Arriba una nova edició del Fòrum d'Innovació Social, que se celebrarà els dies 12 i 13 de desembre a València. Un esdeveniment únic en el qual es preveu la participació de 300 persones que, fent ús de la innovació, abordaran el tema de la migració per a crear societats més acollidores. València Extra parla amb Lourdes Mirón, directora de Jovesolides i presidenta de la Coordinadora Valenciana d'ONGD.
Com descriuries el Fòrum d'Innovació Social a algú que no el coneix?
"Si tenim un sistema d'acolliment ben orquestrat, que sorgisca de la mateixa administració i que siga acompanyat per la societat civil, tindrem millors societats"
Per a nosaltres, el Fòrum d'Innovació Social és un espai de generació de creativitat, un espai que l'estructurem en tres grans blocs. D'una banda, mostrar tendències que s'estiguen donant quant a innovació social i, especialment, en aquesta quarta edició, centrades en la qüestió de les migracions.
D'altra banda, és un esdeveniment únic perquè el que fem és ajuntar diferents experiències. Comptarem amb més de 20 empreses socials que podran generar sinergies amb altres persones i podran vendre els seus productes, en aquest cas amb un impacte social. És a dir, que generem, en segon lloc, un espai per al networking.
I en tercer lloc, el Fòrum és també un esdeveniment molt especial, en el qual, a més que la gent simplement aprén el que estan fent uns altres, el que solem fer és explicar una metodologia que facilite la innovació social en les organitzacions. Creem un espai en el qual mostrarem una metodologia en la qual hem estat treballant durant tot l'any. L'ha dissenyada l'organització, Jovesolides, i ha posat molta obstinació en eixe mètode. Estem parlant del Gigalab.
D'aquesta manera, identificarem un repte social, que en aquest cas tindrà a veure amb el tema migratori, i l'intentarem resoldre aplicant aquest mètode que presentarem en el Fòrum. Per exemple, un repte molt important en aquest moment potser què passa amb els menors no acompanyats que acaben el seu període d'estada tutelats per l'administració i a partir dels 18 anys es queden al carrer. Eixe podria ser un dels reptes que treballarem.
Diguem que el Fòrum, si haguérem de resumir-lo, seria un espai per a aprendre, un espai per a interactuar i un espai per a aprendre mètodes per a continuar innovant en les organitzacions.
A qui va dirigit i, sobretot, per què han d'assistir?
Aquest fòrum està dirigit a un ampli espectre de públic perquè una de les coses que té la innovació social és intentar ajuntar a diversos perfils perquè, precisament els diferents punts de vista que puga tindre cadascun des del seu àmbit, provoquen eixa innovació. Llavors, d'una banda, va dirigit a organitzacions socials. En aquest cas, especialment a aquelles organitzacions que estiguen treballant en temes migratoris. D'altra banda, va dirigit a la classe política que tinga responsabilitats en temes socials. D'altra banda, també solem convidar a persones de l'àmbit acadèmic i al mateix temps també solem convidar a persones que tinguen a veure amb l'emprenedoria social, la innovació social, etc.. És a dir, que no és un fòrum enfocat a un únic públic. És un públic obert que generarà eixa sinergia, i que és una de les coses que a més la gent valora molt positivament.Hi ha novetats en aquest fòrum o cada any es reinventa?
Cada any intentem reinventar-nos d'alguna manera. Enguany posarem en marxa una iniciativa que es diu 'Toma la palabra'. Ací què farem? Donar el protagonisme a persones migrants que han viscut el que és l'experiència migratòria. Hem viscut el procés migratori, que tots sabem que té una part important de duel i de dificultats, però malgrat això, volem que aquestes persones ens llancen el missatge positiu de veure en aquest moment quines coses meravelloses han fet per a poder conviure en la nostra societat.Donarem la paraula a més de quinze persones de diferents àmbits que estan fent coses tan meravelloses com, per exemple, l'experiència de Safia Eladan. Ella és una xica immigrant, nascuda ací a una edat molt primerenca, però que, no obstant això, té la dificultat que no pot votar. Llavors, ella està liderant una campanya que es diu 'Votar es un derecho', i està animant a aquelles persones que, per la qual cosa siga, en les eleccions autonòmiques, locals o nacionals no volen exercir el seu dret a vot, li cedisquen el seu vot. Principalment, aquest tipus d'experiències són les que mostrarem en 'Toma la palabra'.
Teniu previsió de si superarà expectatives d'assistència?
A veure, aquesta és la quarta edició. El Fòrum ja s'ha consolidat com un espai de referència en temes d'innovació social, jo crec que en l'àmbit nacional, o fins i tot internacional, perquè sempre tenim la visita de gent de molt diverses procedències. I normalment sempre superem una mica les previsions. Normalment, solen participar unes 300 persones, que és l'aforament que ens permet l'espai on el farem. I clar que sí, esperem superar amb escreix.Creieu que les idees que ixen del Fòrum s'apliquen després?
Sempre ens han anat arribant notícies de gent que ens ha contat que després del Fòrum alguns d'ells van muntar una empresa social; altres, que els va brindar l'oportunitat de crear un projecte nou, és a dir, diguem que l'impacte no es veu de manera immediata, òbviament, però sí que és un espai per a generar idees molt innovadores i que després al final arriben a la pràctica. I durant aquests huit anys et va arribant aquesta informació com a compte gotes, però arriba.Enguany va enfocat a la migració. Com es pot abordar des de la innovació?
"La causa de les migracions normalment la deixem oblidada"
Nosaltres el missatge principal que volem llançar és que en els últims temps s'està criminalitzant molt la qüestió migratòria. I, especialment, s'està posant el focus de la culpabilització a les persones migrants. Volem donar-li la volta a aquest missatge perquè ja s'ha demostrat que tindre polítiques migratòries, que propicien l'acolliment i la integració, és positiu tant per a la població d'acolliment, com per a la mateixa població autòctona. Llavors, volem reforçar exie missatge.
Si tenim un sistema d'acolliment ben orquestrat, que sorgisca de la mateixa administració i que siga acompanyat per la mateixa societat civil, podem tindre millors societats. Eixe serà el missatge del fòrum i, per això, portarem experiències de xicoteta escala, de gran escala, que estan donant molt bons resultats, per exemple, Portugal.
Portugal, en el rànquing que hi ha en l'àmbit internacional, és el segon país que millors polítiques d'integració té en aquest moment. O portarem l'experiència de l'ajuntament alemany d'Offenbach, on també s'ha demostrat que, a través de la política d'immigració d'aquest ajuntament, no hi ha tants problemes d'integració de la població migrant.
Per què creus que hi ha veus negatives sempre cap a la immigració?
Jo crec que és rendible políticament. El fet que estiguen sorgint els partits d'extrema dreta amb aquest discurs, ja que, precisament, és un dels discursos que solen abanderar, els resulta rendible políticament perquè posen en competència a gent autòctona que pateix també les conseqüències de la crisi econòmica, i el que estan dient és "mira, hi ha persones que estan pitjor que tu, que estan sent la teua competència en l'obtenció de recursos i en la cerca d'ocupació".Llavors, es culpabilitza a la persona migrant per aquesta qüestió quan és mentida. Ja s'ha demostrat que, al llarg de la història, sempre hi ha hagut moviments migratoris i sempre, al llarg de la història, s'ha demostrat que eixos moviments han sigut bons i han sigut beneficiosos per al país que acull bé a eixes persones.
Però aquests missatges que són, al cap i a la fi populistes, calen en moltes persones...
Per això, en el Fòrum, un dels fronts que volem abordar és el canvi de narrativa. Una de les ponències principals del Fòrum serà la que estarà liderada per Maldita Migración, que està intentant desmentir tots aquests discursos i aquestes narratives que són molt negatives. Ací tenen un paper molt important els mitjans de comunicació. I d'alguna manera un dels focus del Fòrum serà eixe canvi de narrativa, perquè és vital. A vegades llances un missatge que és mentida i s'expandeix i sembla que és una gran veritat. Llavors tractarem de neutralitzar això.Amb quins més ponents comptareu en el Fòrum?
Comptarem amb Aminata Traoré. Aminata Traoré és una de les intel·lectuals més respectades per la comunitat africana. Ella és exministra de Mali. Va estar a punt de ser presidenta de Mali. I ella ens parlarà una mica de les causes de la migració. Posarà el focus en què la migració no té a veure únicament amb les persones que migren, sinó també per les desigualtats que es generen pròpiament des del nord. Tot el que fem des del nord té unes conseqüències immediates als països als quals explotem. Per tant, és una responsabilitat compartida la que tenim en aquest fenomen.Després comptarem també amb Gonzalo Fanjul, que és investigador i activista de porcausa.org, que és una fundació que està treballant i investigant sobre temes migratoris; en l'àmbit de l'art comptarem amb Angélica Dass, que és una fotògrafa que està fent un catàleg de fotografies amb diferents tons de pell. Llavors, a eixa fotografia li està donant un Pantone, que és un catàleg de colors. Ella el que està dient és que no existeix la raça negra i la raça blanca, sinó que existeix una àmplia gamma de tonalitats i, per tant, no té cap sentit el racisme.
I vindran responsables de l'alt comissionat d'immigracions de Portugal per a explicar-nos com ho estan fent ells; de l'Ajuntament d'Offenbach, comptarem amb l'experiència d'un jove migrant sirià que està facilitant l'emprenedoria social de persones refugiades de Síria que han viatjat a Alemanya, i, diguem, els està ajudant en el seu procés de generació d'empresa. I, bo, comptarem amb molts més convidats.
Creus que es posa el focus en la migració en si i no en el fet de per què s'han d'anar del seu país?
Sí. La causa de les migracions normalment la deixem oblidada. I és que tenim una gran responsabilitat del fet migratori perquè tothom té dret a emigrar, partim d'eixa base, però hi ha persones que es veuen abocades a la migració perquè no tenen una altra alternativa. I estar abocats a una situació d'empobriment té a veure amb les polítiques i les accions de diferència que el nord fa cap al sud. És a dir, si jo me'n vaig a un país africà per a explotar els seus recursos naturals com pot ser per a obtenir el coltan que des d'ací, als països occidentals, utilitzem per a construir els nostres mòbils, està tenint una conseqüència immediata perquè eixa empresa, o l'empresa que subcontracta a eixa empresa, està explotant a xiquets i està explotant a la població d'eixe país."Hi ha persones que es veuen abocades a la migració perquè no tenen una altra alternativa. I això es deu a les polítiques i les accions de diferència que el nord fa cap al sud"
Llavors, clar que té una conseqüència immediata. Les decisions que es prenen ací i les accions que s'estan prenent des del nord reverteixen en el sud i això provoca les diferents migracions. Si tu no tens l'oportunitat per a progressar al teu país, lògicament, has de buscar-la en un altre lloc.