València

Ens estem quedant sense dones científiques?

Els estereotips associats a algunes carreres tècniques, la falta de referents femenins i un marcat estigma social fan que es decanten per altres professions

1 minut

cientifico_dsc_2598_baja-jpg

Fa amb prou faenes dos mesos l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va publicar el seu estudi anual sobre l'educació a Espanya. L'anàlisi revelava que la meitat de les dones de 25 a 34 anys havia cursat estudis universitaris en 2017 enfront del 38% que marcava fa deu anys, mentre que entre els homes el percentatge solament va augmentar del 30% al 38%.

Però malgrat aquest avanç, les dades no són tan positives quant a inserció laboral i salari. Mentre que un 89% dels homes amb titulació universitària treballen, el percentatge és del 80% en les dones. A més, si s'analitzen les remuneracions dels assalariats a temps complet, els sous de les treballadores amb formació superior és només un 74% del que reben els seus companys masculins amb el mateix nivell de formació.

L'OCDE atribueix aqueixa bretxa a "els estereotips sexistes, les convencions socials i la discriminació contra la dona", però també al fet que homes i dones no estudien les mateixes carreres. Segons van observar, els primers es decanten per professions millor remunerades com les relacionades amb l'àmbit STEM (sigles en anglès per a ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), mentre que les segones estan molt més presents en ciències de l'educació, les lletres, les llengües i les arts. El Ministeri d'Educació aprofundeix en aquesta qüestió i xifra en menys d'un 30% les aspirants a estudiar carreres de ciències.

Estereotips, estigmes socials i falta de referents

Per què ocorre açò? "No sabem per què, si és perquè no hi ha referents femenins o perquè no es veuen les eixides laborals, que no les veuen molt clares", apunta María Jesús Hernández, professora de Física de la Terra en la Universitat de València (UV). Ella considera que "és un tema que s'ha de tractar des de molt abans, abans que les xiques hagen escollit, quan tenen tot el ventall de possibilitats obert", i així coincideixen altres estudis. Segons dades de l'informe PISA, la desafecció cap a l'àmbit científic comença a edats més primerenques: solament un 7% de les xiques de quinze anys vol dedicar-se a professions tècniques, percentatge que es triplica en el cas dels xics.

Soledad Gandía, degana de la facultat de Física de la UV, relaciona aquest rebuig amb els marcats estigmes socials. Assegura que no és cap bogeria afirmar que les decisions que es prenen a aquesta edat estan basades en major o menor mesura en estereotips amb els quals un s'identifica. "La societat valora molt el paper de la dona en temes socials i de la salut. Es creu que en matèries de ciències s'exigeix un esforç superior a altres carreres, però açò no és cert", explica. "Un entorn que creu que la dona no té tantes potencialitats per a les ciències bàsiques, que no pot tenir en elles un paper rellevant, ha de revisar-se".

Molts coincideixen que hi ha un desconeixement inicial enorme d'aquest tipus de professions, com Mariam Tòrtola, investigadora de l'Institut de Física Corpuscular (IFIC) que va rebre el premi L'Oreal-Unesco For Women in Science en 2017: "La culpa és de l'entorn, dels mitjans de comunicació, familiars, professors... que estan darrere enviant un missatge equivocat".

Igual que Hernández, Tòrtola parla de la falta de models femenins a seguir per les joves, en part provocada per l'existència d'"importants biaixos en els llibres de text o en la mateixa comunitat científica".

Per la seua banda, ella té dues bones referències, Marie Curie i Lise Meitner. "Van ser dones pioneres, que van desenvolupar recerques sota unes condicions molt dures. Curie és l'única persona amb dos Premis Nobel en dues disciplines científiques diferents, un fet que al meu entendre no està suficientment valorat. I Lise Meitner, que va descobrir la fissió nuclear, va ser nominada al Premi Nobel en més de setanta ocasions i mai li va ser concedit".

Possibles causes biològiques: la "paradoxa de la igualtat"

Un altre punt de vista a tenir en compte sobre l'aparent aversió que senten les dones cap a la ciència, a part del social o cultural, és el pròpiament científic. "Els xics solen tenir una visió més teòrica, relacionada amb l'aprenentatge, per açò els criden més l'atenció aquestes carreres. Elles cerquen la utilitat pràctica, volen que el seu treball reporte un benefici a la societat". Aquesta és una de les principals conclusions a les quals ha arribat Milagros Sáinz, investigadora de la UOC i coordinadora d'un informe sobre l'escassetat de dones en l'àmbit STEM que va publicar l'any passat la Fundació Telefònica.

Per la mateixa línia va un article posterior de la revista Psychological Science, que dóna més pes a l'opinió que és precisament la llibertat d'elecció de les dones la que les allunya de la ciència i la tecnologia. Aquest analitza l'anomenada "paradoxa de la igualtat" en els estudis de ciència i enginyeria mitjançant les dades acadèmiques de més de 472.000 adolescents de 67 països.

La seua conclusió és que, en general, dones i homes mostren habilitats similars per a aqueixos camps, però hi ha un percentatge de dones que acaben optant per altres carreres, i aqueix percentatge és major com millor està classificat el seu país en l'Índex d'Igualtat de Gènere del Fòrum Econòmic Mundial. És a dir, com menys barreres hi ha perquè les dones seguisquen la seua vocació, aquestes opten amb més freqüència per estudis considerats tradicionalment "més femenins".

Els resultats d'aquesta recerca parteixen de la base que els interessos i preferències de tots dos sexes estan en part fonamentats per raons biològiques, però quins són exactament aquestes causes? No està molt clar ni estudiat, però el professor de Psicopatologia del Desenvolupament Simon Baron-Cohen considera, per exemple, que els cervells d'elles tendeixen a estar més cablejats per a l'empatia i els d'ells per a entendre i construir sistemes.

Cohen va començar a estudiar aquestes diferències a través de la recerca sobre l'autisme -camp en el qual és un dels més reconeguts experts a nivell mundial-, de la qual va extraure que el trastorn és un extrem patològic d'aqueixa tendència masculina cap als sistemes enfront de les persones. El seu estudi més famós (més tard llibre, titulat La Gran Diferència: el gènere en el cervell), que va realitzar amb bebés d'un dia d'edat sobre els quals la influència cultural no és un factor, va observar que els nounats dedicaven més atenció a les cares si eren xiquetes i als objectes si eren xiquets.

Però Hernández discrepa: "no existeix tal cosa com a diferències biològiques en aquest sentit. Les xiques i xics que estan ací tenen clar què volen i al fet que es volen dedicar de debò. De fet, si els preguntes, les respostes són que volen estudiar Física per a conéixer el món, l'univers... Estan en els núvols, són gent somiadora, no pràctica". Per la seua banda, Sáinz opina que "la diferència està en l'enfocament. Si volem potenciar aquestes carreres per a les dones cal exposar-les pel seu caràcter social".