Les Falles de València són, sens dubte, un dels principals actius econòmics de la ciutat i, particularment, les de 2024 han suposat un estímul de l'activitat turística de la Comunitat Valenciana. I és que el fet que els dies grans de la festa hagen caigut, principalment, en cap de setmana, ha fet que, enguany, València haja viscut unes Falles multitudinàries. Un escenari molt favorable, especialment per al sector hoteler i de restauració, ja que l'ocupació hotelera s'ha situat en el 85% per al cap de setmana, i molts hotels han penjat el cartell de complet.
Com va destacar la consellera d'Innovació, Industrial, Comerç i Turisme, Nuria Montes, "apostem per la promoció de les nostres festes, que són els grans esdeveniments turístics. Les nostres tradicions festives fan de la nostra Comunitat un lloc únic i ple d'experiències per a oferir als nostres visitants i, per descomptat, les Falles són una de les nostres festes més singulars".
Així, no és d'estranyar que siguen molts els turistes internacionals, però també nacionals, que s'han desplaçat a la capital del Túria per a gaudir de les Falles de València. Una festa que, com va quedar reflectit en l'estudi elaborat sobre les Falles de 2023 per la Càtedra Model Econòmic Sostenible València i Entorn de la Universitat de València en col·laboració amb l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie), suposa un impacte econòmic de 732 milions d'euros en vendes i la creació de 6.500 llocs de treball addicionals.
D'acord amb l'estudi, tots els sectors de la ciutat obtenen beneficis de les Falles de València – encara que destaca el 58% d'hostaleria o el 12% del sector tèxtil per la venda d'indumentària fallera i complements –. Per tant, en línies generals, les Falles de València es traduïxen en un impacte econòmic de 180 milions d'euros en el PIB i 732 milions d'euros en vendes d'empreses.
D'esta manera, l'informe destaca la importància d'invertir en les festes josefines. I és que "per cada milió d'euros invertit es genera 430 ocupacions, 49 milions de vendes i 12 milions en el PIB". En este sentit, cal destacar el paper essencial que juguen les Falles de València en la creació d'ocupació. De fet, de l'informe s'extrau que les Falles generen 6.500 ocupacions addicionals a la ciutat, la qual cosa suposa el 0,5% de l'ocupació a la província de València i el 0,3% de tota la Comunitat Valenciana.
Les Falles i la taxa turística
Davant un escenari tan positiu, s'ha tornat a posar damunt de la taula la implantació de la taxa turística. Una de les primeres decisions que va prendre el govern de Carlos Mazón va ser la derogació de la taxa turística que el Govern del Botànic havia aprovat amb una moratòria fins a 2024.
Ara, amb l'impacte de les Falles, Compromís i PSPV-PSOE han tornat a reclamar l'aprovació d'un impost que havia d'aprovar cada ajuntament, i que oscil·lava entre els 0,5 euros per persona i nit per a les pensions; 1 € per a apartaments de categoria primera i hotels de fins a tres estreles; i 1,5 € per a apartaments de categoria superior i hotels de quatre i cinc estreles.
D'esta manera, com ha posat de manifest la portaveu de Compromís, Papi Robles, "en la setmana fallera, València hauria pogut recaptar fins a un milió d'euros que es podrien haver destinat a millorar la neteja, el transport públic o la protecció del patrimoni històric". Així, ha afegit, "la ciutadania no entén que ells paguen, els turistes gaudixen i els empresaris s'emporten els beneficis".
Un punt de vista que també compartixen des del grup municipal socialista que era partidari de fins i tot apujar la taxa fins als 6 € per als apartaments turístics amb l'objectiu de desincentivar la seua proliferació a la ciutat. En este punt, Borja Sanjuán ha insistit que "el raonable que les despeses siguen compartides i que les persones que ens visiten contribuïsquen al manteniment dels servicis", com així ocorre en altres ciutats turístiques com Roma, on l'aplicació de la taxa turística no ha vist afectada l'arribada del turisme.