València ja té els pressupostos municipals per a 2022. Per primera vegada en la història, els comptes superaran els 1.000 milions d'euros que, en paraules de l'alcalde Joan Ribó, "es destinaran a la recuperació econòmica i social de la ciutat en una realitat de postpandèmia". En línies generals, les partides pressupostàries "consoliden les grans polítiques públiques de l'ajuntament – com a serveis socials, comerç, urbanisme o ocupació – i milloren els grans contractes, sobretot, en neteja, jardineria o mobilitat".
Així, el pressupost total per a l'any vinent ascendirà a 1.010.878 €, un increment de 96 milions d'euros respecte a 2021 (un 10,5%), que incorpora, a més, els lliuraments a compte per part de l'Estat – entre les quals es troba la devolució dels 8,5 milions de l'IVA de 2017 "que al senyor Montoro se li va oblidar retornar" – els fons Next Generation per als pròxims anys per valor de 60 milions d'euros, i les transferències de la Generalitat entre les quals destaquen "un increment de 7,5 milions per a benestar social, 2,4 milions per a ocupació i 6 milions de contracte programa per a l'EMT".
Unes partides que incrementaran els ingressos en els comptes municipals però, com bé ha assenyalat Ribó, "no té res a veure amb l'augment d'impostos i taxes municipals, ja que es mantenen congelades. Ara bé – ha afegit – sí que hi ha un increment en la recaptació dels impostos municipals i en les taxes i preus públics fonamentalment provocades per la reactivació econòmica de la ciutat i l'increment de llicències urbanístiques i d'activitat".
Així ho han indicat, aquest divendres, l'alcalde de València, Joan Ribó (Compromís), i l'edil d'Hisenda, Borja Sanjuán (PSPV), durant la presentació del pressupost municipal, després d'haver sigut aprovat en la Junta de Govern Local. Els comptes de l'exercici que ve arribaran la setmana vinent al ple de l'Ajuntament per a ser debatuts i aprovats provisionalment en sessió ordinària.
Respecte a les despeses, destaquen significativament un increment en personal de 19 milions d'euros – arribant a la xifra de 324,5 milions – que, a més de "reforçar el personal del consistori per a oferir una millor atenció ciutadana, es destinarà a la contractació de 234 agents de la Policia Local per a reforçar la seguretat", ha explicat Sanjuán. Així mateix, s'incrementen en 37 milions d'euros – el que suposa un 8,5% – les partides pressupostàries destinades a polítiques d'innovació, administració electrònica, neteja, jardineria, planificació urbana, formació i ocupació, comerç, serveis socials, esport, cultura, mobilitat i canvi climàtic.
En aquest punt, destaca tant l'increment dels nous contractes de jardineria i neteja, que suposaran una despesa de 35,2 milions i 80 milions d'euros; així com en mobilitat sostenible, que s'incrementa en 6,8 milions arribant a 91,6 milions per a la millora de les línies de l'EMT i el nou contracte de gestió de trànsit; Serveis Socials, amb una despesa que puja 2,2 milions fins als 40,2 milions per a incrementar les ajudes socials; o comerç, que tornarà a comptar, en 2022, amb els bons de comerç que suposarà una despesa d'1,6 milions d'euros.
Sobre les despeses de capital, hi ha un augment fins als 134 milions d'euros que venen fonamentalment de: les inversions, que augmenten en 15 milions d'euros, un increment del 16% enfront de 2021, i les transferències de capital, que s'incrementen en 26,4 milions d'euros. La resta d'increment està destinat al Palau de Congressos, a l'Organisme Autònom Municipal (OAM) de Parcs i Jardins, els 6 milions per a acabar amb el deute de La Marina, i els fons Next Generation per a l'EMT.
Inversions
L'alcalde i el regidor d'Hisenda de l'Ajuntament de València han informat d'algunes de les partides en les quals s'invertirà per a l'any vinent. En línies generals destaquen la construcció d'un espai propi per a la Unitat Gama de la Policia Local (700.000 €); 1,4 milions en diferents obres en jardins, com el nou Gulliver; obres a la Devesa-Albufera, entre les quals es troba la reparació de l'embarcador del Palmar o la reparació del pont del Pujol (560.000 €); o l'execució de diferents projectes urbans, com els centres cívics de Malilla i Torrefiel o l'Alqueria de la Torre (1,8 milions).
Així mateix, Ribó ha assenyalat altres actuacions com la conversió en zona de vianants de l'entorn del mercat de Torrefiel (700.000 €); la urbanització de la plaça Músic Antonio Eixemeno en la Malva-rosa (1,3 milions); un nou mercat a Castellar (1 milió); la renovació del Palau de la Música (8 milions); obres en esport, com un camp de futbol a Torrefiel o l'adequació de la nau 4 Joan Verdaguer (3,1 milions); o una inversió de 733.000 € per a obres en serveis socials, entre les quals es troben l'adequació de la Nau 4 Ribes del Parc Central o un espai sociolaboral per a joves en el Marítim, entre altres.
Finalment, l'alcalde ha posat en relleu els 60 milions d'euros corresponents als fons Next Generation i els projectes que ara mateix estan en marxa en el marc d'aquestes subvencions europees. Així, un total de 53 milions d'euros es gastaran fins a 2025 per a impulsar l'estratègia de València com una ciutat climàticament neutra. Això inclou l'actuació d'una zona de baixes emissions, nous carrils bici, les superilles d'Orriols i la Petxina, la compra d'autobusos elèctrics, les noves marquesines de l'EMT, la millora de l'accessibilitat de les parades de l'EMT i la reurbanització de carrers i avingudes, com l'avinguda Malva-rosa, el carrer Isabel la Catòlica i la plaça del Mercat de Russafa.
A això s'han d'afegir 4 milions d'euros a gastar en 2022 per a promoure mercats sostenibles (reforma dels mercats d'Algirós, Jerusalem o Torrefiel); la instal·lació de plaques solars en els mercats de Russafa, Algirós, Benicalap i Jesus; la implantació de carregadors de cotxes elèctrics en tots els mercats, i la reforma de l'entorn al Mercat del Grau. També es destinaran 3 milions d'euros l'any vinent per a les zones comercials turístiques per a la digitalització del comerç, cursos d'idiomes a professionals del comerç, fibra òptica i l'enllumenat del centre.
València redueix el seu deute en un 60%
"En 2015, aquest govern va heretar un deute de 750 milions d'euros que, gràcies a una gestió responsable i més eficient, hem aconseguit reduir en un 60%, arribant als 298 milions a la fi de 2022", ha puntualitzat l'alcalde de la ciutat.
Ribó ha explicat que "la reducció constant del deute durant el mandat passat i el 2020 ens ha permés fer front a la pandèmia" i, a pesar que "hem incrementat lleugerament durant el 2021 el deute municipal en 18 milions d'euros" a conseqüència de la crisi de la COVID-19, "en 2022 està previst tornar-la a disminuir". La màxima autoritat de la ciutat s'ha referit igualment a "dos projectes fonamentals per al futur de València", que s'han de preveure en els comptes dels pròxims anys: les obres del canal d'accés ferroviari, amb un cost de 400 milions d'euros, dels quals l'Ajuntament aportarà el 25%, i el pagament de sis milions d'euros per a acabar amb el deute de La Marina de València.
Despesa per habitant
Per part seua, el regidor d'Hisenda, Borja Sanjuán, ha assenyalat les aportacions de l'Estat, el creixement de l'activitat econòmica i els fons europeus Next Generation com els responsables de "la desviació positiva dels comptes de 2022, que inicialment no havien pogut ser tan ambicioses". El regidor ha ressaltat que el caràcter "expansiu" dels pressupostos permetrà que, l'any que ve, hi haja una despesa per habitant de 1.263 euros. Sanjuán ha recordat que "València, tristament, durant moltíssims anys i també ara, ha tingut una despesa per habitant molt inferior a les ciutats amb les quals ens volem comparar". En aquest sentit, "en els últims anys, hem intentat convergir cap a la xifra de despesa per habitant en la qual creiem que hem d'estar i en la qual es troben ciutats com Barcelona o Madrid però també altres més xicotetes com Saragossa, Màlaga o Sevilla".
L'edil ha explicat que "en aquests últims anys, el pressupost per habitant de l'Ajuntament de València ha crescut un 35,97% i l'any que ve gastarem 1.263 euros per habitant, la qual cosa comporta superar el que es va gastar en 2021 en ciutats com Sevilla, Saragossa o Màlaga". Així i tot, per al regidor, "encara estem molt lluny d'una ciutat com Barcelona, que gasta més de 1.900 euros per habitant a la seua ciutat".
Sanjuán creu que "no és lògic que, si volem tindre uns serveis com els de qualsevol altra ciutat, el nostre pressupost per habitant haja sigut tan reduït". Finalment, l'edil ha assenyalat que "l'Ajuntament de València ha passat d'un deute de més de 1.000 milions d'euros a un pressupost de més de 1.000 milions, pensat per a fer créixer la ciutat"