Este matí, els alcaldes i alcaldesses dels municipis limítrofs amb el parc natural de l'Albufera de València s'han unit en un acord històric. 13 localitats han signat un acord per a iniciar ja tots els tràmits que permetran aconseguir que este enclavament es declare Reserva de la Biosfera de la Unesco. "Una declaració institucional que impulsarà l'arribada de major finançament per als projectes i, per tant, serà un reforç de la conservació i recuperació de l'Albufera, que mantindrà tots els seus usos tradicionals com són l'agricultura, pesca i caça", segons ha declarat María José Catalá, alcaldessa de València.
Esta declaració ha sigut subscrita hui pels responsables municipals de les tretze localitats riberenques amb el llac, Cullera, Catarroja, Sueca, Algemesí, Alfafar, Silla, Albal, Sedaví, Massanassa, Sollana, Albalat de la Ribera, Beniparrell i València en un acte que s'ha celebrat en el saló columnari de La Llotja, i en el qual l'alcaldessa de València, María José Catalá, ha destacat que "hui fem un pas decisiu per a preservar per a generacions futures un patrimoni mil·lenari de valor incalculable, que és nostre, però és de tots, perquè és de tota la Humanitat".
L'acte ha comptat també amb la presència i el suport institucional del conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, del rector de la Universitat Politècnica de València, José Capilla, dels Premis Rei Jaume I, José Luis Rubio i José Antonio Sobrino, així com de diputats nacionals, autonòmics i provincials, i regidores i regidors, alcaldesses i alcaldes pedanis.
L'alcaldessa, María José Catalá, ha expressat la seua "satisfacció" pel consens aconseguit i ha assenyalat que "la societat valenciana reclamava este acord". "Ens ho reclama la societat i hui els donem arguments per a confiar que des de les administracions, units, tenim la capacitat de canviar les coses. És, per tant, un èxit compartit amb la societat civil", ha explicat.
L'acord per a impulsar la declaració de l'aiguamoll com a Reserva de la Biosfera "partix de la convicció que l'Albufera és un lloc en el qual és possible que sostenibilitat i economia es donen la mà. I en eixe camí bidireccional ens recolzarem en la ciència", ha ressaltat.
Sobre este tema, l'alcaldessa de València ha explicat que "s'ha impulsat un estudi científic per a determinar el comportament dels aiguamolls, en concret de l'Albufera, i la seua capacitat per a absorbir carboni mitjançant determinades actuacions que contribuïxen a la millora de l'ecosistema del parc".
Dins d'esta línia d'actuació, ha matisat que "l'Ajuntament s'ha dirigit al Govern d'Espanya perquè, a la vista de les evidències científiques, incloga l'Albufera en el catàleg d'espais on realitzar inversions de compensació".
Després d'una dècada en què va començar la iniciativa de la Declaració de Reserva de la Biosfera, "tretze poblacions i més d'un milió de persones ens donem la mà per a protegir l'Albufera i construir el nostre llegat. Hem demostrat que, per damunt d'ideologies, som capaces d'acordar i de teixir consensos. Seguim eixe camí que hui iniciem i sumem més consensos en els grans temes que afecten els ciutadans", ha manifestat Catalá.
Per part seua, l'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, en representació de la resta alcaldes i alcaldesses riberencs, ha manifestat: "Hui, els responsables públics de diversos signes polítics, impulsem amb una sola veu l'aspiració col·lectiva que l'Albufera de València, un dels més valuosos espais naturals que atresora el nostre territori, siga reconeguda com a reserva de la biosfera. I ho fem rescatant una manera de fer política que sembla bandejada i sense remei en les institucions". "I parlem del territori de l'empatia humana, que no és patrimoni de cap partit i que ens obliga a no depredar-lo ni destruir-lo perquè és un patrimoni natural preciós, que heretem amb el mandat explícit de llegar-lo als qui ens han de succeir.
L'acte l'ha tancat el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, qui ha ressaltat que "l'Albufera s'ha convertit en una de les grans senyes d'identitat del poble valencià". "Tots la sentim com a nostra, i per això, hui més que mai, hem de reivindicar la seua importància i hem de defensar una relació equilibrada entre la preservació de l'espai natural, l'activitat econòmica que l'envolta i l'accés per part de tota la ciutadania. I, per descomptat, impulsar el que hui estem fent, la declaració com a reserva de la biosfera, que tinguem per fi una reserva de la biosfera íntegrament valenciana", ha manifestat.
Finalment, han signat el document els alcaldes de Beniparrell, Salvador Masaroca Delhom; Albalat de la Ribera, José Antonio Roig Ferrer; Sollana, Vicente José Codoñer Senón; Massanasa, Francisco Antonio Comes Monmeneu; Sedaví, José Francisco Cabanes Alonso; Albal, José Miguel Ferris Estrems; Silla, Vicente Zaragozá Alberola; Cullera, Jordi Mayor Vallet; Algemesí, José Javier Sanchis Bretons; Sueca, Julián Sáez Vercher; Catarroja; Lorena Silvent Ruiz, València, María José Catalá, i la primera tinenta d'alcalde d'Alfafar, Empar Martín Ferriols.
Acord històric
Este acord permetrà millorar les infraestructures alhora que una major promoció de l'ecoturisme o la promoció dels productes locals com és el cas del seu arròs i altres productes d'esta àrea natural. També la preservació de la cultura i tradicions locals i la promoció de la investigació i innovació en pràctiques sostenibles.
La declaració de reserva de la biosfera d'una zona implica la seua especial protecció, estudi i conservació dins del projecte "L'home i la Biosfera" (MAB, per les seues sigles en anglés). Fins a la data existixen més de 700 reserves de la biosfera en 130 països que es configuren com una xarxa global que fomenta l'intercanvi de coneixements i pràctiques sobre sostenibilitat i conservació.
El projecte (MAB) busca equilibrar la conservació de la naturalesa amb el benestar humà, promovent un desenvolupament sostenible basat en el respecte i la protecció del medi ambient. El fet de ser declarada reserva de la biosfera no comporta l'aprovació de normativa específica que implique una nova regulació per a la seua protecció ni de l'activitat humana permesa en este espai.