L'any 2023 ha marcat una fita en la història de València amb l'aprovació d'una de les obres més polèmiques dels últims temps: l'ampliació del Port de València. La setmana passada, el Consell de Ministres va donar llum verda a la licitació de les obres de la terminal de contenidors de l'ampliació nord del port, un projecte que ha generat un intens debat i opinions oposades.
Amb una inversió publicoprivada que supera els 1.600 milions d'euros, Terminal Investment Limited (TIL), pertanyent al grup MSC, liderarà la construcció i explotació d'aquestes instal·lacions. La proposta del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible va obtindre el suport governamental, autoritzant la licitació de les obres per a la construcció del moll de contenidors de la terminal nord del Port de València, amb un valor estimat de 656,7 milions d'euros, IVA no inclòs.
La nova terminal, dissenyada per a manejar 5 milions de TEUS (contenidors equivalents de 20 peus), se suma als 7,5 milions de TEUS de capacitat actual. Comptarà amb tecnologia d'avantguarda, totalment electrificada amb energia 100% renovable, un depòsit completament automàtic i una terminal ferroviària adjacent amb sis vies de 1.000 metres de longitud, que serà la més gran d'Espanya.
La infraestructura permetrà l'operació de vaixells MEGAMAX d'última generació, amb capacitats de fins a 430 metres d'eslora i més de 24.000 TEUs. La terminal, situada en aigües abrigades de l'ampliació nord, finalitzada en 2012, abastarà aproximadament 137 hectàrees amb una línia d'atracada de 1.970 metres.
Compromís ambiental i d'eficiència
El projecte destaca pel seu enfocament en la sostenibilitat ambiental i l'eficiència operativa. La terminal serà totalment electrificada, subministrant energia als vaixells a partir de fonts renovables en un 100%. La maquinària, en un 98%, serà elèctrica, i el 2% restant utilitzarà hidrogen. A més, el sistema de gestió ambiental rebrà la certificació EMAS, el nivell més alt en aquest àmbit.
El Govern defensa l'ampliació com una inversió estratègica a escala estatal, amb un impacte econòmic significatiu en termes de generació d'ocupació i riquesa. A més, subratlla el seu compromís amb la descarbonització i l'impuls del ferrocarril com a alternativa per al transport de mercaderies.
Dissenyat com un esquema de col·laboració publicoprivada, el projecte, que s'espera que concloga en cinc anys, implicarà una inversió total de més de 1.600 milions d'euros. L'Autoritat Portuària de València s'encarregarà de construir la infraestructura bàsica, mentre que TIL invertirà en la superestructura, instal·lacions i material mòbil.
Divisió política i social
Malgrat la celebració entre sectors empresarials i polítics, el projecte ha generat reaccions dividides i crítiques, especialment des de sectors ecologistes i partits polítics com Compromís. Denuncien l'obra com a "innecessària, balafiadora i perjudicial per al medi ambient", advertint de "conseqüències ambientals, socials i legals".
Sumar, partit en el qual s'integra Compromís en el Govern estatal, ha manifestat el seu rebuig en diverses ocasions, i la coalició valencianista anuncia que portarà el projecte als tribunals per a paralitzar-lo. També es preveu una vigilància rigorosa per a assegurar que els fons europeus Next Generation no es destinen a un projecte que no complisca amb estrictes requisits de preservació ambiental.
Des de Compromís, a més, consideren que els socialistes han pactat amb PP i Vox qüestiones que van "en contra dels interessos valencians" i que només beneficia a les multinacionals i a la presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, després d'unes declaracions en les quals assegurava que el port de Madrid "és València".
La Plataforma Contra les Grans Infraestructures de Transport, que aglutina a diversos col·lectius ecologistes i en defensa del territori de tot l'Estat, i Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEU/BirdLife i WWF, en un comunicat en el qual expressen la seua "profunda preocupació" per l'aprovació d'aquesta ampliació. Qüestionen la necessitat d'una infraestructura de tal magnitud i alerten sobre l'impacte negatiu en àrees naturals com a l'Albufera, les platges, l'horta i els arrossars.
La Comissió Ciutat-Port, amb prop de 200 organitzacions socials i ecologistes, també s'ha mobilitzat en rebuig d'aquesta infraestructura, i en una concentració que coincidia amb l'acte d'anunci del ministre, va advertir de "conseqüències ambientals, socials i legals" de l'ampliació, en referència al fet que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va suspendre cautelarment una resolució de març de 2021 del Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco) que possibilitava que l'Autoritat Portuària de València poguera decidir per si sola sobre la necessitat o no d'una nova avaluació ambiental per al projecte.
Malgrat les polèmiques i resistències, l'ampliació nord del Port de València avança, marcant un capítol significatiu en el desenvolupament i el futur de la ciutat. El debat entre creixement econòmic i preservació ambiental continuarà sent, en 2024, l'epicentre d'una conversa que es prolongarà al llarg de l'execució del projecte.