La protecció del parc natural de l'Albufera; la recuperació de parcs i jardins en tots els barris de València; o les polítiques valentes en matèria de sostenibilitat o reciclatge són alguns dels aspectes que impulsen la candidatura de València com a Capital Verda Europea. Hui, parlem amb el vicealcalde i regidor d'Ecologia Urbana, Sergi Campillo de tots aquests projectes, però també dels futurs que comencen ja a donar els seus primers passos, com ara la renaturalització de l'actual riu Túria.
Des de 2015, València ha tingut una transformació significativa quant a parcs i jardins, quin balanç fas?
Un balanç molt positiu i més ara que acabem d'executar un nou contracte de manteniment de jardineria i d'arbrat de diari que ha augmentat un 50% el pressupost. En arbrat de diari, s'ha augmentat un 150% i estem en quasi huit milions d'euros anuals en manteniment de l'arbrat de diari. Una situació que ens dona molta més capacitat d'actuació en els nostres barris i districtes.
Un dels objectius d'aquest govern ha sigut augmentar les zones verdes i la quantitat d'arbres respecte al 2015 i eixe objectiu s'ha aconseguit. Hem obert grans parcs com el parc Lineal de Benimàmet que era una reivindicació veïnal del poble; i també s'ha obert el parc de Malilla o el Parc Central. Per tant, estem en el bon camí i estem augmentant la quantitat de zones verdes per habitants i l'objectiu es seguir incrementant eixes zones verdes.
Respecte al contracte de jardineria, s'ha recuperat un nou servei de poda que ja estava però que el PP va eliminar, què suposarà per a la ciutat?
Hem recuperat un contracte específic per a la gestió de l'arbrat de diari (que és el que no està en jardins). I l'hem recuperat perquè va ser un dels grans errors que va cometre el Partit Popular en la seua etapa anterior i va ser eliminar la contracta específica de diari per a subsumir-la en els contractes de manteniment de zona nord i zona sud. I ara el que hem fet és recuperar-la i és important perquè l'arbrat de diari té unes característiques de manteniment molt diferents de l'arbrat dels jardins, ja que en els jardins normalment l'arbre pot desenvolupar la seua estructura natural i s'ha de podar solament per risc de caiguda o perquè interfereix en el pas d'un camí, però es deixen créixer, encara que amb control, de manera natural.
Però, l'arbrat de diari en moltes ocasions està a peu de façanes i, per tant, s'ha de podar de manera intensa perquè no les toque; també hem d'assegurar el pas de persones per carrers i places i assegurar-se que no interferisca en el trànsit rodat perquè pot ser perillós i és un arbrat que creix en un escocell que és un espai limitat i té un desenvolupament totalment diferent del d'un arbre que creix en un jardí. Per tant, eixa contrata de poda específica ens permet fer un tractament específic a l'arbrat de diari que és el que vam perdre en la contrata anterior que ara hem recuperat.
Al llarg d'aquests anys ha augmentat el pressupost per a neteja i també el personal. Per què continuen les veus que diuen que València està bruta?
És la queixa en qualsevol ciutat. En Barcelona tenen un contracte de 300 milions i ací tenim un de huit milions anuals. Hi ha una diferència substancial, és pràcticament sis voltes més, i continua sent la principal queixa. Vivim en una ciutat com València on durant la major part de l'any no plou i no tenim eixe aliat respecte a la neteja que tenen altres ciutats del nord d'Espanya i de la cornisa cantàbrica i evidentment això té unes conseqüències respecte a la neteja de la via pública.
Nosaltres quan arribàrem a l'Ajuntament en 2015, ens trobàrem amb un pressupost de 50 milions d'euros que era un pressupost raquític molt per davall de la mitjana de totes les ciutats espanyoles. Estàvem en la part baixa de qualitat de la neteja i de la gestió de residus segons l'estudi que fa l'Organització de Consumidors i Usuaris i ara estem en 80 milions d'euros, és a dir, l'hem augmentat en 25 milions d'euros. Per tant, hem fet un esforç importantíssim d'augment de pressupost. Evidentment, la neteja de la ciutat requereix dues parts: que hi haja un bon servei públic i la cooperació de la població i encara tenim alguns comportaments incívics que fan que la neteja no tinga tota l'eficàcia que hauria de tindre. Ara mateix, està en licitació un nou contracte i tindrem més recursos. En aquests moments, tenim un bon sistema de recollida de residus i neteja, cada dia els carrers de la ciutat s'agranen. Però, si s'agrana una vegada al dia i després algú tira un paper evidentment no es va a recollir eixe paper fins a l'endemà. Per tant, entenc la queixa i que quan els veïns passen per eixa zona puguen pensar que no s'està netejant. Però, si s'ha netejat i no podem tindre un sistema de neteja 24 hores perquè ni seria eficient ni viable econòmicament. Per tant, el que hem de fer és tindre un bon sistema de neteja, però també tenir la cooperació de la ciutadania per a mantenir en correcte estat la ciutat que és la casa de tots.
Vivim en una ciutat com València on durant la major part de l'any no plou i no tenim eixe aliat respecte a la neteja que tenen altres ciutats del nord d'Espanya
València ha millorat molt en el tema del reciclatge, a quin camí ens dirigim?
València ha millorat molt en els últims anys perquè hem aplicat les previsions del pla de residus que recomanava agrupar per illes de contenidors i reconduir els dispersos que hi havia per la ciutat. Ara tenim 3.200 illes repartides per a ciutat on totes les persones poden reciclar correctament els seus residus en els diferents tipus de contenidors. No totes les illes estan completes, però la gran part de les illes sí;i, per tant, incentiva que la gent puga separar els seus residus. És ben important la separació de residus perquè ens permet recuperar-los i inserir-los altra volta en l'economia i en la societat i així fabricar nous materials i fabricar nous envasos, o paper i cartó reciclat.
Estem en un moment on la gent s'està adonant de la crisi ecològica que tenim a nivell mundial i l'ésser humà ha de ser conscient de respectar el medi ambient i que hem de ser eficients en la gestió dels recursos. En aquest cas, i gràcies a totes les polítiques que hem fet des de 2015, València és, de totes les ciutats d'Espanya, la ciutat que més va separar envasos, paper i cartó per habitant i això ho hem fet en pocs anys perquè hem passat de tindre uns nivells normals o molt baixos a tindre uns nivells molts alts en la ciutat. Això vol dir que estem completament satisfets? No, perquè encara tenim un percentatge d'impropis molt important en els contenidors, és a dir, residus que no es depositen en el contenidor adequat i, per tant, hem de separar bé.
Per a aconseguir-lo, començarem a executar el pla d'educació mediambiental, i anem a fer una especial incidència en el món faller perquè és un gran vector de comunicació en la societat, ja que és el primer moviment associatiu de la ciutat i també volem explorar altres vies com tancar els contenidors de residus orgànics amb un dispositiu de forma que la gent s'haja d'identificar per a depositar correctament el residu i premiar a eixes persones o famílies que ho fan correctament. És un projecte a mitjà termini, hem demanat fons europeus per a implementar-ho, però esperem fer-lo en els pròxims anys.
Quin és l'objectiu final?
L'objectiu primer és la reducció de residus. Hem de ser conscients que hem d'abandonar eixe consumisme desaforat que impacta sobre el medi ambient. El segon és que se separen correctament els residus que generem perquè si ho fem, pràcticament, entre el 80% i el 90% dels residus podrien ser aprofitats. Ara mateix entre tot el que es recicla en la ciutat a través dels contenidors de reciclatge i el que es recicla en les plantes de l'entitat metropolitana de residus, l'EMTRE, estem en aproximadament el 50% de recuperació, la resta se'n va a l'abocador. I això significa que estem impactant en el medi ambient perquè estem soterrant residus que podien haver sigut inserits en el sistema, però que per haver-los mesclat no són aprofitables i han d'anar a l'abocador. Eixe abocador està en Dosaigües, en l'interior valencià, i, per tant, tenim una responsabilitat amb els nostres veïns de l'interior per a no impactar en excés en el seu medi ambient.
Reprenent el tema de parcs i jardins, el parc Central i el de Benimàmet han sigut les grans fites de la ciutat, però hi ha altres com el parc de Desembocadura, en quin punt es troba?
Eixe és un projecte que porta la meua companya Sandra Gómez en Desenvolupament Urbà, que és el departament que s'encarrega del desenvolupament d'aquests grans parcs. I ara mateix aquest projecte es troba en fase de concurs perquè una firma o un grup de professionals fera la redacció del projecte definitiu del parc de Desembocadura. Per fi, per primera volta, hem començat a fer passos concrets per a tindre el parc de Desembocadura. Ara estem en fase de licitació de concurs per a la seua redacció.
Tot aquest canvi és un al·licient perquè València siga Capital Verda Europea?
Sense dubte. De fet, des de 2015, hem recuperat més de 100.000 metres quadrats per a ús de la ciutadania. Això és la suma dels grans parcs i jardins de ciutat que hem fet, més les peatonalitzacions de la ciutat, ja que sols en la plaça de la Reina, la plaça de l'Ajuntament i la plaça del Mercat hem recuperat pràcticament 40.000 metres quadrats de zones per a vianants i hem introduït molt de verd en eixes places, perquè ara tenim més arbres que abans. Malgrat les crítiques d'algunes persones, ara tenim més arbres, però s'han de deixar créixer perquè s'han plantat ara. Eixa és una de les grans apostes d'aquest govern, de la ciutat, i és una de les grans defenses a la Capital Verda Europea.
També una de les reobertures més esperades és la del parc Gulliver, què suposarà per a València recuperar aquest parc que, sens dubte, és un dels més utilitzats?
Jo crec que segurament és el parc infantil més utilitzat de la ciutat. Des dels anys 90 fins ara, no crec que conega a ningú que no haja anat al parc Gulliver, sobre tot perquè és una visita obligada en tots els col·legis de la ciutat en algun moment. Per tant, és un símbol i un parc infantil d'una potència monumental molt gran perquè és un parc únic i molt particular i és molt difícil de trobar en altres ciutats un parc d'aquestes característiques.
I era una obligació que, després de tres dècades, el rehabilitarem de manera completa. I per això hem fet aquesta inversió pràcticament d'un milió d'euros entre l'obra de la figura, el voltant d'aquesta i l'entrada del parc infantil. I va ser una de les inversions més importants d'aquest govern perquè al final és portar felicitat a xiquets i xiquetes, i és una forma també de tornar-los un poc de felicitat. Esperem que estiga obert a finals d'aquest mes o principis del que ve.
L'Ajuntament de València és l'administració local de tota Espanya que més inverteix en un parc natural, com és l’Albufera
I com va el projecte de renaturalització de l’actual riu Túria?
Tant el govern de l'Estat com el president de la Confederació van donar suport a la renaturalització. I, de fet, en el nou projecte de la demarcació del Xúquer, s'ha establert un cabal ambiental mínim per a eixe tram del Túria. I després de 50 anys, el riu Túria tornarà a tindre una connexió a la mar que havia perdut pel desviament del riu i la construcció del pla sud. L'objectiu és recrear un nou ecosistema de riu en eixa nova part del llit del riu Túria. El dia 12 tenim una reunió convocada per la confederació hidrogràfica on assistiran diferents municipis per on passa eixe nou llit del riu Túria, com València, Mislata o Xirivella, per abordar ja aquest projecte i crear un cabal ambiental que haurà d'anar per un cabal intern dins del nou llit i això provocarà que es recupere la connexió del Túria amb la mar. I aquest projecte és fonamental perquè és un dels que presentem en la Capitalitat Verda Europea.
Si València finalment aconsegueix la Capitalitat Verda Europea, què significarà per a la ciutat?
Suposarà un abans i un després per a la nostra ciutat, perquè el reconeixement implica consolidar totes les polítiques sostenibles de la ciutat. Signica que Europa reconeix tot el que hem fet durant els últims anys; que València serà la primera ciutat mediterrània que serà capital verda europea en el prestigi que això significa. I que València, a ulls del món, serà un bon lloc per a viure perquè aposta per la sostenibilitat i això serà una atracció de talent a empreses i gent amb idees que volen establir-se en un lloc del món no sols per l'interés econòmic, sinó per la qualitat de vida.
València pot convertir-se en una destinació d'inversions relacionades amb la sostenibilitat que generen ocupació de qualitat en la ciutat i significarà un prestigi per a la ciutat ser del selecte club de les capitals verdes a nivell de Copenhaguen, Grenoble o altres ciutats europees que són del centre i del nord d'Europa. A més, també significarà ser la segona ciutat espanyola després de Vitòria que és Capital Verda Europea i significarà que no es poden fer passos enrere en les polítiques mediambientals i estem molt orgullosos a poder presentar una candidatura transversal que ha tingut el consens de la major part dels grups de l'oposició i que significarà per a València un abans i un després.
Uns anys enrere pareixia impensable que València poguera optar a aquest reconeixement...
Sí, encara que València té unes condicions de partida molt bones perquè és una ciutat que el seu 40% és parc natural i ara s'ha incorporat també una part del riu Túria en el terme municipal. Té la Marjal de Rafalell i Vistabella que és una joieta ambiental desconeguda en l'Horta Nord. Té, si no és el parc més gran d'Europa, un dels jardins més grans d'Europa amb el Jardí del Túria que és la nostra columna vertebral verda. I, per tant, té unes condicions de partida molt important
Però, en els últims anys també s'han fet polítiques molt decidides per la sostenibilitat: ens hem convertit en la capital de la bicicleta, estem recuperant espai públic per a les persones, també estem fent polítiques per a incentivar la gestió de residus i crear cultura de residu zero entre la població, estem fent una aposta per un urbanisme verd que atenga a la sostenibilitat... A més, també s'estan fent polítiques d'aigua molt interessants per a permeabilitzar la ciutat i que no siga tan inundable i retenir la major quantitat d'aigua de pluja possible. Estem fent molts esforços en molts aspectes.
Òbviament, no tenim la vareta màgica i València no és el paradís i queden moltes coses a fer. Però, en 2015 iniciàrem un camí aprofitant la potència de la ciutat per se i aplicàrem eixa potència amb polítiques valentes de mobilitat, d'urbanisme, de residus, d'infraestructura verda, de foment de la biodiversitat que ens han possibilitat ser finalistes per a la capitalitat verda europea perquè Europa ens ha mirat amb bons ulls i ha reconegut els nostres esforços. I jo crec que és un reconeixement a totes les polítiques que hem fet durant els últims anys.
D’altra banda, respecte al parc de l'Albufera i l'incendi que hi va haver al Saler, es coneixen més dades?
S'està investigant per part de la Guàrdia Civil que és la competent ací i nosaltres no tenim res més a dir. Sols vull afegir que el bosc de la Devesa és un dels boscos més protegits d'Espanya. Tenim un parc de bombers en la Devesa; ara s'instal·laran els canons d'aigua que és un model preventiu, no d'extinció. Però, la potència més important és que tenim el parc de bombers i hi ha una contrata amb prop de trenta persones que treballen en el manteniment de la Devesa i el parc de l'Albufera; i això no ho té ningú. Podem dir que l'Ajuntament de València serà l'administració local de tota Espanya que més invertirà en un parc natural.
Per tant, la prova més evident que el sistema funciona és el que va passar aquest estiu que en dos incendis que van ocórrer en dos dies seguits, una cosa que és molt sospitosa i que pot significar que foren provocats, els bombers arribaren en minuts a la zona i van extingir l'incendi. Un d'ells sols va cremar un metre quadrat i l'altre va cremar 1500 metres quadrats, una superfície molt poc extensa per a ser un incendi forestal. No podem evitar que hi haja un incendi perquè pot haver-hi un piròman, o una tempesta seca; però, el que tenim és un bon sistema d'extinció i prevenció gràcies a les persones que tenim treballant en La Devesa durant tot l'any.
De cara a les eleccions, et veus tornant a formar part de la llista de Compromís?
Sí, ho he expressat i també l'he comunicat a l'alcalde que la meua intenció és intentar estar de nou en la llista de Compromís per València perquè crec que hem desenvolupat una bona feina i crec que encara tenim coses a fer i em trobe amb ganes i en força de continuar, i això és el que faré si la militància de Compromís així ho decideix.
I per a la pròxima legislatura, quins aspectes t'agradaria que es culminaren?
Hi ha molts, però tenim un any importantíssim perquè com esperem ser Capital Verda Europea 2024 haurem de preparar eixe any amb moltes ganes i serà dur perquè tindrem sols un any i dos mesos des que ens donen el reconeixement i eixe és el gran projecte. I, a més, també continuar amb la política verda de sostenibilitat en la gestió de residus en la ciutat.