17M: 30 anys d’una victòria “parcial”

El 17 de maig de 1990 l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat del llistat de malalties mentals. No obstant això, la victòria va ser només parcial, ja que la transsexualitat encara no ha sigut descatalogada en la seua totalitat. "Cal reconéixer oficialment que les persones trans no tenen cap malaltia mental", declara el col·lectiu LGTBI valencià Lambda.L’estigma i la violència cap a les persones LGTBI+ es justifica amb determinats discursos d’odi, envers el col·lectiu LGTBI, que la majoria de persones tenim interioritzada, "per haver sigut socialitzades en el sistema cis-hetero-patriarcal misogin, racista, colonial i capitalista", segons Lambda. D’aquesta manera, és necessari fer-se conscients d’aquests missatges, segons Lambda, "per a poder modificar els comportament".

Si volem erradicar, d’una vegada per totes, l’odi contra les persones homosexuals, trans i bisexuals en tots els àmbits socials: sanitari, cultural, educatiu, esportiu… és fonamental l’aprovació immediata d’una Llei estatal contra la LGTBIfòbia. Lambda

"Les entitats que lluitem contra els delictes d’odi calculem, a partir del nombre de casos de què tenim coneixement, que entre el 70 i el 80% de les agressions LGTBIfòbiques que es produeixen no es denuncien", afirma Maria Jarga, coordinadora general de Lambda."Vivim una situació molt vulnerable", assegura Guillem Montoro, regidor a l'Ajuntament de Paiporta per Compromís, i primer home transsexual visible de l'Estat espanyol en accedir a aquest càrrec. Per altra part, aquesta situació vulnerable, assegura Montoro que, "degut al confinament moltes persones trans, especialment dones, han perdut el seu treball o recursos bàsic per a sobreviure.", a més, "moltes persones LGTB han hagut de viure un doble confinament, tornant a l'armari al tornar a les cases familiars".

Malgrat els canvis socials i legislatius, especialment el reconeixement dels drets civils per a parelles del mateix sexe que al nostre país, la LGTBIfòbia persisteix en nombrosos sectors de la nostra societat, mostrant-se amb moltes i diverses cares. Guillem Montoro

Majoritàriament, la societat valenciana és avançada i oberta, i així ens ho afirma Alberto Ibáñez, Secretari Autonòmic d'Igualtat i Diversitat de la Generalitat Valenciana. Ibáñez destaca la importància que al llarg dels últims anys ha viscut el col·lectiu i que ha ajudat a avançar en la igualtat i la diversitat. va obrir, hem avançat molt. "Afortunadament, les generacions més joves militem en la causa lgtbi independentment de la nostra orientació, doncs, hem entés que només podem ser feliços si el conjunt de la societat ho és", afirma Alberto Ibáñez.La primera legislatura del Botànic va ser "molt intensa", assegura Ibáñez, qui destaca "la creació de la primera direcció general d'igualtat en la diversitat, encapçalada per un gran activista com José de Lamo". Per altra part, s’ha de fer menció especial a l'aprovació de les lleis més avançades en matèria LGTBI i trans i també a l'obertura de les oficines Orienta, amb els que es presta un servei d'atenció a famílies i persones LGTBI "on la gestió de les emocions al costat de la protecció de drets és vital", conta Alberto Ibáñez, Secretari Autonòmic d'Igualtat i Diversitat de la Generalitat Valenciana.

Encara ens resta molt, personalment, crec que la prioritat ha de ser la inserció sociolaboral de persones trans i la visibilitat de dones lesbianes i bisexuals. Alberto Ibáñez

[embed]https://twitter.com/franferri_/status/1065204128291405825?s=20[/embed]

Si en nombroses ocasions el col·lectiu LGTBI, en els ei conjunt, es troba estigmatitzat i invisibilitzat, dins del mateix encara hi ha un grup que pateix totes aquestes discriminacions i invisibilització per partida doble, el col·lectiu lèsbic. Luisa Notario, regidora de l’Ajuntament de València i activista lèsbica ens conta que "vivim en una societat patriarcal que ens relega a les dones en general a un segon pla", d'aquesta manera, la regidora ens explica que "el fet de ser dona, a més, desafia per una banda l'heteronormativitat però també les normes sexuals i de gènere dominants, suposant una amenaça als privilegis normatius".

No obstant això, tot i que "en els últims anys hem avançat molt gràcies al treball fet" Luisa Notario declara que "som poques les dones lesbianes que ocupem l'espai públic de manera visible", és per això que el treball i la lluita de les dones lesbianes dins del moviment feminista i el moviment LGTB+ ha facilitat, per una banda "la inqüestionable aliança entre els dos moviments i el posicionament de les reivindicacions de les dones LGTB dins de les estratègies polítiques", ens conta Notario.En el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, Notario vol aprofitar per a remarcar una tasca tan important com la visibilitat, ja que "és imprescindible recordar que encara hi ha moltes dones i homes al món amb orientacions sexuals i gèneres no normatius per a qui ser visibles pot suposar la mort, tortures, la presó o ser repudiats o repudiades per les seues famílies".

La visibilitat és sinònim de llibertat per poder viure una vida plena, sense armaris ni mentides. La visibilitat significa dignitat per estimar, desitjar i ser com volem. Fins a aconseguir la plena igualtat hem de reivindicar-nos i visibilitzar-nos, per nosaltres i per les que no poden fer-ho. Luisa Notario

Com bé afirmava Ibáñez anteriorment, "la societat valenciana és avançada i oberta" i en certa manera, les lleis valencianes pioneres en matèria LGTBI i Trans "tenen un efecte legitimador", afirma José de Lamo, Director general d'Igualtat en la Diversitat. "El territori valencià ha avançat molt en el reconeixement de la diversitat en les últimes dècades, però ens queda molt per a ser una societat plenament respectuosa, on la discriminació no tinga cabuda", declara de Lamo."L'exemple dels dos agents de la Policia Local de Benidorm humiliant a una dona trans evidencia que estem lluny encara d'una societat 100% respectuosa amb la diversitat", és per això que José de Lamo recorda que "fa poc més de quaranta anys les persones LGTBI érem empresonades" en aquest país "pel fet de ser-ho", "considerades com a perilloses socials". "Si les administracions dediquem esforços i polítiques a la igualtat LGTBI és perquè eixa tasca és fonamental per a la construcció de la societat que volem, ja que amb la formació eliminen estereotips i prejudicis que en molts casos són els fonaments de la discriminació, i sols amb l'educació construïm el futur i millorem el present", ens conta de Lamo.Tot el que acabem de llegir evidencia que som una societat més respectuosa respecte a anys anteriors, però, fa falta un dia com el 17M com el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia?"I tant que fa falta", afirma José de Lamo, qui demana "no oblidar tampoc, que en aquests moments n'hi ha 68 països on ser LGTBI està penat, i en 12 d'ells la condemna pot arribar fins a la mort".

Mentre hi haja una persona LGTBI que patisca en qualsevol lloc del món per no poder viure lliurement, aquest dia tindrà sentit. Malauradament hui en dia, no és una persona, són milions les que viuen en eixa situació. José de Lamo

Tot i que enguany no es podrà reivindicar als carrers la diversitat i la igualtat, la visibilitat és clau per assolir la igualtat real de les persones LGTBI i el dret a una convivència diversa i oberta. "De bon tros, les xarxes socials tindran un pes rellevant, perquè el més important és que defensem la llibertat d'estimar i la igualtat per expressar-nos en la quotidianitat al llarg de tot l'any", afirma Alberto Ibáñez.

"L'educació és, sens dubte, la principal eina per a transmetre valors d'igualtat, de manera que cal una major implicació d'autoritats educatives i centres escolars per a garantir una educació inclusiva que puga protegir i reconéixer la diversitat afectiva-sexual de les persones". Guillem Montoro