El districte de Ciutat Vella, a la ciutat de València, continua acumulant 42.000 metres quadrats de solars. Espais buits en ple cor històric de la capital del Túria que l'Associació de Veïns i Comerciants Amics del Carme s'ha proposat visibilitzar a través del projecte 'Solars i Futur'. I és que com ells mateixos expliquen, "malgrat els plans urbanístics i les mesures de protecció, la reducció d'estos espais ha sigut mínima en els últims 20 anys, la qual cosa ha generat preocupació entre els veïns i veïnes".
D'esta manera, a través de 'Solars i Futur', finançat per l'Ajuntament de València, Amics del Carme retorna al debat públic la situació dels solars a Ciutat Vella mitjançant una sèrie de rutes guiades per estos espais buits que han generat gran expectació. Es tracta d'unes visites que no obliden l'enfocament crític i que "posen en relleu les contradiccions de les polítiques urbanístiques vigents i els efectes de la turistificació en el barri. A més, subratlla la falta de resposta efectiva d'instruments urbanístics com el Pla Especial de Protecció (PEP) o les moratòries recentment aprovades, que no han aconseguit frenar l'impacte del turisme massiu. Tampoc ha servit de molt el registre municipal de solars, una eina clau per a impulsar projectes residencials que beneficiarien a la comunitat local, però que ha demostrat la seua ineficàcia", assenyalen en un comunicat.
Per este motiu, i amb l'objectiu de continuar reivindicant actuacions urgents en el barri, este projecte continua més viu que mai amb dues noves visites en les quals s'assenyalaran cinc casos que resumixen les tendències urbanístiques de la zona: la borsa de solars més gran de Ciutat Vella; un solar amb ús temporal; un solar amb rellevància històrica; un futur equipament públic; i un conjunt de solars transformats per a ús turístic.
I és que com afirma Carlos Silvestre, un dels arquitectes que ha estudiat l'evolució urbanística del barri, "és preocupant veure com els solars de major valor patrimonial són absorbits per a usos turístics, deixant de costat la promoció d'habitatge accessible per als residents".
Unes visites que es complementaran, a més, amb una exposició que mostrarà un total de 15 solars en trànsit on ja s'estan executant projectes de diferents tipologies: des d'iniciatives hoteleres fins a futurs equipaments públics. Esta mostra es podrà visitar del 14 al 27 d'octubre en el Mesón de Morella de València.
"Volem que els veïns i veïnes entenguen com estos espais, tan significatius en la vida del barri, són planificats i quines implicacions tenen per al futur de Ciutat Vella. La turistificació galopant és només un dels problemes que enfrontem, però també veiem un estancament alarmant en la promoció d'habitatge residencial", expliquen fonts d'Amics del Carme, que fa anys que denuncien la situació del seu entorn.
La realitat dels solars a Ciutat Vella: un problema que no desapareix
Les dades revelen que la presència de solars a Ciutat Vella continua sent un problema estructural que, lluny de reduir-se significativament, es manté amb tot just xicotetes variacions al llarg dels anys. Malgrat algunes intervencions urbanístiques, les xifres actuals mostren un retrocés mínim en la reducció de solars. El Carme és el barri més afectat, amb 98 solars que ocupen 18.153 metres quadrats, seguit de Velluters, amb 62 solars i 12.219 m².
Altres barris com La Xerea, El Mercat i Sant Francesc presenten menors xifres, però compartixen la mateixa problemàtica.
A més, "la falta d'una intervenció decidida i efectiva és evident en el lent creixement d'habitatges d'ús residencial a Ciutat Vella. Les xifres reflectixen estancament i, en alguns casos, una disminució preocupant en el nombre d'habitatges disponibles. Esta falta de desenvolupament residencial, sumada a la galopant turistificació, continua sent un dels majors desafiaments per als residents del barri", conclouen des d'Amics del Carme.
No més habitatges turístics a Ciutat Vella
La Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de València aprovava, el mes de juny passat, per unanimitat iniciar els tràmits per a l'eliminació dels habitatges turístics a Ciutat Vella. La proposta establix que estaran prohibits els habitatges turístics en qualsevol edifici que tinga un habitatge residencial. Així, s'elimina l'ús terciari d'habitatge turístic en l'àmbit de predominança residencial de Ciutat Vella, que inclou els barris de Velluters, el Pilar, el Mercat, el Carme, la Seu i una part de la Xerea. En estes zones és on es registra una major saturació d'habitatge turístic.
Tal com ha explicat el regidor d'Urbanisme, Juan Giner, "volem que Ciutat Vella siga un barri residencial i per eixa raó hem proposat que no és compatible i no s'obriran apartaments turístics en els edificis on viuen els nostres veïns".
Giner ha recordat que a Ciutat Vella hi ha més de 19.000 habitatges i una població de quasi 28.000 habitants. "La proposta que hem aprovat té l'objectiu de garantir la qualitat de vida de les persones residents en tots els barris del districte, alhora que contribuïx a la conservació dels valors patrimonials del centre històric i protegix el comerç tradicional".
A més, la iniciativa establix la possibilitat que, de manera excepcional, existisquen habitatges turístics quan es tracte d'un ús exclusiu, sense cap habitatge residencial, solament en el barri de Sant Francesc i en una xicoteta part del de la Xerea.
La mesura no afecta els habitatges turístics que, en l'actualitat, disposen de llicència o autorització per al seu funcionament, però ni s'implantaran més habitatges per a fins turístics ni s'obriran nous en edificis residencials.