Russafa és un dels barris més populars de València. Replet de cafeteries, comerços, bars, discoteques i altres establiments, aquesta zona de la capital valenciana és de les més conegudes de tota la ciutat. Per això, no és d'estranyar que la gran majoria dels veïns valoren positivament la seua evolució. Segons l'últim estudi realitzat per l'Associació de Veïns i Comerciants de Russafa (Russafí) sobre la percepció de la situació del barri, fins al 75,6% estan contents en aquest aspecte.
Per a la realització d'aquest informe, han participat un total de 263 persones residents en el barri i posa de manifest l'evolució positiva que ha tingut Russafa en els últims 20 anys. De fet, per al 75,6% de les persones enquestades ha millorat molt o bastant, per al 17,4% s'ha mantingut igual i només per al 7,2% ha empitjorat.
Diana Cerdà és veïna en el barri des de fa set anys i recentment ha començat a ser partícip en Russafí. Segons valora, el barri “està molt viu i ha adquirit valor” perquè “hi ha vida atractiva de barri". “Té molts avantatges. Sempre que isc i necessite alguna cosa, tinc oferta de tot. Hi ha molt de comerç de proximitat i són molt càlids, quan vas dues o tres vegades ja et coneixen i saben què és el que cerques. Exemple d'això és el Mercat de Russafa, en ple centre del barri”, compte Diana.
Aquest testimoniatge concorda amb els aspectes més positius que es ressenyen del barri en l'estudi. El millor valorat és el dinamisme del barri, perquè 73,39% de les persones estan d'acord amb això. Per ordre, a això li segueix l'oferta de comerç, oci i gastronomia, amb un 71,1%; la regeneració urbana del barri, amb el 65%; l'ambient dels seus carrers i les terrasses, amb el 64,2%, i l'activitat cultural, amb el 63,5%. En la mateixa línia de positivisme es mostren els residents i comerciants a l'hora de valorar l'activitat turística en el barri, ja que per al 48,6% és positiva o molt positiva, per al 40,3% és indiferent i per a l'11% és negativa o molt negativa.
No obstant això, no tot és color de rosa. En l'informe, també es mostren els aspectes dels quals els veïns i veïnes solen queixar-se més. Més concretament, sobre les coses negatives que identifiquen les persones enquestades, per ordre i en una escala d'un rànquing puntuable d'1 a 5, destaquen els problemes d'aparcament, per al 86,7%; el preu dels lloguers, per al 76,8%; el soroll nocturn, per al 57,8; l'ocupació de l'espai públic per les terrasses, per al 50,9%, i la inseguretat del barri per al 17,8%.
Amb l'objectiu de solucionar aquests problemes, Diana Cerdà argumenta que “l'Ajuntament hauria de parlar amb nosaltres”, sobretot respecte al tema de l'aparcament. “Es podria arribar a acords amb pàrquings públics de la zona”, proposa Cerdà, que també diu que una de les opcions podria ser la de condicionar “part del sòl públic del Parc Central, que té una gran quantitat d'espai públic que no s'usa”. Una altra de les coses que suggereix i que ha patit històricament el barri és la falta de contenidors i papereres per la gran quantitat de bars i terrasses que hi ha als carrers. A més, els caps de setmana “s'anima molt l'ambient i crec que és necessari col·locar banys públics, que ni en Falles hi han hagut”.
L'estudi no ha obviat tampoc el context actual, marcat per la crisi del coronavirus. Davant la pregunta de com ha afectat el barri, el 81,5% de les persones enquestades parlen de l'empobriment del xicotet comerç, el 41,9% de nerviosisme entre els ciutadans, el 32,5% d'una reculada en l'activitat turística i el 6,2% d'un descens de població.
Dades de l'enquesta i sobre Russafí
Comparant els resultats d'aquest estudi respecte al qual es va realitzar ara fa 5 anys, destaca l'important increment de participació en aquest, ja que ha multiplicat per 3 el nombre de respostes, la qual cosa parla de la voluntat dels residents i comerciants del barri per participar en el debat sobre la vertadera situació del barri de Russafa, tal com es desprén de la fitxa tècnica de l'estudi.
Cal ressaltar que de les 263 persones enquestades, 213 són només veïns i veïnes (el 81%) i 50 veïns i veïnes que a més exerceixen la seua professió en el barri (el 19%). La mitjana d'edat dels participants en el sondeig és de 42,5 i amb un percentatge similar quant a gènere, ja que el 50,19 són dones i el 49,81% són homes.
Russafí naix i es constitueix oficialment 2017, donada la profunda transformació que ha viscut el barri i la importància de defensar la seua riquesa comercial i cultural i la positiva evolució dels últims anys, convertint-ho un dels barris de referència de la ciutat.
Des de llavors, el col·lectiu ha creat diverses campanyes de dinamització, com “Russafa il·lumina el Nadal”, per a potenciar el consum entre el teixit comercial de la zona, la participació amb altres col·lectius en la campanya solidària nadalenca de recollida d'aliments en el Mercat de Russafa, “Prova amb la Solidaritat, o la iniciativa de conscienciació per a minimitzar el problema generat per l'expansió de la celebració dels comiats de soleters i solteres i les seues molèsties, “Que Visquen els Nuvis que Respecten Russafa”.