Any 2012. Espanya afronta una retallada, sense precedents, de 10.000 milions d'euros en la inversió estatal en Educació. Unes retallades pressupostàries que es tradueixen en reduccions en la plantilla docent, suspensió de programes de suport escolar o l'augment de les taxes universitàries. A la Comunitat Valenciana, la Generalitat va aprovar una tisorada per valor de 27 de milions d'euros en el sector educatiu.
D'aquesta manera, i immersos en un context social on l'educació va ser un dels àmbits més afectats per la crisi econòmica iniciada en 2008, l'alumnat de l'IES Lluís Vives de València es concentrava cada dia en acabar les classes tallant el trànsit durant deu minuts del cèntric carrer Xàtiva per a mostrar la seua contrarietat a la reducció d'inversions educatives.
Però, aquell dimecres 15 de febrer de 2012 la Policia Nacional va detenir a un menor de 17 anys que secundava la protesta acusant-lo de, tal com van afirmar fonts policials, "colpejar, donar sabatades i mossegar" a un agent.
Com a conseqüència, es van desencadenar una sèrie de reaccions en rebuig a aquesta detenció per part del professorat del centre, i pares i mares d'alumnes que, l'endemà, i coincidint amb una protesta estudiantil programada, va causar el primer xoc entre manifestants i Policia Nacional que es va saldar amb un total de deu detinguts.
Les imatges de les càrregues policials contra l'estudiantat van prendre la metxa d'unes noves concentracions protagonitzades per entitats estudiantils, que comptaven amb el suport dels partits polítics en l'oposició i fins i tot d'organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional i Save the Children. Havia començat el que després s'encunyaria en les xarxes socials com "La Primavera Valenciana".
L'institut Lluís Vives es va convertir en l'epicentre i símbol a la ciutat de València de les protestes contra les retallades en educació i el 17 de febrer es va viure una altra jornada de manifestacions, noves detencions i enfrontaments entre participants en les concentracions i la policia. En total, les marxes, que ja havien traspassat l'àmbit estudiantil i van aconseguir el favor de la ciutadania valenciana, es van saldar amb 45 detinguts, almenys 30 ferits i es van interposar més de 240 sancions greus.
Un fenomen mundial difós a través d'Internet
El dia clau de "La Primavera Valenciana" es va viure dilluns 20 de febrer quan les imatges dels estudiants als carrers demanant més finançament en educació i les actuacions policials de repressió d'aquestes concentracions van fer la volta al món. Centenars de fotografies i vídeos es van difondre ràpidament a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials i l'etiqueta #primaveravalenciana va aconseguir ser trending topic en Twitter.
Mitjans de l'esfera nacional i internacional van publicar articles analitzant el germen d'aquestes protestes que estaven tenint lloc a la Comunitat Valenciana. Un territori al qual les principals capçaleres estrangeres descrivien com la regió "més endeutada d'Espanya".
El que havia començat com unes concentracions diàries a les portes del Lluís Vives s'havia tornat en un fenomen mediàtic a escala mundial que va forçar la intervenció del president del Govern, Mariano Rajoy, qui va advertir públicament que el nostre país no podia identificar-se amb la imatge dels actes de protesta.
Les marxes 'antiretallades' es van succeir amb el suport de partits d'esquerra i desenes d'organitzacions cíviques en les qual els estudiants portaven llibres com a úniques armes. I, d'aquesta manera, València es va convertir en impulsora d'actes reivindicatius per les millores educatives en tot el país.
Uns actes que van ser els precursors de la convocatòria d'una vaga educativa general el maig de 2012. Aquest atur generalitzat es va estendre a tots els nivells, des de l'ensenyament infantil fins al universitari, en defensa de l'educació pública.
Finalment, i després d'anys de successives rebaixes en el pressupost destinat a l'educació, no va ser fins a l'any 2018 quan el Congrés dels Diputats va aprovar un projecte de llei que revertia les retallades educatives implantades per l'administració de Rajoy en 2012.
L'exposició d'homenatge a la "Primavera valenciana" aterra a València
Deu anys després de la "Primavera Valenciana", València ha volgut retre homenatge als esdeveniments que van succeir en 2012 amb una mostra fotogràfica. En ella, s'exposen les imatges que van prendre nombrosos fotoperiodistes durant les jornades de manifestacions.
Així, el professor d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València, Jorge Ramos Tolosa, és el comissari d'aquesta exposició que es podrà visitar fins al pròxim 27 de febrer i està situada en l'avinguda del Marqués de Sotelo.
Glòria Tello, regidora de Cultura de l'Ajuntament de València, ha presidit l'obertura de la mostra el motiu principal de la qual és "analitzar i evocar el moviment de protesta viscut el febrer de 2012 arran de les retallades en educació i en pro d'un ensenyament digne", ha explicat.
"Al llarg d'aquells dies de febrer, el compromís, l'empatia i la solidaritat de cada vegada més gent van anar sumant-se a l'ímpetu inicial i van omplir molts carrers de València. La "Primavera Valenciana" va posar la nostra ciutat en el centre mediàtic del món", ha recordat la regidora.