El canvi climàtic, la sostenibilitat i la nova mobilitat són uns dels reptes als quals la ciutat de València haurà d'enfrontar-se en un futur no gaire llunyà. Sota aquestes tres premisses, els estudiants d'arquitectura i disseny de l'Escola Superior d'Ensenyaments Tècnics (ESET) de la Universitat CEU Cardenal Herrera han presentat els seus projectes finals en La Marina de València.
A causa de la València World Design Capital 2022, estudiants de més de 20 nacionalitats diferents han dissenyat diferents propostes que plantegen les remodelacions que podria patir en uns 30 anys l'entorn dels Jardins del Túria, coincidint amb el seu 35 aniversari. Aquestes propostes sobre com hauria d'orientar-se l'urbanisme públic de València, així com els gràfics, interiors i els dissenys de producte, podran visitar-se en l'edifici La Base de la Marina de València fins al pròxim 15 de juliol.
Durant les conferències del workshop "Connect.A VLC 2050!", els estudiants d'arquitectura de la Universitat CEU Cardenal Herrera han plantejat la possibilitat d'eliminar el tràfic que ara limita els marges de l'antic llit del riu Túria, generant nous espais de socialització i pomes verdes. Per a la realització d'aquests projectes, els alumnes han comptat amb l'assessorament i l'adreça de professors de diferents assignatures així com amb l'ajuda d'arquitectes de l'estudi internacional Kosmos, que compta amb seus en Graz, Zuric o Nova York.
A més, han presentat els seus plantejaments sobre els nous edificis que haurien d'ocupar aqueix espai. Edificis que es relacionarien de forma directa amb el riu i amb els habitants de València, fent-la més amable, sostenible, resilient, verd i amb una major biodiversitat. Segons destaca la directora de l'ESET en la Universitat CEU Cardenal Herrera, Sara Barquero, "aquesta metodologia de mirada al futur es basa en la idea de la Universitat com a laboratori d'investigació, en el qual realitzar plantejaments més utòpics i creatius i on els estudiants poden imaginar tota classe de nous escenaris i nous desenvolupaments".
València: ciutat climàticament neutra
Aquests projectes plantegen un hipotètic futur on la ciutat s'enfronta als reptes que el canvi climàtic i la nova mobilitat li plantegen. Malgrat ser meres hipòtesis, cal recordar que València va ser declarada com una de les 100 ciutats europees que van assumir el repte de ser climàticament neutra i intel·ligent abans de 2030 a l'abril de 2022.
Això significa que la ciutat de València ha de ser capaç d'igualar o reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle que genera mitjançant accions en tots els àmbits possibles: des de la mobilitat i el transport, el canvi de model energètic, la transformació de l'economia i la indústria, la renaturalització i biodiversitat del territori, o l'habitatge sostenible. Per a poder portar un control d'aquest objectiu, la ciutat ha de desplegar una metodologia i monitoratge intel·ligent. Gràcies a això es podrà descobrir l'eficàcia de les polítiques públiques i de les iniciatives privades per a frenar el canvi climàtic.
Fins ara, i sota aquesta finalitat, l'Ajuntament ha aprovat la missió 'València ciutat neutra' amb el propòsit d'aconseguir que almenys tres barris o pobles de la ciutat siguen climàticament neutres abans de 2030. Aquesta iniciativa està secundada per una àmplia majoria dels grups municipals (Compromís, PSPV, PP i Ciutadans). Es tracta de la primera missió que es desenvolupa, impulsada per l'Ajuntament i el centre d'innovació Las Naves, com a part de l'Estratègia Urbana València 2030 que, d'una banda, articularà la coordinació entre les delegacions i el sector públic local, i per una altra, establirà aliances, xarxes i col·laboracions publicoprivades per a impulsar les innovacions necessàries per a l'èxit de la missió 'València ciutat neutra'.