La ciutat de València està en ple procés de transformació, i ja competeix amb ciutats de tot el món. La pandèmia ha suposat un fre, però la bona base que tenia la ciutat li ha permés accelerar la seua recuperació. Hui, analitzem amb la regidora de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de l'Ajuntament de València, Pilar Bernabé, en quina fase es troba la reactivació econòmica de la ciutat, però també com els grans esdeveniments esportius impacten positivament a la ciutat.
De 2015 a 2019, València va reduir la seua taxa d'atur en, aproximadament, 15.000 persones, Ha suposat la pandèmia un fre?
Quan nosaltres entràrem en el govern, l'any 2015, hi havia 69.000 aturats a la ciutat de València i, abans de la pandèmia, arribàrem a estar en 56.000 o 55.000 aproximadament. Però és veritat que la pandèmia ha suposat un fre, no podia ser d'una altra manera, però no només a València, sinó a nivell mundial. Així i tot, el que sí que veiem en les dades és que són molt positives en comparació amb moltes altres ciutats. De fet, a la ciutat de València, hem descendit l'atur en els últims tres mesos de forma continuada i, actualment, estem en 62.000 aturats. És a dir, el nostre descens de xifres de l'atur no només és superior a la mitjana d'Espanya, situant-nos per sota de ciutats com Màlaga, Sevilla o Saragossa; sinó que, a més, també estem per davall de la mitjana respecte a les altres capitals de província de la Comunitat Valenciana.
Sens dubte, és una dada molt important per a poder testar en quina situació econòmica es troba la ciutat, perquè estem en eixe procés de recuperació en el qual ja ens trobem amb xifres per sota de 2015, i seguim en eixa tendència a la baixa. Però, a més, hi ha altres dades que també són molt rellevants, i que estan relacionats directament amb l'ocupació, com són les dades d'afiliació a la Seguretat Social. En aquest moment, estem en la xifra rècord de l'última dècada amb 403.000 persones que estan donades d'alta en la Seguretat Social a la ciutat de València, i això ja ens dona una idea que la tendència és molt positiva.
D'altra banda, som la ciutat que lidera les altes en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA), és a dir, que també en aquesta ciutat s'està emprenent i s'estan obrint nous negocis. Unes dades que van molt lligades a l'esforç que s'ha fet gràcies al Pla Resistir Plus, que tant ha ajudat pimes i autònoms a resistir en els mesos més durs. En el cas de València, només del Pla Resistir, hem repartit 28,7 milions d'euros, que s'han sumat als més de 33,5 milions d'euros, procedents de recursos propis, que hem transformat en ajudes directes a pimes i autònoms.
Això ha suposat que més de 15.000 autònoms i pimes d'aquesta ciutat s'hagen vist beneficiats per les ajudes de manera directa durant aquests mesos i, precisament, crec que ha sigut la clau per a poder estar en les xifres de les quals hui parlem. Així i tot, ara hem de dedicar el 2022 a reforçar eixa línia de decreixement i de reactivació econòmica, i això només ho podem fer amb un suport decidit en la promoció, en el suport al consum, en la promoció a les nostres empreses i a les nostres pimes i autònoms i, sobretot, acompanyant-les i ajudant-les en les principals línies de treball per a l'any vinent que, sens dubte, estaran relacionades amb la digitalització i la innovació econòmica. Per això, també tenim la sort de comptar amb els fons Next Generation, dels quals el 70% aniran destinats a la digitalització dels territoris i de les empreses.
Es podria dir que ha sigut la base que ja tenia València, eixe treball previ, la qual cosa ha permés estar ara parlant d'aquestes xifres d'ocupació?
Per descomptat, tingues en compte que veníem d'una posició molt bona. Els índexs de desocupació havien descendit moltíssim a la ciutat de València i, per tant, havíem retallat molt eixes llistes de desocupació. És veritat que nosaltres, en el primer mandat, plantejàrem unes polítiques actives d'ocupació i de formació que havien canviat totalment el paradigma al qual estava acostumat l'Ajuntament de València. Perquè ens fem una idea, fa uns anys, la competència del consistori en matèria d'ocupació i d'ajudes era fer beques de la Dipu Et Beca, algun pla d'ocupació on podien entrar 20 o 30 persones a treballar i 500.000 euros en ajudes a emprenedors i a consolidació d'empreses.
Aquest govern ha transformat per complet les polítiques d'ocupació i, en l'últim mandat, comencàrem un projecte de descentralització dels serveis d'ocupació amb Barris per l'Ocupació. Per a nosaltres, era un objectiu fonamental territorialitzar el servei i arribar a la majoria de barris, i aquestes oficines ens han permés donar un servei i un acompanyament molt més directe a les persones que buscaven ocupació, també en la seua formació.
De fet, en els últims tres anys, hem multiplicat per quatre la formació destinada a persones que estan buscant ocupació o en millora de la seua ocupabilitat. És veritat que la pandèmia també ha sigut una oportunitat, dins de tot el dolent, perquè ens ha posat la formació online quasi com una fórmula obligada, però ens ha vingut molt bé perquè el seu efecte multiplicador és molt major. Pots arribar a més gent amb quasi els mateixos recursos.
Tot i això, destinàrem el doble de diners a formació que en el mandat anterior però, amb la digitalització i amb els recursos online, ha permés que, en haver doblegat eixe import, hem multiplicat per quatre el nombre de persones a les quals va destinada. Per tant, podem dir que més de 100.000 persones, en els últims 6 anys, s'han format a la ciutat de València gràcies als plans de formació de l'Ajuntament.
Serà, llavors, el 2022 l'any de la recuperació econòmica?
Sens dubte. De fet, el pressupost municipal per a Desenvolupament Econòmic i Ocupació ha augmentat un 65% enguany. Això significa que és una aposta claríssima d'aquest Ajuntament perquè siga l'any de la recuperació. Per descomptat, ha d'anar acompanyada d'una política seriosa i rigorosa de promoció dels nostres sectors econòmics i de cerca i atracció d'inversió. Per això, hem posat en marxa l'Oficina d'Inversions per a intentar atraure inversors que s'establisquen a la nostra ciutat i generen una ocupació de qualitat.
València ha sigut triada una de les millors ciutats del món per a viure, i això significa que també per a treballar. Això és un al·licient per als nous models d'empresa que són grans corporates internacionals, que poden estar en qualsevol part del món, però poden tindre ací a treballadors que viuran bé, tindran bona qualitat de vida... En definitiva, tenen una ciutat que els ofereix tot tipus de serveis per a ells i les seues famílies i, alhora, poden treballar de manera remota en qualsevol part del món. I això és, precisament, el que potenciarem.
València s'ha convertit en un exemple de ciutat que ha sabut gestionar les ajudes a pimes i autònoms en temps rècord
Ha sigut València Activa el gran aliat?
Per a nosaltres era fonamental. Sempre diem que els ajuntaments són l'administració més pròxima al ciutadà, i nosaltres reivindiquem que també ha de ser l'administració més pròxima per a les persones que busquen ocupació. És veritat que els ajuntaments, inicialment, no tenim competència directa per a això, però sí que podem acompanyar-les en la seua formació, en la seua cerca activa d'ocupació i pensem que València Activa era la millor eina.
A més, ens marcàrem des de l'inici – i crec que les dades ens avalen en què eixe era el camí –
lluitar contra la bretxa de gènere en l'ocupació i contra la bretxa digital. És evident que són més les dones que estan en l'atur que els homes, a pesar que hui les xifres ja ens conviden a pensar que la situació està millorant. Però, per exemple, només el 39% dels projectes emprenedors són liderats per dones, sent el 51% de la població hauria de ser equivalent el percentatge, però desgraciadament no és així. I si ja parlem de dones que dirigeixen grans empreses, o empreses en general, la cosa ja es redueix fins al 20%. Per tant, les xifres ens obliguen a ser feministes també en les polítiques actives d'ocupació. Per això, vam posar en marxa l'Espai Lidera i la plataforma Treballem Iguals, que per a nosaltres, sens dubte, són el nostre 'buque insignia', també de València Activa. De fet, hem aconseguit que el 50% de les persones que han trobat treball en aquests últims anys siguen dones, i això per a nosaltres és una gran notícia.
Un altre dels programes estrela està relacionat amb la promoció de l'ocupació en menors de 30 anys, Quin balanç fas?
És un poc el que comentàvem abans, no? El model del Partit Popular era el de les beques per a estudiants on ni tan sols cotitzaven com si fora una ocupació o algun pla propi que arribava a unes 30 persones. No obstant això, és molt important destacar que, en els últims anys, 6.000 persones han entrat a treballar a la ciutat de València, tant pels plans EMPUJU i EMCUJU que venen de la Generalitat, com per plans d'ocupació propis de l'ajuntament, més els EMCORP i els ECOVID.
Es tracta de la gran aposta d'aquest Ajuntament, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana, perquè, per exemple, en el pressupost municipal, només per a plans d'ocupació, es destinen més de 8 milions d'euros, més a part tot el que rep de la Generalitat. Sens dubte, és una aposta clara i decidida per donar-li als joves una primera oportunitat de desenvolupar-se laboralment amb una ocupació i amb un contracte laboral en les mateixes condicions que qualsevol treballador.
Així, podem dir que, en aquesta ciutat, en els últims anys, milers de joves han tingut la seua primera experiència laboral en aquest ajuntament i en els organismes autònoms que depenen d'ell i, per descomptat, seguirem en eixa línia. De fet, abans que acabe l'any, entraran 400 joves a treballar a l'Ajuntament a través dels plans EMPUJU i EMCUJU..
La innovació i l'emprenedoria són també pilars de València Activa. De fet, València és ja un referent a acollir esdeveniments de gran calibre com, per exemple, l'Startup Market, Quin impacte té a la ciutat?
Doncs fixa't... Som la ciutat que lidera les altes en el RETA de tota Espanya. Solament eixa dada ja és suficient per a dir que aquesta és una ciutat per a emprendre. Comptem amb un ecosistema molt important en l'àmbit de la innovació i de la tecnologia perquè tenim un ecosistema d'startups a València i en l'àrea metropolitana de 2.000 empreses de base tecnològica. Això, a part que és una font de treball de qualitat i contractes laborals de major qualitat, també deixa un valor afegit en el territori.
València, ara com ara, s'està especialitzant en verticals molt interessants que tenen a veure amb la biotecnologia, amb Filmtec, amb ciberseguretat... que ens estan fent referents a nivell internacional. Això ens posiciona molt bé tant per a l'atracció de talent, com per a l'atracció d'inversió, i va facilitant que cresquen empreses al voltant d'eixe nou sector. Per descomptat, també el sector turístic, que és un sector que ha anat desenvolupant-se en els últims anys i del qual podem dir que estem en uns nivells d'excel·lència.
Abans de la pandèmia, la ciutat de València era la destinació urbana a Europa que més havia crescut exponencialment. És veritat que la pandèmia ho va parar, però també és cert que els nivells de recuperació estan sent molt millors de l'esperat. En les dades de l'últim mes d'octubre, en ocupació hotelera, estàvem ja en el 83%, unes dades que podrien comparar-se quasi amb xifres prèvies a la pandèmia.
Quant a les ajudes, València ha fet un esforç significatiu per a rescatar a aquells sectors més castigats per la pandèmia...
Teníem la necessitat i l'obligació d'ajudar a les persones autònomes i a les pimes de la nostra ciutat en una situació molt complicada. Ens enfrontàvem com a administració a alguna cosa que era desconeguda, i que no sabíem com ho anàvem a poder abordar. Perquè et faces una idea, a València, i en qualsevol altra ciutat, quan demanes una subvenció normalment la cobres en els set o huit mesos posteriors com a mínim.
Ara com ara, a Espanya, ningú dubta que València s'ha convertit en un exemple de ciutat que ha sabut gestionar les ajudes a pimes i autònoms en temps rècord. No hi ha cap ciutat d'Espanya que haja pagat en 10 dies a qualsevol pime o autònom que demanava per via telemàtica una ajuda. Ha sigut un esforç molt gran per part de tots els funcionaris i funcionàries d'aquesta casa, de totes les àrees. Al final, jo com a regidora em sent tremendament agraïda per l'esforç de tots i cadascun dels i les treballadores, i molt orgullosa d'haver pogut contribuir al fet que moltes persones que el necessitaven en un moment molt crític pogueren comptar amb eixa ajuda. Òbviament, mai és suficient i tant de bo haguera pogut ser més, però els diners no són infinits.
Així que, almenys, tenim la satisfacció que el que vam poder fer amb els recursos que teníem, ho vam fer ràpidament. I, a més, ha transcendit, tothom sap que a la ciutat de València es va treballar bé i es va treballar diligentment per a aconseguir l'única cosa que volíem: que cobraren com més prompte millor.
A més, heu llançat unes ajudes complement al Pla Resistir...
Així és, aquesta setmana 4,5 milions d'euros reforçaran la primera convocatòria que es va fer a hostaleria i oci nocturn. Quan vam tornar a obrir tot, les restriccions en l'àmbit de l'oci nocturn i l'hostaleria van tornar, i créiem que era una manera d'ajudar-los un poc més i encarar aquest final d'any. Sabem que ara està començant la recuperació, hi ha molta més activitat econòmica, hi ha molt més consum... però estem segur que seran de gran ajuda.
També hem tret els Bons al Consum, tant en el comerç com en el centre històric, perquè sabem que les circumstàncies del centre històric són especials. El centre es va buidar en moure'ns en el nostre entorn més directe i en comprar prop del nostre àmbit familiar; les oficines també es van tancar perquè estaven treballant telemàticament; i tampoc venien turistes. Per això, nosaltres, com a ajuntament, vam voler posar en marxa el Pla de Reactivació de Ciutat Vella, on vam fer una convocatòria d'ajudes directes per a ells, a més de tota una sèrie d'accions i activitats que duraran fins a principis de l'any que ve per a fomentar les visites al centre històric durant els caps de setmana.
Llavors, en aquests moments, Quina és la radiografia de la ciutat de València?
Estem en un procés de recuperació. És cert que és molt important treballar en determinats barris on sabem que hi ha més dificultats per la situació social i econòmica. Per això, nosaltres apostem per crear espais lligats a Barris per l'Ocupació, que estan fonamentalment en aquells barris amb major dificultat d'inserció laboral. A més, posarem espais per a emprenedoria. En aquests moments, tenim un espai de Co-Crea-Te, d'emprenedoria social, que està al barri de Benicalap; hem obert un amb 30 llocs en Hermanos Maristas, en tota la zona de Quatre Carreres, que també és una zona on hi ha uns índexs d'atur elevats; i buscarem altres espais dirigits a emprenedoria social, a projectes que no tindran cabuda en grans vivers d'empreses i que estiguen lligats a grans projectes tecnològics i d'innovació.
Les dades ens indiquen que estem en una bona situació de reactivació econòmica de la ciutat. Hem d'apostar per sectors econòmics emergents, de la mateixa manera que fa 40 anys apostàrem pel sector del turisme perquè tenia futur i complíem amb tots els requisits per a triomfar. Doncs, ara, també ho podem fer amb el sector de la innovació econòmica i de la tecnologia. Per això, tenim València Tech City, que és el millor instrument de treball de col·laboració publicoprivada, on estan tots els agents econòmics, les empreses, institucions, universitats, instituts tecnològics, administracions... Tots, per a posicionar València com un hub tecnològic a nivell internacional.
Els Gai Games han suposat, en altres ciutats, 100.000 visitants i un impacte econòmic de més de 120 milions d'euros
Quins són els reptes per a 2022?
És molt important que posicionem a València com una ciutat atractiva per a un turisme de qualitat, per a un turisme que respon molt bé als objectius de sostenibilitat. Per això, som la Capital del Turisme Intel·ligent, una ciutat que ofereix un valor afegit lligat a l'esport i a la vida saludable. Sens dubte, ens podem referenciar com una ciutat que acull competicions esportives de primer nivell, perquè a més ho vam fer en la pandèmia quan ningú ho feia, i que ens està ajudant a posicionar-nos també a nivell internacional i a créixer econòmicament.
Per descomptat, també hem de desenvolupar eixe sector d'innovació tecnològica, perquè estem convençuts que és el futur de la ciutat. Tenim tres espais a desenvolupar en aquesta ciutat que seran catalogats ja com a enclavament tecnològic: tota la franja marítima de la ciutat, des de la zona del politècnic i les universitats, passant pel Cabanyal; La Marina, com el nostre aparador perfecte per a atraure empreses de base tecnològica de primer nivell i que siga la nostra milla d'or; i tota la zona de Las Naves amb la Farinera, que serà el pròxim edifici que obrirem per a convertir-lo en un hub tecnològic d'emprenedoria a la ciutat. Per descomptat, el PAI del Grau, que també el desenvoluparem perquè així siga i, després, el polígon de Vara de Quart que volem que també siga un enclavament tecnològic.
I en eixe treball de referenciar València com una ciutat que aposta per l'esport, hem de parlar dels Gai Games, Què suposa per a la ciutat acollir un esdeveniment d'aquestes característiques?
El primer, posicionarà València com una ciutat de turisme d'excel·lència. Els informes de l'Organització Mundial del Turisme, després de la pandèmia, diuen que un dels principals sectors que abans es recuperarà és justament el turisme LGTBI, perquè és un turisme de qualitat que busca alguna cosa més, i els Gai Games van també en eixa línia de presentar eixa ciutat moderna, oberta i diversa que és València. De fet, tenim les lleis més avançades a nivell mundial quant al reconeixement dels drets LGTBI.
Però, a més, podrem gaudir d'uns jocs en els quals tothom té cabuda i que són una oportunitat a nivell esportiu i un gran impacte econòmic per a la ciutat. Es tracta d'una competició que dura uns deu dies amb 12.000 participants, més els acompanyants i els visitants, perquè no és només un esdeveniment esportiu, sinó cultural, lúdic... A les ciutats on ja s'han celebrat s'han comptabilitzat 100.000 visitants i un impacte econòmic de més de 120 milions d'euros.
I ja no és només això, sinó que, a partir d'aquest precís instant, València ja està inclosa en el circuit de ciutats de destinació LGTBI. I a la calor de l'any 2026, ja posarem en marxa tota una sèrie d'esdeveniments que serviran també d'atracció de visitants, turistes i esportistes, com per exemple els Jocs de la Mediterrània, uns jocs de la diversitat del mediterrani que organitzarem juntament amb ADI, la xarxa de clubs LGTBI d'Espanya. D'aquesta manera, a poc a poc, posicionarem València com una ciutat destinació LGTBI referent a Espanya i, després, internacionalment.
Gai Games, Capitalitat Mundial del Disseny, els Goya... Contribueixen a la millora reputacional de la ciutat lligada durant tants anys a la corrupció?
Sí, la càrrega reputacional que nosaltres trobàrem l'any 2015 quan entràrem al Govern era molt dura. Ha costat moltíssim poder demostrar que, efectivament, aquesta és una ciutat que té un potencial immens pel talent, les empreses, els emprenedors... És a dir, ha costat, però comptàvem amb la millor matèria primera que és el talent valencià i la mateixa ciutat. És veritat que la càrrega reputacional era molt gran però, com diu el president de la Generalitat, Ximo Puig, amb trellat hem aconseguit posicionar el territori valencià. I, sobretot, demostrant que som capaços de fer les coses amb transparència i amb solvència. I en la gestió ho hem vist. Nosaltres trobàrem aquest Ajuntament amb 1.000 milions d'euros de deute i, ara, no només eixe deute és quasi testimonial, sinó que hem invertit eixos 1.000 milions a reactivar l'economia i la ciutat.
A la ciutat de València, tenim un Partit Popular amb una portaveu que no se sap molt bé si és ací o en Les Corts
Canviant de terç, recentment has sigut nomenada secretària d'Esports del PSPV-PSOE, Quina valoració fas?
Estic molt orgullosa i, per descomptat, molt honrada que el Secretari General dels Socialistes Valencians i el president Ximo Puig m'hagen nomenat Secretària d'Esports. Però, sobretot em quede amb la frase que ell em va dir quan va parlar amb mi per a nomenar-me. Em va dir: "Crec que la formula i el relat que tu estàs portant a València, l'hem d'exportar a tota la Comunitat Valenciana, volem que des del partit es visibilitze i es faça efectiu perquè el puguem desenvolupar per tot el territori valencià". Així que jo estic encantada, i a més estic convençuda, perquè la Comunitat Valenciana té les millors condicions per a referenciar-se en l'esport. Tenim talent, esportistes, unes Federacions Esportives magnífiques, els clubs, tota la família de l'esport que està totalment implicada en què l'esport siga una palanca de canvi de transformació... I, sobretot, perquè respon a les necessitats socials de hui dia. Hui la gent vol, cada vegada més, practicar esport, se senten més implicats amb tot el que té a veure amb aquest món i si, a més, veuen que és beneficiós per a les nostres ciutats i per a la societat en el seu conjunt, segur que l'èxit està garantit.
I, de cara a les pròximes eleccions, Quina opinió li mereix que torne a sonar el nom de Francisco Camps per a postular-se com a candidat?
Jo entenc que sone per ací que Camps es vol presentar perquè és veritat que, a l'altre costat, no hi ha res. L'oposició, ja no només a la ciutat, sinó també a la Comunitat Valenciana, és una oposició sense lideratge ni referents que estiguen preocupats realment pel que el preocupa els valencians i valencianes. A la ciutat de València, tenim un Partit Popular amb una portaveu que no se sap molt bé si és ací o en Les Corts. Jo no la veig preocupada pel que succeeix en els barris, no la veig tocar el carrer... Més aviat, la veig en la trona de Les Corts i, al final, jo crec que els ciutadans i les ciutadanes a València saben que aquest govern ha estat al seu costat en els moments més complicats i, sobretot, saben que tenim una visió de futur per a aquesta ciutat. Som ambiciosos, jo ho reconec, però és una ambició sana. L'ambició de ser una ciutat amb una capacitat enorme de creixement i de fer-ho de manera sostenible, transparent... Que és com l'hem fet fins ara, i que crec que està sent reeixida.
Finalment, Com veu Pilar Bernabé la València del futur?
Crec que València està en eixe procés de transformació per a convertir-se en una gran ciutat. Una ciutat sostenible, i que ja competeix amb ciutats de tot el món. Per això, quan ens diuen que som una de les millors ciutats del món per a viure, ens podem sentir tremendament orgullosos perquè això ho hem aconseguit entre totes. Però, és veritat, que crec que la ciutadania pot sentir que tot això ho aconsegueix amb un govern al costat, no per damunt, ni que ho fa al dictat. Aquesta casa es va obrir per a tots els valencians i valencianes fa 6 anys, i així continuem treballant, tant a la ciutat de València, com en la Generalitat amb el president Ximo Puig.