La construcció d'habitatge públic i de lloguer assequible com a solució a l'emergència habitacional va ser un dels compromisos electorals de María José Catalá durant la seua carrera a l'alcaldia de la ciutat de València. De fet, al març de 2023, la llavors candidata del Partit Popular a ser alcaldessa, va presentar el seu pla per a crear més de 1000 habitatges en huit barris de la capital valenciana posant com a data límit el final de la legislatura.
Ja com a alcaldessa, Catalá va reafirmar la seua aposta per la creació d'habitatge de titularitat pública durant el desdejuni informatiu organitzat per Nova Economia Fórum en el qual va fer balanç dels seus primers huit mesos en el càrrec i on va anunciar que a la fi del primer trimestre d'enguany, l'Ajuntament de València estaria "gestionant projectes de construcció de 846 habitatges de protecció pública". En eixa línia, el Govern de PP i Vox preveu que abans d'estiu ja hagen començat els tràmits per als més de 800 nous pisos de lloguer assequible.
Ara, eixe ambiciós pla per a incrementar el parc d'habitatge públic a València comença a materialitzar-se amb la reactivació d'alguns projectes residencials que no es van desenvolupar durant l'última legislatura. De fet, el regidor d'Urbanisme i Habitatge, Juan Giner, ha criticat que durant els huit anys del Govern del Rialto, format per PSPV i Compromís, "tan sols es construïren 14 habitatges", destaca l'edil.
Així, l'Ajuntament de València compta amb tres vies a través de les quals completar eixe pla de creació d'habitatge públic. La primera d'elles és la Societat Anònima Municipal Actuacions Urbanes de València (AUMSA), una entitat que compta amb un pla de construcció de 327 habitatges de les quals, segons destaquen fonts municipals, "només s'havien finalitzat tres i hi havia unes altres que estaven parades" com l'edifici de Tarongers de 75 habitatges públics els treballs dels quals es van paralitzar quan es van produir assentaments del terreny. "Amb AUMSA hem estret l'accelerador per a acabar la construcció dels habitatges dissenyats, però que estaven paralitzades", relaten fonts municipals a València Extra.
En segon lloc, la Delegació d'Habitatge ha impulsat dos projectes de 72 habitatges. Entre les iniciatives que ja s'han reactivat es troba la construcció de 59 habitatges destinats al lloguer assequible en el carrer Pintor Sabater de València, una iniciativa de la qual "ja s'ha iniciat l'expedient de contractació". A més, actualment s'està redactant el projecte d'execució que permetrà la creació de 12 noves unitats habitacionales de lloguer assequible en el carrer Músic Chapí. Estos dos blocs de cases estaran situats en el districte de Quatre Carreres.
L'última de les vies amb les quals compta l'Ajuntament actualment és la societat Pla Cabanyal-Canyamelar mitjançant la qual ja s'ha adjudicat la construcció de dos nous edificis de 50 habitatges on es reallotjaran als propietaris dels Blocs Portuaris. Dues noves infraestructures residenciales que tindran un cost de 9,5 milions d'euros i que es preveuen que estiguen "pràcticament construïts" a la fi d'esta legislatura, al maig de 2027, va detallar l'alcaldessa María José Catalá durant la seua visita a esta zona de València.
508 habitatges de protecció pública en cinc barris de València
A més de les actuacions en els Blocs Portuaris i Quatre Carreres, l'Ajuntament de València preveu aconseguir la propietat a través del dret superfície de nou parcel·les distribuïdes en cinc barris de la ciutat per a construir habitatges de protecció pública (VPP). En eixe sentit, la Delegació d'Habitatge preveu edificar en total 508 habitatges de lloguer assequible en eixes nou parcel·les, que sumen en conjunt 11.000 metres quadrats de superfície, i que se situen en els barris de Malilla, Russafa, Massarojos, Nou Moles i Faitanar.
Ara, el departament municipal es troba "ultimant els plecs" en els quals s'inclouran les parcel·les on es pretén edificar per a, posteriorment, obrir el termini de recepció d'ofertes de les empreses interessades en la seua construcció. "La idea és que l'Ajuntament tinga la propietat d'exiso solars que es destinaran a lloguer assequible i adjudicar l'obra a una empresa que faça la gestió directa d'eixos edificis durant un determinat número d'anys", especifiquen des del servei municipal d'Habitatge. Una vegada finalitze el termini de gestió assignat a l'empresa, "eixos edificis de protecció pública passaran a formar part de l'Ajuntament, per la qual cosa este mai perd, sinó que incrementa el seu patrimoni", afigen.
L'oposició advoca per declarar València una zona tensionada
Des de l'oposició, Compromís i PSPV atribuixen com un dels motius de la dificultat de la ciutadania per a accedir a un habitatge l'augment dels apartaments turístics il·legals. D'una banda, el PSPV al·lega que s'han incrementat en un 40 % els apartaments d'esta tipologia (de 7318 en 2023 als 10.286 actualment), segons dades de Visit València —el servei turístic de la ciutat que depén de l'Ajuntament— .
Així mateix, el grup socialista va enviar una petició per carta a Isabel Rodríguez, ministra d'Habitatge, per a declarar València com una zona tensionada i que, així, es poguera aplicar la Llei d'Habitatge estatal i limitar el preu dels lloguers. Una mesura que també defensen des de Compromís, ja que la formació va presentar una moció en l'últim ple municipal, però que finalment va ser descartada pel Govern de PP i Vox.