Així avança el futur bulevard García Lorca de València i la nova Estació Central

Les obres del Canal d'Accés de València continuen avançant juntament amb els projectes de futur per a la ciutat

Guardar

Simulació de l'anterior projecte del corredor verd García Lorca
Simulació de l'anterior projecte del corredor verd García Lorca

Avancen les obres del Canal d'Accés de València que, una vegada finalitzades, transformaran la imatge de la zona sud de la ciutat. Un projecte de gran envergadura que portarà amb si la creació del futur bulevard García Lorca, un gran corredor verd que cosirà els barris del sud de València; però també una nova Estació Central de trens.

Per a anar posant en marxa tots estos projectes, el Consell d'Administració de la Societat València Parc Central ha acordat la venda de sòl, en concret, quatre parcel·les enfront de l'estació de Joaquín Sorolla. L'operació, amb un import mínim de 24,5 milions d'euros, contribuirà a la recuperació de la inversió ferroviària que la societat està destinant al desenvolupament del projecte Canal Accés de València.

Així mateix, ha acordat el desenvolupament urbanístic pendent fins ara i l'impuls als preparatius per a l'execució de les obres d'urbanització del Passeig García Lorca i el seu entorn, sense solució de continuïtat amb la finalització de les obres de soterrament del Canal d'Accés Fase 3.

Però, com serà el futur bulevard García Lorca de València? El futur corredor verd Federico García Lorca connectarà els barris del sud amb el centre de València a través de 49.000 m² de zona verda. Una actuació que anirà des del Pont de Giorgeta fins al Bulevard Sud, i que aprofitarà el soterrament de les vies del tren per a la seua projecció.

Respecte a la imatge d'este bulevard, si es manté el plantejat per l'anterior govern, la idea és eliminar el trànsit rodat de la zona. Per a això, es crearan, utilitzant el carrer Sant Vicent i la carretera de Malilla, uns accessos en bucle, que no sols permetran l'accés a propietaris, vehicles autoritzats i transport públic, sinó que mantindrà com un verdader parc la zona central d'eixe corredor. Així mateix, es planteja la incorporació d'un carril bici bidireccional de fins a 3 metres d'ample, i voreres multifuncionals que tindran entre 6 i 12 metres d'ample. Per descomptat, en la nova zona que es crearà al llarg d'este corredor, es projectarà la construcció de noves vivendes – unes 5.000, entre les quals es reservaran part per a VPO –.

Simulació del corredr verd García Lorca. Ara i després
Simulació del corredr verd García Lorca. Ara i després

Però este no és l'únic projecte que avançarà amb la construcció del Canal d'Accés. D'esta manera, es prolongarà el túnel passant, una infraestructura ferroviària que forma part del Corredor Mediterrani i traurà eixa infraestructura per Albuixech. En estos moments, a més, es preparen els plecs per a licitar abans que acabe l'any els servicis de consultoria per a la redacció dels estudis previs i els projectes bàsics i de construcció de l'Estació Central de València, peça clau del nou disseny ferroviari de la ciutat. A l'actuació es destinaria una inversió de 1.000 milions d'euros, finançats íntegrament per Adif.

L'avanç de les obres

Sobre les obres del Canal d'Accés de Vàlencia, una vegada posat en servici el desviament provisional de LAV Madrid-València, al maig, el projecte aborda la següent fase de construcció: el desviament de la línia de Rodalia de Xàtiva i el Corredor Mediterrani.

Este desviament modificarà el traçat actual de les vies d'estes vies desplaçant-les cap a l'oest perquè, una vegada creuen per davall del Pont de Fernando Abril Martorell, s'adossen a les vies d'alta velocitat desviades.

Al costat d'esta actuació, durant l'any, s'abordaran altres reptes constructius, entre ells, l'execució prèvia de les estructures -pantalles i lloses de suport- sobre les quals circularan els servicis de Rodalia i del Corredor Mediterrani.

Per a això, es realitzarà de manera simultània el moviment de terres i construcció de plataforma de via, l'execució de les pantalles suport de les lloses, la construcció de les lloses superiors, sobre les quals transitarà els desviaments ferroviaris, el desmuntatge d'aparells de via de les línies i l'execució de les instal·lacions ferroviàries, desviaments, catenària, comunicacions, senyalització, i la resta dels elements de via que permetran la seua posada en servici.

Esta fase, denominada Fase 2N, es realitzarà combinant-la amb el manteniment dels servicis ferroviaris, actuant sota una estricta i detallada planificació, i desenvolupant gran part de les obres en horari nocturn.

Destacats