La costa de la província de València és la que més extensió ha perdut de la Comunitat Valenciana, ja que el 64,8 % de les platges d'esta província han disminuït la seua superifice en els últims deu anys. En el cas de Castelló, només el 18,8 % està lliure d'afectacions, i a Alacant el 43 % de les seues platges presenten una severa reculada.
Estes són algunes de les principals conclusions que s'extrauen de l'informe 'Crisis a Toda Costa 2024. Anàlisi de la situació del litoral davant els riscos de l'emergència climàtica', on realitza una radiografia de l'estat dels més de 8.000 quilòmetres de costa espanyola davant les amenaces que vénen.
Esta radiografia revela que "no hi ha regió costanera espanyola (i la Comunitat València no és una excepció) que no estiga exposada a riscos per excés d'urbanització i infraestructures, contaminació, la construcció de barreres artificials (com a dics, espigons, passejos marítims o ports esportius), el balafiament de recursos naturals i la canalització, soterrament i desviaments de llits fluvials".
Totes estes actuacions, alerta l'organització ecologista, han provocat "desequilibris que es traduixen en la reculada i la pèrdua de les platges, i amb elles, la seua funció de barrera protectora, la qual cosa suposa un risc per a milions de persones residents en el litoral".
A estes "males pràctiques" cal sumar les degudes específicament al canvi climàtic: la pujada del nivell del mar, l'augment en freqüència i intensitat dels esdeveniments meteorològics extrems (com a ones de calor, sequera, pluges torrencials, temporals, huracans, incendis i inundacions), l'increment constant de la temperatura de mars i oceans i la pèrdua d'oxigen dissolt en l'aigua, que dispara de forma exponencial els riscos.
La pujada del nivell del mar, segons les previsions de la NASA, ocasionarà la pèrdua de platges en la totalitat del litoral. Cal recordar que, segons la regla de Bruun, de mitjana s'estima que per cada centímetre que puge el nivell del mar, la costa retrocedirà un metre. La NASA ha estimat que, després de Barcelona i el Golf de Cadis, la costa valenciana serà la més afectada, alerta.
De fet, Greenpeace assegura que, si no es frenen les emissions de CO2 per a 2030, el mar pujarà 12 centímetres en el Golf de València, la qual cosa suposarà que les platges perden una dotzena de metres d'ample.
Les platges amb major risc de desaparició
Els punts que presenten major risc, d'acord amb l'informe, seran els arenals de Moncofa, El Grau de Castelló, Nules, Xilxes i Els Estanys d'Almenara a Castelló; Marjal dels Moros, Puçol, El Saler, L'Albufera, El Perellonet, El Perelló, Tavernes de Valldigna i Gandia a València i en el Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, Santa Pola i Torrevella a Alacant.
D'altra banda, Greenpeace recalca que l'aigua més calenta s'evapora més i això provoca la formació de DANA i ciclons més potents i perillosos, augmentant els danys per inundacions. En la costa d'Alacant ja estan identificats els trams de costa en major situació de risc enfront dels temporals: Guardamar, Santa Pola, El Pinet d'Elx, la Platja de Sant Joan i de Muchavista, la zona dels Marines i Les Deveses a Dénia.
"Durant dècades hem deformat la costa al nostre desig, però això ja no funciona més. Ja no arribem a anticipar-nos al problema, perquè ja està ací, però les solucions han de posar-se en marxa amb urgència. Tot retard resultarà en majors costos econòmics i humans", explica, en un comunicat, la responsable de Costes en Greenpeace Espanya, María José Caballero.
"Afany urbanitzador"
Malgrat els clars avisos que reclamen precaució, "l'afany urbanitzador" seguix present en normatives i projectes, recalquen des de l'entitat.
En este sentit, comenten que l'avantprojecte de llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana planteja acabar amb la protecció de les 7.500 hectàrees de costa que encara romanien sense urbanitzar i rebaixar de 1.000 a 500 metres la distància a la línia de costa de la construcció d'habitatges. Els plans de construcció, apunten, "seguixen tractant d'omplir de ciment i rajola els pocs espais que queden sense urbanitzar".
Diversos d'estos projectes han sigut denunciats davant la Comissió i el Parlament Europeu recentment, com el PAI de Cala Mosca (Oriola), el PAI de la Serreta (La Nucia), el PAI Medina de Llíber en la Marina Alta (Alacant) o el PAI del Puig.
Des de Greenpeace recalquen que esta "desprotecció" afectarà als plans urbanístics de Torreblanca Golf, Platja del Puig, Bega de Cullera, el Brosquil, Mareny de Tavernes, Rafelcaid a Gandia i Cala Mosca a Oriola, que suposen la construcció de 18.000 nous habitatges en el litoral valencià. Així mateix, ressalten que la turistificació també afecta a la ciutat de València especialment.
Per a l'organització, és "urgent" fer front a estos riscos. En este punt, afirmen que tan sols amb una reducció moderada de les emissions de gasos d'efecte hivernacle es podria evitar el 40 % de la reculada de les platges de tot el món. Cada nou temporal destruix les costoses intervencions artificials que no atenen a l'arrel del problema. Només entre 2016 i 2020 es van gastar prop de 60 milions d'euros en la reposició artificial d'arena en les platges.
"Les solucions han de ser locals, perquè cada tram de litoral té característiques pròpies, però han de ser acordades per les administracions i participades per la ciutadania de forma urgent. Protegir i conservar les platges suposaria un benefici 150 vegades superior a deixar que seguisquen deteriorant-se", argumenten.
Per a revertir la situació actual, consideren imprescindible aplicar "polítiques ambicioses de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i normatives d'adaptació i protecció de la costa d'acord amb el que marca la ciència", retornar la qualitat ambiental als espais costaners per a tindre sistemes naturals estables que protegisquen dels pitjors riscos i acabar amb la contaminació que empobreix la qualitat de les aigües i ens suposa el pagament de quantioses multes a la Unió Europea.
"Posar límit a la turistificació massiva"
Igualment, advoquen per "posar límit a la turistificació massiva a través de mesures com la limitació de vols i creuers, l'establiment de taxes per pernocta que repercutisquen en la millora dels serveis públics i la regeneració d'ecosistemes o la limitació d'allotjaments turístics i la participació ciutadana en la planificació turística".
Finalment, demanen introduir les previsions sobre el canvi climàtic en la planificació urbanística i d'infraestructures; impedir la construcció d'infraestructures i la urbanització que generen barreres artificials; conservar i facilitar l'expansió cap a l'interior de marismas i aiguamolls; revisar les partions (la delimitació) que determinen el domini públic marítim-terrestre (100 metres en zona no urbanitzable i 20 en zones urbanitzables), que constituix la zona mínima de protecció enfront de DANAS, temporals i la pujada del nivell del mar; recuperar les zones inundables i promoure la investigació científica.