L'Ajuntament de València sancionarà als vehicles no registrats que accedisquen a l'àrea de prioritat del districte de Ciutat Vella a partir de l'1 de desembre, amb multes de 60 euros que es reduiran a 30 per ràpid pagament. Fins llavors, entre el 18 d'octubre i l'últim dia de novembre s'iniciarà una fase prèvia informativa en la qual es notificarà als vehicles que accedisquen a aquesta zona sense estar registrats, però sense multa i una única vegada, segons va aprovar divendres passat la junta de govern local. Així, el mes de desembre marca l'inici de la fi de la lliure circulació per aquest barri
El projecte entra al desembre "en la seua plenitud" després de quasi un any de desenvolupament des que es va iniciar a la fi de novembre, a causa del retard en la posada en marxa de les càmeres de vigilància. Es tracta de la primera àrea de prioritat residencial (APR) de València, una iniciativa que va sorgir del procés DecidimVLC d'inversions en barris en 2016.
De moment s'han tramitat més de 4.400 sol·licituds, el 75% d'elles ja aprovades: 1.818 de veïns empadronats en l'àrea, 1.248 d'empreses que realitzen activitats en la zona i 852 de persones arrendatàries d'habitatges o aparcaments, encara que no empadronades. S'han inclòs automàticament els 3.087 els taxis de la ciutat i els vehicles d'emergències estan exempts de registre, per la qual cosa podran circular sense necessitat d'autorització.
"Qualsevol persona amb motius raonats per a entrar amb el seu vehicle a Ciutat Vella Nord el podrà fer sense cap problema mitjançant els permisos concrets que els titulars autoritzats poden tramitar", ha remarcat en la roda de premsa després de la junta el vicealcalde segon, Sergi Campillo, al costat del regidor d'Hisenda, Borja Sanjuán.
Els permisos puntuals que no s'hagen tramitat per oblit es podran realitzar fins cinc dies després d'accedir a l'àrea de prioritat, "un temps més que raonable i que demostra la voluntat de facilitar la familiarització d'aquesta nova zona restringida al trànsit no resident".
Amb aquesta mesura es pretén millorar les condicions del veïnat i la qualitat de l'aire, a més de reduir el soroll i contribuir a la recuperació de l'espai per als vianants, tot això per a aconseguir barris més "amables", com va anunciar en el seu moment el regidor de Mobilitat, Giuseppe Grezzi.
València busca així adaptar-se al que Europa i el Govern reclamen en les grans ciutats per a complir els objectius de l'Agenda 2030 i el compromís de reduir emissions contaminants. La nova Llei de Transició Ecològica d'Espanya obliga a tots els municipis de més de 50.000 habitants a tindre una zona de baixes emissions.
En aquesta línia, la primera APR de València fa un pas "decidit" en el seu compromís amb la salut de les persones, amb menys fum i soroll per al veïnat, i aprofundeix en la recuperació dels carrers de Ciutat Vella per a les persones, per als vianants, iniciada fa cinc anys per la Regidoria de Mobilitat.
"La punta per a un comerç ja asfixiat"
El PP de l'Ajuntament de València rebutja l'àrea de prioritat residencial (APR) del nord del districte de Ciutat Vella que entrarà en vigor l'1 de desembre amb multes per als vehicles que accedisquen i no estiguen registrats, en considerar que és "la punta per al comerç i l'hostatgeria ja asfixiats" i que darrere hi ha afany recaptatori.
Després de l'aprovació definitiva del projecte en junta de govern local, amb una fase informativa prèvia des del 18 d'octubre i multes a partir de l'1 de desembre, els 'populars' demanen que es retarde la posada en marxa del "tancament del centre amb cambres" fins que es normalitze la situació, s'acaben les obres i òbriguen els dos aparcaments tancats.
"No és moment de més bastons a la roda als nostres comerciants, un centre en obres amb tancament de dos aparcaments públics, l'eliminació de 15 línies d'EMT que ja no arriben al centre i dificultats per a accedir en taxi", defensa en un comunicat el regidor Santiago Ballester, advertint que suposarà "més tancaments i pèrdues d'ocupació" quan "València té quasi 63.000 aturats i des del govern municipal no s'abaixen impostos".
Al seu judici, aquesta mesura només té una explicació: "Només respon a l'afany recaptatori de Joan Ribó --l'alcalde, de Compromís-- i PSOE --soci de govern--, que ja van posar en marxa una acanada fiscal per a recaptar més dels ciutadans però sense millorar la ciutat ni els serveis".