit rodat" prevista en el projecte de l'anterior govern local "no permet la permeabilitat entre els diferents barris" de la zona. Així, ha garantit que l'actual model aposta per comptar amb "una permeabilitat harmònica i combinada" de trànsit rodat i també de trànsit tant ciclista com per als vianants.
Este és, sens dubte, un dels punts més polèmics. I és que el bulevard García Lorca es va projectar, al principi, com un corredor verd de 49.000 m², que cosia els barris del sud i garantia l'accés als veïns, vehicles autoritzats i transport públic mitjançant uns accessos en bucle utilitzant el carrer Sant Vicent i la carretera de Malilla, eliminant el trànsit rodat de la zona. No obstant això, este projecte es reformularà per un que sí que contemple vials per a la circulació de vehicles privats.
En este punt, l'actual executiu municipal assenyala en l'acta que el projecte anterior "elimina totalment l'accés a Sant Vicent Màrtir i no afronta buscar solucions en la trobada entre García Lorca amb Giorgeta ni els accessos als edificis en el bulevard". Així mateix, detalla que "es proposa eliminar la connexió de la carretera CV400 amb la ciutat de València, quedant la mateixa interrompuda a l'altura de l'autovia V-30". "Atés que es tracta d'una de les artèries principals d'accés a la ciutat, haurà de tindre's en compte la viabilitat d'esta proposta lligada a canvis importants en els patrons de mobilitat actuals i de reducció del trànsit efectiu per a poder planificar la seua eliminació", afig el document.
Davant este canvi d'escenari, la plataforma veïnal 'Volem Corredor Verd', conformada per diferents associacions veïnals i per la Federació d'Associacions Veïnals de València, han iniciat una campanya de recollida de signatures en change.org, que ja superen les 20.000 participacions, per a intentar frenar este nou model de bulevard.
La reurbanització de Pérez Galdós
Este és un altre dels grans projectes urbanístics de la ciutat de València que canviaran de terç. I és que es paralitza, de moment, l'eliminació del túnel de Pérez Galdós, una reivindicació històrica dels veïns que haurà d'esperar.
L'Ajuntament de València va encarregar a l'equip guanyador del concurs d'idees el projecte definitiu, i este equip va decidir encarregar a la Universitat Politècnica de València un informe preliminar sobre l'estat estructural del pas inferior de Pérez Galdós, tal com ha subratllat el regidor d'Urbanisme, Juan Giner. Este estudi assenyalava que només per a conéixer l'estat real d'una infraestructura de més de 50 anys es necessita un informe detallat la redacció del qual s'estendria prop de nou mesos. "Això posava en risc els diners d'Europa, per la qual cosa el soterrament del túnel s'ha descartat en esta primera intervenció i s'abordarà amb tranquil·litat, com suggerix l'equip redactor per terminis i cost".
En este mateix informe, l'equip redactor proposa, davant el desconeixement de què es puga desprendre de l'anàlisi, i amb la finalitat de donar una solució al cobriment del pas inferior, l'alternativa de realitzar una estructura independent que no altere ni afecte l'actual. No obstant això, el pressupost d'esta infraestructura, que com a mínim arribaria als 19 milions d'euros, i el termini d'execució addicional calculat en 24 mesos "ho fan inviable i incompatible amb els terminis per a la finalització de les obres requerits per la subvenció europea".
Cal recordar que esta actuació hauria d'estar finalitzada el juny de 2025. No obstant això, ja s'ha demanat una pròrroga d'un any al Ministeri per a "poder complir amb Europa i perquè els veïns tinguen voreres més àmplies, més arbrat, carril bici segregat i no perdre ni un euro de fons europeus".
La reforma de la plaça de l'Ajuntament
Com serà la nova plaça de l'Ajuntament de València continua sent una incògnita. Després del canvi de govern municipal, l'alcaldessa de la ciutat, María José Catalá, va decidir paralitzar l'adjudicació del contracte de redacció del projecte a l'equip guanyador del concurs d'idees. El motiu? Incorporar canvis que consideraven necessaris per a dotar a la futura plaça de l'Ajuntament d'un aire "més senyorial" i donar més visibilitat als edificis històrics de la plaça. Així, Catalá reconeixia que la proposta 'Re-natura' de l'equip liderat per Miguel del Rey– guanyadora del concurs d'idees – "és un bon punt de partida, però tenim una altra idea de plaça".
Cal recordar que 'Re-natura' concebia la nova plaça de l'Ajuntament de València com un bosc urbà, renaturalitzant l'espai i generant més zones d'ombra. A més, contemplava la renovació dels llocs de flors i la instal·lació de banys públics i fonts per a beure, i tot això mantenint la zona per a plantar el monument faller i per a disparar la mascletà.
En el seu moment, el Partit Popular ja va mostrar les seues reticències amb alguns aspectes del projecte, com per exemple, si el nou disseny amb tanta vegetació podria ser un impediment per al tret de la mascletà; o en relació amb l'estàtua de Francesc de Vinatea que es van oposar al seu trasllat de la plaça de l'Ajuntament.
Per això, a més de reformular el disseny inicial, el cost de la remodelació de la plaça de l'Ajuntament podria arribar a costar el triple del previst. Així li ho van traslladar els tècnics municipals a la primera edil durant la reunió que van mantindre, al setembre, amb els integrants del Consell Assessor d'Urbanisme de la ciutat.
Des de l'actual executiu, presidit per Catalá i format per PP i Vox, han assenyalat que este "no és el primer projecte que va deixar l'anterior govern que té un cost infravalorat" i han citat "com a exemple la reforma de l'avinguda Pérez Galdós". Referent a això, ha apuntat que Compromís i PSOE la "van xifrar en 11,8 milions i que després dels informes tècnics realitzats per l'actual govern l'obra superaria els 30 milions". En esta línia, han criticat "l'anterior gestió en projectes urbans, basats en concursos d'idees i cartons plomes, que no contemplaven ni el pressupost real ni els informes tècnics necessaris".