L'alcaldessa de València, María José Catalá, complix el seu primer any al capdavant de l'Ajuntament de la ciutat: "estem molt satisfets i contents amb el treball realitzat. A València ja es nota el nou govern municipal i, cosa que és més important, hem reactivat tota l'activitat econòmica gràcies a l'impuls administratiu, especialment en llicències. València està en marxa i ara es nota més que mai".
Després de guanyar les eleccions celebrades el 28 de maig de 2023, Catalá va centrar els seus esforços a acabar amb les cues del padró municipal, destinant més personal i descentralitzant el servici amb oficines d'atenció en els districtes i pedanies; però també posant en marxa projectes que estaven dins del seu programa electoral, com la reversió del carrer Colón, el canvi en les línies de l'EMT del centre de la ciutat, el reforç en neteja o la creació de la Unitat de Seguretat, Suport i Prevenció (USAP) dins de la Policia Local.
"La baixada d'impostos, neteja, seguretat, la reactivació econòmica i la vivenda han sigut els eixos d'este primer any en l'alcaldia. Hem posat en marxa dos plans de xoc, un d'ells de reforç de la neteja i poda, després d'anys d'abandó de carrers i jardins, i un altre per a acabar amb l'embós de llicències, tant d'obres com d'activitat per a reactivar l'economia i no frenar les inversions i la generació d'ocupació a València", explica la primera edil.
Ara, un any després, l'alcaldessa de València té més de la meitat del programa electoral executat o en marxa. I és que, com explica María José Catalá, "quan arribàrem a l'Ajuntament ens trobàrem una situació complicada: 22.500 persones i projectes esperant una llicència i quatre anys de mitjana d'espera per a obtindre-la; les inversions programades per al barri del Cabanyal sense executar; 7,7 milions d'euros sense pagar a personal del mateix Ajuntament; la majoria de les concessions esportives caducades; instal·lacions esportives i mercats municipals en condicions pèssimes i amb greus desperfectes; i un Palau de la Música tancat cinc anys per obres i amb goteres després de la recepció d'estes".
Encara queden per davant tres anys de gestió, però la líder del govern municipal valencià diu estar "satisfeta" d'este primer any. "El nostre objectiu és ajudar a tots els veïns i comerços, deixant en les seues butxaques més diners amb accions com la rebaixa d'impostos que ha permés un estalvi de més de 70 milions d'euros. És la major baixada d'impostos realitzada per una gran ciutat a Espanya; però també posant el focus en l'impuls de l'economia". A més, Catalá ha recordat la bonificació del 60% en l'IBI per a les famílies nombroses, que arriba al 90% en les de categoria especial.
Els eixos estratègics del govern de Catalá
Més vivenda pública
Afrontar el problema de l'encariment de la vivenda a la ciutat de València, unit també a la turistificació, és, sens dubte, un dels principals reptes als quals s'enfronta el consistori valencià. I és que els preus del lloguer no sols s'han disparat en, pràcticament, tots els barris de la ciutat, sinó que són molts els veïns que han eixit al carrer a denunciar una situació que ja s'ha tornat insostenible i que, en el pitjor dels casos, acaba amb l'expulsió dels veïns dels seus barris.
Per a fer front a este escenari, el govern de Catalá no sols ha desbloquejat les llicències urbanístiques, sinó que ha dut a terme un impuls en la construcció de vivenda pública. En este sentit, en un any, l'Ajuntament està gestionant 500 vivendes que estan en marxa, i s'han adquirit 139 vivendes més. A més, col·laborarà amb el Pla Viu de la Generalitat Valenciana per a posar en marxa noves vivendes de lloguer i compra assequible.
En esta mateixa línia d'actuació, i amb l'objectiu d'impulsar la construcció de VPP, s'ha desbloquejat el PAI Benimaclet, que actualment està en Conselleria pendent del tràmit d'impacte ambiental; i s'ha canviat el model de gestió del PAI del Grau per a impulsar la construcció de 2.550 vivendes, de les quals 850 seran públiques.
El PAI de Benimaclet inclou una zona verda de més de 30.000 m² i del Grau 160.000 m² de zones verdes que s'afigen als 200.000 metres quadrats de la finalització del Jardí del Túria.
"L'objectiu que ens marquem és ambiciós (1.000 VPP en 2027), però la paralització absoluta dels governs d'esquerra durant 8 anys en esta matèria social ens obliga a redoblar els esforços", ha assenyalat l'alcaldessa.
I en este punt, cal destacar la suspensió, durant un any, de la tramitació i l'atorgament de llicències d'edificació per a la implantació de nous apartaments turístics, inclòs també el canvi d'ús de tot un edifici, o d'una part d'este.
Un potent pla de xoc que pretén, d'una banda, apostar per un turisme més sostenible i, per un altre, donar solució al problema de la vivenda que patix València.
Reforç de la neteja i la seguretat als carrers
En este any, València ha augmentat un 22% els recursos humans que es destinen a la neteja de la ciutat, duplicant la freqüència d'aigualeig de carrers i jardins – abans es feia cada 21 dies, ara cada 10 dies –. Així mateix, s'ha duplicat l'escombratge manual, que abans només es feia al matí, i ara també a la vesprada.
"Es tracta d'una de les prioritats del meu govern, com ho demostra el gran esforç inversor que hem fet enguany, amb un increment de més de 3 milions d'euros fins a arribar a quasi 90 milions de pressupost total, la qual cosa suposa un increment de 140.000 euros més al mes en neteja de carrers", apunta l'alcaldessa María José Catalá.
Un reforç que també s'ha vist reflectit en la seguretat als carrers. Així, València no sols incorporarà 207 nous policies a la plantilla; sinó que "hem adoptat mesures de seguretat preventiva en les pedanies i en barris com Orriols, La Punta i Benimàmet amb la instal·lació d'11 càmeres de regulació de la circulació i vigilància, que s'estendran per altres zones de la ciutat. A més, s'ha creat la Unitat de Seguretat, Suport i Prevenció (USAP) dins de la Policia Local. L'USAP presta 88 servicis diaris des de la seua creació el febrer de 2024".
Millora de la mobilitat
Cal destacar que el govern de María José Catalá s'ha centrat a revertir aquelles transformacions de la via pública que, com assenyalaven els experts, "eren punts negres a la ciutat". Este ha sigut el cas del carrer Colón on s'ha reorganitzat el trànsit amb dos carrils de circulació per al trànsit motoritzat i un carril bus, tots limitats a velocitat 30.
Després de les actuacions escomeses en esta zona cèntrica de la capital del Túria, es permet l'accés des de Porta de la Mar, i anar des del carrer de Roger de Lauria al carrer de les Barques. A més s'ha invertit el sentit de circulació del carrer de Pérez Pujol, entre els carrers de Roger de Lauria i de Correus, de manera que es puga realitzar l'accés a ella des del carrer de Roger de Lauria en direcció al carrer de les Barques. Així mateix, el carrer Colón suma dues parades de taxi, ja que s'ha habilitat una nova parada entre els carrers de Pizarro i de Pascual i Genís.
A més, la remodelació de les línies de l'EMT s'ha traduït en la recuperació de set línies que, ara, tornen a circular pel centre històric. Uns canvis que, tal com ha demostrat un estudi comparatiu de les intensitats mitjanes de trànsit, han provocat que el trànsit en els principals carrers de la ciutat es reduïsca.
En este punt, Catalá destaca que "estem fent una aposta ambiciosa per a potenciar el transport públic i desenvoluparem un Pla d'inversió de més 172 milions per a fer un pas de gegant cap a la sostenibilitat total en l'EMT. Suposarà una inversió de 33,8 milions d'euros a l'any". De fet, este pla permetrà la compra de 215 autobusos elèctrics i híbrids i renovar les infraestructures d'EMT; també inclou 167 punts de càrrega per als busos elèctrics.
Més dotacions
Finalment, cal no oblidar l'aposta per la innovació i la cultura a la ciutat, amb la reobertura del Palau de la Música i la posada en marxa de cinc nous espais culturals a la ciutat en els barris de Russafa, Orriols, Albors i Poblats Marítims; o el desbloqueig de la base de l'Alinghi en la Marina de València, que es destinarà al foment de la innovació i l'emprenedoria.
Així mateix, s'ha adjudicat a Marina d'Empreses la seua ampliació amb una inversió de 15 milions d'euros; i s'ha posat en marxa l'estratègia de València, Capital de la Innovació amb una inversió de 100 milions d'euros en tres anys.
Quant a polítiques socials, "un dels objectius és erradicar la pobresa a la ciutat després d'una herència de prop d'un milió de persones que dormen al carrer. En relació amb les polítiques de protecció social, es posarà en marxa, amb una dotació pressupostària de 500.000 euros per a la seua construcció, un nou alberg permanent (24 horas i 365 dies obert) per a atendre persones sense llar i famílies necessitades. El nou alberg habilitarà entre 40 i 50 places assistencials més que s'unixen a les actuals del CAES del carrer de Santa Cruz de Tenerife", ha conclòs Catalá.