El 70% dels valencians tenen una zona verda a menys de cinc minuts de la seua casa

València compta, en l'actualitat, amb 594 hectàrees de zones verdes netament urbanes

Guardar

 Jardí del Túria València
Jardí del Túria València

València continua impulsant un model de ciutat verda. De fet, en l'actualitat, València compta amb 594 hectàrees de zones verdes netament urbanes amb 14 parcs i 289 jardins de barris. A més, tal com ha destacat l'alcalde Joan Ribó, "el 70% dels valencians i valencianes tenen una zona verda a menys de cinc minuts de la seua casa". Un model de ciutat que continuarà desenvolupant-se en els pròxims anys amb l'objectiu de "crear un sistema interconnectat de parcs i espais verds, perquè la renaturalització i les zones verdes són fonamentals com a espais saludables que fan la ciutat més amable", ha recalcat l'alcalde.

Així, en la capital de Túria ja s'han dut a terme projectes de gran envergadura, com el Parc Central, que connectarà – quan finalitzen les obres de soterrament – amb un gran corredor verd que unirà els barris del sud de la ciutat; la conversió en zona de vianants i renaturalització de la plaça de la Reina; o la millora del parc de Benicalap.

No obstant això, València compta amb altres actuacions que suposaran nous pulmons verds per a la ciutat. Aquest és el cas del corredor verd al Saler; la transició horta-ciutat en Campanar o Benimaclet; o el futur parc de Desembocadura per al qual ja s'han presentat 17 propostes, i que crearà una façana marítima més verda i blava.

D'aquesta manera, el parc de Desembocadura de València afectarà una superfície de 25,3 hectàrees des del pont de L'Assut de l'Or fins a Natzaret. I és que aquest gran projecte de la ciutat engloba quatre àrees en una única actuació, donant solució al tram final del Jardí del Túria i connectant amb els sectors urbanístics de França, Ciutat de les Arts i les Ciències, Moreres-II, Cocoters i Grau.

Plànol del futur parc de Desembocadura
Plànol del futur parc de Desembocadura

Amb la culminació d'aquest projecte "repararem, en part, un deute històric amb els barris de Natzaret i La Punta que es van veure afectats per l'ampliació del Port", ha assenyalat Ribó.

D'altra banda, un altre dels projectes que van decantar la balança perquè València aconseguira la Capitalitat Verda Europea ha sigut la renaturalització del nou llit del riu Túria. En aquest sentit, cal destacar que la Confederació Hidrogràfica del Xúquer ha iniciat els estudis per a establir un llit interior i un cabal ecològic en el nou riu Túria que connectarà amb la mar.

Com explicava, en el seu moment, el vicealcalde Sergi Campillo, "cal recuperar el caràcter fluvial de la nostra ciutat. Per això, l'objectiu és crear un nou ecosistema de riu en eixa nova part del llit del riu Túria i recuperar, després de 50 anys, la connexió del riu amb la mar que s'havia perdut pel desviament i la construcció del pla sud".

Finalment, l'alcalde ha assenyalat altres iniciatives que s'estan duent a terme a la ciutat en matèria de transició ecològica, com la rehabilitació d'habitatges "amb criteris d'estalvi energètic, especialment en els entorns més vulnerables i amb pitjor qualitat edificatòria"; o la creació de "la major planta de generació solar urbana d'Espanya en el cementeri municipal".

Destacats