L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha anunciat, este dimecres, en el Fòrum Nova Economia que "impugnarà al costat del municipalisme la quota catalana davant el Constitucional". L'alcaldessa ha començat la seua intervenció subratllant que "ha tornat la València reivindicativa i que exercix el seu lideratge com a tercera capital d'Espanya, i, per això, entre altres coses, soc ací: per a exigir el finançament que necessita la meua ciutat, però també la resta d'ajuntaments".
En relació amb el finançament local ha destacat que "és moment que Sánchez ens diga què té plantejat. Però com ja el coneixem, entendran que no em vaja a quedar quieta, mentre ens donen este colp. Els alcaldes estem obligats a parar-ho, perquè la quota és, també, una punyalada al municipalisme".
Per això, Catalá ha anunciat que "si la quota catalana es materialitza, plantejarem davant el Tribunal Constitucional un conflicte en defensa de l'autonomia local per a impugnar-lo i defendre el finançament dels municipis".
A més, ha prosseguit l'alcaldessa, "sol·licitarem al Consell d'Europa i, en concret, al Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d'Europa que investigue el Govern d'Espanya per vulnerar l'article 4.6 i l'article 9.6 de la Carta Europea de l'Autonomia Local que exigix que les Corporacions siguen consultades en temps i de manera apropiada de totes les qüestions que els afecten. Sobretot, les relatives als recursos".
L'acte ha tingut la presència de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, a qui a més d'agrair-li el seu suport, ha destacat que amb ell "València i Madrid han tornat a donar-se la mà" i ha afegit que compartixen "maneres de governar que posen la llibertat per damunt tactisme polític i practiquen el municipalisme, on la nostra prioritat són els nostres veïns i la nostra lleialtat és cap al país".
L'alcaldessa s'ha referit als huit anys que la van precedir de governs d'esquerres a l'Ajuntament com un temps de retrocés. "València s'havia convertit en una ciutat paralitzada, on les inversions no eixien, els projectes que presentava l'Ajuntament eren inviables o directament desastrosos i on les famílies patien una permanent pujada de la pressió fiscal".
"Estos governs autoanomenats del canvi en veritat eren els governs de la irresponsabilitat perquè hem hagut de replantejar projectes que eren inviables, mancaven de criteris tècnics o anaven contra les normes, ho hem vist a Madrid, amb el PAI de Carmena, a Barcelona i ara ens toca el mateix a València", ha assenyalat.
Catalá ha assegurat que la seua elecció com a alcaldessa va tindre com a objectiu que "els ciutadans recuperaran l'autoestima per la seua ciutat i que València tornara a ser la ciutat del progrés que cuidara els detalls més xicotets, però que ambicionara el gran".
A continuació ha prosseguit la seua intervenció descrivint els eixos centrals de la seua gestió. "El que els diré és un convenciment personal, no és un eslògan. Crec que les ciutats han de gestionar-se des de tres pilars: la sostenibilitat econòmica (abaixant impostos), la sostenibilitat social (donant resposta a problemes com l'accés a una vivenda) i la sostenibilitat mediambiental (construint ciutats més amables)".
"En este escàs any de mandat, i basant-nos en estos tres pilars, puc dir-los molt segura que hem aconseguit reactivar la ciutat. "I ho hem fet amb una fórmula molt senzilla", ha apuntat.
Sostenibilitat Econòmica
La fórmula emprada pel govern municipal per a eixir de la paràlisi en la qual estava sumida València, ha matisat Catalá, va anar encaminada en primer lloc "a crear un marc fiscal atractiu, per a reactivar l'economia familiar, amb una mesura d'impacte immediat: hem aprovat la major baixada d'impostos en la història de València, posant 60 milions d'euros en les butxaques dels ciutadans".
Tal com ha detallat, "es va aprovar una reducció del 20% en l'IBI, una bonificació de fins al 90% de l'IBI a les famílies nombroses, la devolució de l'IAE cobrat il·legalment en pandèmia, o la bonificació del 95% de la plusvàlua en cas d'herència".
A més, ha explicat que entre les seues línies d'actuació també estava "convertir l'ajuntament en una administració tractora", perquè segons ha assenyalat "quan vaig arribar a l'ajuntament hi havia 22.000 llicències d'activitat i d'obra bloquejades i per a aconseguir una llicència un ciutadà havia d'esperar 1.200 dies".
Com a resultat d'este nou marc fiscal, ha prosseguit Catalá en la seua intervenció, "hem augmentat un 62% el nombre d'expedients d'obres resolts i hem desbloquejat projectes per valor 750 milions d'euros d'inversió privada". "Projectes que generen oportunitats de creixement i llocs de treball per als nostres veïns. I això és el que s'aconseguix quan la iniciativa privada i la pública van de bracet", ha ressaltat.
"Una Administració tractora és la que reacciona"
"Una administració tractora és aquella també la que sap reaccionar davant dels imprevistos. Enguany, València va patir el pitjor incendi en dècades i les administracions estem obligades a prendre mesures per a intentar que estes tragèdies no tornen a ocórrer. Per això, a partir d'ara, per a obtindre una llicència serà obligatori presentar una fitxa de prevenció operativa, un document, que a colp de vista permeta als nostres bombers dissenyar una estratègia d'evacuació. A més, bonificarem el 95% de l'ICIO a aquelles comunitats de propietaris que vulguen canviar les façanes semblants a la de l'incendi de Campanar", ha assegurat.
Catalá ha apuntat que la reactivació de l'activitat econòmica de València està passant per l'impuls de què ha denominat l'"economia del futur".
"Hem reactivat la ciutat, posicionant València cap a l'economia del futur. En tot just un any, estem convertint la façana marítima de la ciutat en el major pol de la innovació al sud d'Europa. Hem aconseguit que la Marina siga ara atractiva per a les empreses, desbloquejant inversions superiors als 20 milions, per a l'ampliació de la Marina d'Empreses i l'startup Sésame".
Igualment, ha continuat l'alcaldessa, "hem convertit La Farinera i Las Naves en centre neuràlgic de projectes europeus i de l'ecosistema propi i hem desenrotllat una estratègia d'innovació on per cada euro públic, fraccionem 3,6 d'inversió privada. El resultat és que en 6 mesos hem aconseguit mobilitzar 13 milions d'euros per a l'economia del futur".
Nous incentius fiscals
Catalá ha anunciat que continuarà aprovant incentius fiscals i condicions favorables per a l'atracció d'empreses de base tecnològica i innovadora. "Perquè esta regla de 1x3 ja està funcionant". Segons ha desgranat, "l'ecosistema emprenedor i innovador de València ha crescut un 50% tant en la creació de companyies com en la inversió d'startups valencianes respecte al primer semestre del passat any".
"La contractació a la ciutat ha augmentat un 6,9% mentre que a Espanya s'ha registrat una caiguda del 4,5%". "I les afiliacions a la Seguretat Social han augmentat, en l'últim any, més d'un 5%, dos punts més que la mitjana nacional".
Segons María José Catalá, "això no és solament gràcies a l'ajuntament que presidisc perquè qui crea ocupació en este país són les empreses, i així cal reconéixer-ho. Però també és cert que València ha tingut un canvi de paradigma: l'administració ara proporciona a les nostres empreses, pimes i emprenedors un marc fiscal atractiu, un marc jurídic clar i un camí buidat, ràpid i eficient per a obtindre una llicència", ha assegurat.
Sostenibilitat Social
María José Catalá ha prosseguit el seu discurs desglossant les principals actuacions del seu govern a l'Ajuntament de València en relació amb la sostenibilitat social i la vivenda, eix també fonamental de la seua gestió. "La millor política de vivenda és fer vivenda", ha subratllat.
"Les ciutats han d'aplicar una sostenibilitat social, i això implica tindre un govern centrat a resoldre i ajudar els veïns. I si hi ha alguna cosa que ens demanen els nostres veïns és donar resposta a una de les grans crisis socials de la nostra dècada: l'accés a una vivenda", ha destacat.
Sobre este tema, a continuació l'alcaldessa, ha donat una sèrie de dades per a mostrar la necessitat d'impulsar la construcció de noves vivendes per a atendre la gran demanda social existent. "Si hui el preu de la vivenda està disparat, és perquè en 8 anys un govern del PSOE i de Compromís només van ser capaços de construir 14 vivendes de protecció pública en una ciutat de 800.000 habitants..."
Segons María José Catalá, "el balanç que ens va deixar l'esquerra era tan desolador, que ara, quan sent el Govern Central amenaçant els territoris per llevar fons si no complixen la seua Llei de Vivenda... sincerament, em quede perplexa. Perquè, dels centenars de milers de vivendes que ha promés Sánchez en cadascuna de les campanyes, no n'hi ha ni una. Eixa és la realitat".
Sobre la Llei de vivenda ha indicat que "és un fracàs, no és una qüestió d'ideologies. És una qüestió de fets, i ací està Barcelona per a comprovar-ho". Perquè, segons ha explicat, "des que Barcelona va aplicar les zones tensades els propietaris no veuen incentius per a posar la seua vivenda en lloguer i, en conseqüència, l'oferta s'ha estancat, a més la demanda s'ha triplicat i, com és obvi, els preus han pujat".
Per a Catalá, les polítiques en vivenda "han d'anar encaminades a oferir solucions reals, augmentat l'oferta per a generar una baixada de preus i sempre amb la sensibilitat social de construir vivendes protegides que siguen assequibles, garantint que es destinen als nostres joves i per als qui en veritat les necessiten".
Segons ha detallat, "en un any València ha impulsat la construcció de 1.000 vivendes de protecció i pública i l'any que ve estarem gestionant 16 PAI que preveuen la construcció de prop de 3.000 vivendes públiques més". "València està en marxa. I no pararem. Perquè la nostra recepta és la correcta. La seua llei de vivenda, no".
Sostenibilitat Mediambiental
Com a tercer eix fonamental de la seua gestió, María José Catalá ha situat la sostenibilitat mediambiental, sobre la qual ha començat la seua intervenció manifestant que "a la ciutat de València l'estem demostrant: podem créixer econòmicament, progressar, i continuar cuidant el nostre medi ambient i la qualitat de vida dels nostres veïns". "L'esquerra repetix contínuament un mantra: sostenibilitat i progrés són incompatibles. Però eixe missatge populista i pervers de l'esquerra, és absolutament fals", ha lamentat.
Com a exemple de compatibilitat entre la sostenibilitat mediambiental i el desenrotllament econòmic, l'alcaldessa ha indicat que a València s'ha posat en marxa enguany el primer corredor ferroviari i portuari d'Espanya. "Fa el trajecte Madrid-València, i permet als remolcs dels camions que venen d'Itàlia, parar en el Port de València, i viatjar per ferrocarril a Madrid. Així traiem de la circulació 10.000 camions a l'any i evitem, anualment, 16.000 tones d'emissions de CO₂ a l'atmosfera", ha explicat.
La Capitalitat Verda Europea, ha ressaltat Catalá, està propiciant que València estiga aconseguint fites mediambientals "molt importants". Entre estes fites ha destacat que "hem impulsat la declaració de l'Albufera, un gran llac d'aigua dolça al costat de la mar, com a Reserva de la Biosfera de la UNESCO", que "l'Ajuntament ha mobilitzat una inversió de 172 milions per a aconseguir un transport públic, de zero emissions" i que "s'ha creat la major planta solar urbana d'Europa, instal·lant més de 6.000 plaques solars en els cementeris municipals que ajudar 800 llars vulnerables a pagar la llum".
Sobre la Capital Verda Catalá ha lamentat que el Govern central seguisca sense declarar-la Esdeveniment d'Especial Interés. "Si ho és el Gran Premi de Fórmula 1 de Catalunya, si ho és l'America's Cup de Barcelona... per què no podem ser-ho nosaltres?"
"El contingent és, també, una punyalada al municipalisme"
Per a finalitzar, l'alcaldessa de València ha recalcat que "el finançament local és la qüestió mollar del progrés de les nostres ciutats. Si la reforma del sistema ja era necessària fa anys, ara és imperiosa. I esta reclamació tampoc va de colors polítics". "L'anterior president de la FEMP, Abel Caballero, socialista, ja ho advertia, i l'actual direcció ho exigim amb major urgència per una raó de pes: el contingent català. Perquè siguem honestos: el contingent és, també, una punyalada al municipalisme", ha reiterat.
El sistema de finançament local actualment, ha puntualitzat, "és pervers". A més, segons ha ressaltat, "no respon a les competències que tenim els ajuntaments, ens condemna a barallar-nos per les molles. L'Estat ingressa tota la recaptació dels ciutadans, després repartix entre les comunitats i ja, després, ens donen les restes. Som els últims de la cua".
"Arribats a este punt cal ser clar: Les necessitats dels veïns de València no estan a Suïssa. Allí no es parla ni del corredor mediterrani, ni dels problemes de la rodalia que patix tota Espanya, ni del soterrament de les vies de Serradora, ni de la falta de competitivitat que hem patit els valencians amb l'anul·lació pràcticament total de la parada d'AVE a Atocha".
Per a l'alcaldessa, "solament en IRPF, Catalunya va recaptar l'any passat més de 23.000 milions. I tots hem sentit la setmana passada la ministra d'Hisenda dir que anaven a començar per l'IRPF per a després cedir més imposats a Catalunya". "És a dir, que, de moment, la caixa comuna de la solidaritat territorial patirà un forat de 23.000 milions que perdrem directament les comunitats i els ajuntaments i és només el principi". "És moment que Sánchez ens diga què té plantejat. Però com ja ho coneixem, entendran que no em vaja a quedar quieta, mentre ens donen este colp".
"Els alcaldes estem obligats a parar-lo"
"Per això, els anuncie que si el contingent català es materialitza plantejarem davant el Tribunal Constitucional un conflicte en defensa de l'autonomia local per a impugnar-lo i defendre el finançament dels municipis", ha afirmat. "A més, sol·licitarem al Consell d'Europa i, en concret, al Congrés de Poders Locals i regionals del Consell d'Europa que investigue el Govern d'Espanya per vulnerar l'article 4.6 i l'article 9.6 de la Carta Europea de l'Autonomia Local que exigix que les Corporacions siguen consultades en temps i de manera apropiada de totes les qüestions que els afecta. Sobretot, la relativa als recursos", ha anunciat.
"La primera mesura a plantejar ha de ser una modificació de la Llei de les Hisendes Locals, perquè el finançament local es calcule sobre els ingressos bruts de la recaptació de l'Estat", ha recalcat. "Esta és l'única forma que el finançament local no es veja minvat per les següents concessions als independentistes. I l'única que reforça el principi bàsic de solidaritat i cooperació".
Catalá ha afirmat que "perquè no volem més del que ens correspon, volem el necessari per a continuar aportant a este projecte comú que és Espanya. El que no podem permetre, de cap de les maneres, és que els municipis entrem en una competició feroç i perversa per a aconseguir finançament. I el finançament local hem d'abordar-la des de la cogovernança", ha conclòs.