El sarcòfag que l'escultor Mariano Benlliure va fer per a l'escriptor Vicente Blasco Ibáñez per encàrrec de l'Ajuntament de València ha arribat hui a la seua destinació final, el Cementeri General de València, 88 anys després. L'alcalde, Joan Ribó, ha destacat aquest fet en afirmar que "el sarcòfag de Blasco Ibáñez està finalment al lloc per al qual va ser concebut. No en el jardí dissenyat per Goerlich, perquè aquest ja no existeix, però sí en un espai de gran rellevància, el vestíbul del Cementeri General".
Ribó considera "un honor per a la ciutat mostrar en aquest espai el sarcòfag de qui fou un dels més grans escriptors valencians i, sens dubte, qui va dur el nom de València més lluny, arreu del món. Un motiu més per a visitar el Cementeri General i descobrir l'enorme patrimoni artístic que custodia, al qual s'ha vingut a unir, de bell nou, una peça de gran vàlua".
L'alcalde ha reivindicat la figura de l'escriptor i la seua influència en la ciutat i ha recordat que "quan va arribar el cadàver de Blasco a València, estava rebent-lo el president de la República, que no és qualsevol cosa, i hi va haver una concentració de 300.000 persones en una ciutat com la València d'aleshores. Poques vegades s'ha aconseguit això, si és que ha passat alguna vegada. Açò és un indicador de la gran personalitat que tenia".
Joan Ribó ha recordat el tarannà republicà de la ciutat, ja que "ara fa un segle, l'Ajuntament de València acostumava a tindre sempre una majoria republicana, era l'única capital d'Espanya que la tenia, i conseqüentment sempre estava en permanent conflicte amb la monarquia".
L'alcalde, que ha recomanat la lectura de Blasco Ibáñez, ha afirmat que l'acte de hui és "un xicotet gest per a tornar les coses on havien d'estar fa molt de temps i per palesar la importància del novel·lista, que va estar molt tapada, molt dissimulada, i amagada en temps de la dictadura franquista i també després, perquè les seues idees de republicanisme i la visió laica contrariaven el franquisme".
Joan Ribó ha destacat el simbolisme de la data del dia de hui. "Hem volgut instal·lar el cenotafi el 23 d'abril, el dia del llibre i de Sant Jordi. Podríem haver-ho fet també el 14 d'abril, però jo crec que Blasco estaria meravellosament representat en un dia com hui". Així ho ha dit als mitjans de comunicació després de contemplar el sarcòfag ja instal·lat al cementeri juntament amb els regidors de Patrimoni Històric i Recursos Culturals, Glòria Tello, i de Cementeris, Alejandro Ramon. A més, també els ha acompanyat la besnéta de Mariano Benlliure, Lucrecia Enseñat; el director del Museu de Belles Arts, Pablo González Tornel; i el director de la Casa-Museu Blasco Ibáñez, entre altres persones.
HISTÒRIA DEL SARCÒFAG
Vicente Blasco Ibáñez va morir a Menton, França, el 28 de gener de 1928. L'Ajuntament va encapçalar el comité per al trasllat de les despulles de l'escriptor, que van arribar al port de la ciutat el 1933, ja durant la II República. Eixe mateix any, el consistori encarrega a l'arquitecte municipal Javier Goerlich l'erecció d'un monument funerari al Cementeri General que inclouria un sarcòfag dissenyat per l'escultor Mariano Benlliure. Les obres començaren el 1935, però quedaren inacabades a l'inici de la Guerra Civil. D'aleshores ençà, el sarcòfag esculpit per Benlliure ha estat dipositat al Convent del Carme i al Museu de Belles Arts.El trasllat al vestíbul del cementeri no ha estat lliure d'obstacles. El pedestal original del sarcòfag, de granit, havia desaparegut al llarg del temps i l'estructura de ferro que suportava el pes de l'obra en el museu de Belles Arts no responia a les mides exactes previstes inicialment per Benlliure. Per eixos motius, l'Ajuntament ha hagut d'encarregar una peanya de granit a partir d'una foto de l'obra de 1.935 i reconstruir de nou els plànols del pedestal.
Al Cementeri General, un faristol informarà en valencià, castellà, anglés, francés i italià sobre l'obra. Un codi QR remetrà els usuaris a la web "Cultural València", on s'ha creat una secció anomenada "Patrimoni per al record", que s'estrena amb la informació sobre el sarcòfag de Blasco Ibáñez.
Tot i que la peça de Benlliure és coneguda popularment com a "sarcòfag de Blasco Ibáñez", en realitat és un cenotafi i mai no va estar pensada per allotjar el cadàver de Blasco Ibáñez sinó per coronar la seua cripta funerària.