caixa popular

València, entre les cinc ciutats espanyoles més sostenibles a nivell econòmic i ambiental

E.P

València, entre les cinc ciutats espanyoles més sostenibles a nivell econòmic i ambiental
01/11/2018 -

La ciutat de València es troba entre les cinc d’Espanya amb millor sostenibilitat econòmica i ambiental en l’informe ‘Ciutats sostenibles, ciutats resilients’ de l’Observatori de la Sostenibilitat i d’AIS Grouphan que ha analitzat les 52 capitals espanyoles en 59 indicadors dels àmbits econòmic, social, ambiental i de transparència i cooperació.

A nivell nacional, Vitòria, Madrid, Barcelona, Sant Sebastià i Bilbao són les capitals de província més sostenibles d’Espanya, segons els resultats de l’estudi publicat aquest dimecres pel Dia Mundial de les Ciutats. El seu objectiu és detectar les fortaleses de les ciutats perquè totes en el seu conjunt avancen cap a la sostenibilitat en matèria de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, millora de la biodiversitat, reduir la desigualtat, avançar a la plena ocupació o reduir els residus.

L’anàlisi destaca que els dos principals desafiaments de les urbs espanyoles per a avançar en la sostenibilitat són la desigualtat i la pobresa juntament amb els aspectes mediambientals. En l’àmbit ambiental, exposa que hi ha “problemes localitzats importants” de qualitat de l’aire en algunes ciutats i destaca que el percentatge de platges urbanitzades és “absolutament insostenible”, amb capitals de província que tenen el 100 per 100 urbanitzat.

A més, observa diferències molt variables quant a espais verds i nivells de soroll. L’Observatori considera també que és “imprescindible” que les ciutats adopten una política clara respecte al canvi climàtic i per a açò han de conéixer les seues emissions reals.

Quant al soroll, observa que els plans contra el soroll han determinat un treball de cartografia del soroll en ciutats mitjanes, excepte quatre ciutats.

En matèria de medi ambient, l’estudi adverteix que la qualitat de l’aire és un problema “preocupant” amb Madrid i Barcelona com les ciutats amb major població afectada i amb “importants efectes sobre la salut”, al costat de la manca de polítiques d’augment de la biodiversitat, de reducció de residus, inclosos els bioresidus i de polítiques de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Així, el treball conclou que el 73% de les ciutats espanyoles tenen nivells de renda del 20% més baix i solament cinc ciutats espanyoles té una taxa d’atur del 10% o menys alguna cosa que per als investigadors “és molt preocupant”, ja que la desocupació i el baix nivell de renda en general són “un greu problema” juntament amb l’alt cost de la vida. Si bé, l’estudi destaca l'”alta capacitat econòmica municipal de Madrid”.

Un dels aspectes en el qual les 52 capitals analitzades aconsegueix un “elevat” nivell de sostenibilitat i arriben al “màxim nivell mundial” és en l’indicador de l’esperança de vida en nàixer.

A més, adverteix que un nivell adequat de sostenibilitat proporciona un alt nivell d’oportunitats de desenvolupament personal per a la majoria però l’actual model ha provocat un augment de la pobresa, la precarietat laborar i la desigualtat en moltes àrees vulnerables on “pot convertir-se en crònica”, sobretot després de la crisi de 2008.

En tots els casos les ciutats estan compromeses i han iniciat polítiques públiques per a arribar als objectius de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible. A aqueix respecte, algunes ciutats espanyoles aconsegueixen “nivells d’excel·lència mundial”, per la qual cosa l’informe conclou que açò implica que existeixen models a imitar i catàlegs de bones pràctiques, la qual cosa permet “ser optimista” i esperar aconseguir els objectius de l’Agenda 2030.

“Aconseguir un bon nivell de sostenibilitat no és tant una qüestió més de despesa sinó de prioritats en el mateix”, apunta l’informe que posa d’exemple a ciutats com Oviedo, Oesca o València, que són les que millors resultats han obtingut amb pressupostos per capita inferiors a la mitjana. Oesca és la millor en sostenibilitat ambiental, enfront d’altres ciutats que amb més pressupost per càpita estan en la part final de la classificació.

Un altre dels aspectes analitzats és la mobilitat, al que defineix com “un dels principals problemes de les ciutats” perquè afecta l’economia i a la qualitat de vida i reconeix les “mesures dures” que estan implantant en les ciutats més grans per a reduir l’ús de transport privat en el desplaçament diari al treball.

En aquest context, qualifica de “contradictori” que Madrid és la que té els preus de transport públic més elevats, amb un 40% de desplaçament habitual al treball en vehicle privat. Per sota del 30% aqueix percentatge sol baixa a Barcelona. Per contra, les ciutats que més usen el transport públic són les de grandària mitjana o xicotet com Toledo, Valladolid o Tarragona.

ACCÉS ACCEPTABLE A l’HABITATGE

L’indicador d’accés a l’habitatge és “en general acceptable” en la major part de les capitals excepte a Madrid i sobretot a Barcelona, així com en ciutats de turisme intensiu com Màlaga o Palma de Mallorca o de “tradició especial” com Sant Sebastià.

Precisament, l’anàlisi de l’Observatori defineix la carestia de vida com un dels “principals problemes de les ciutats” i considera “molt cridanera” la realitat de Barcelona, que és la ciutat més cara tant en compra com en lloguer. L’habitatge protegit és quasi residual en totes les ciutats i destaca la important taxa d’habitatges buits d’Àvila, Lugo o Ourense, a conseqüència de la pèrdua poblacional o l’envelliment.

VALÈNCIA I ALACANT DESTAQUEN EN DELICTES

Per nombre de delictes per habitant, destaquen Madrid, Barcelona, València i altres turístiques com Palma de Mallorca, Alacant o Màlaga. A aquestes se sumen Ceuta i Melilla, pel seu “caràcter especial de ciutats frontereres”. “La criminalitat està bastant bé excepte en les grans urbs, ciutats turístiques i frontereres”, afig l’informe que subratlla que solament Palma de Mallorca té valors de criminalitat “lleugerament superiors a la mitjana europea”.

Quant a sanitat i educació, els valors mitjans són acceptables “en bastants aspectes” amb grans diferències entre ciutats. En matèria d’educació destaca “negativament” l’accés de xiquets en guarderies i ciutats com Lleida, Barcelona o Madrid multipliquen per tres la despesa en educació de les famílies de ciutats com Còrdova o Cadis. Per nombre de llits hospitalaris per cada 100.000 habitants lideren el rànquing Palència, Tarragona, Barcelona o León que “multipliquen sobradament” per dos les menys dotades, que són Melilla, Almeria i Jaén.

L’estudi analitza també la distribució de població per edats i observa major regularitat en les grans ciutats com Madrid, Barcelona, Bilbao, Saragossa o València, amb més població major a 65 anys que menor de 16 anys; observa “cert equilibri” en ciutats mitjanes com Càceres, Badajoz, Còrdova, Ciudad Real, Castelló, Toledo o Guadalajara, mentre que la “majoria” de capitals del nord i moltes de Castella i Lleó “pateixen importants problemes acusats d’envelliment”.

L’informe subratlla, precisament que l’envelliment de població és “el gran repte pendent” en la major part de ciutats excepte a Almeria, Badajoz, Girona, Múrcia, Ceuta i Melilla, sobretot en aquestes dues últimes, que tenen percentatges de joves superiors als de jubilats. “La població immigrant que hauria de compensar l’envelliment de la població sembla concentrara de forma molt majoritària en les ciutats més properes al litoral mediterrani”.

Finalment, conclou que 24 ciutats compten amb menys d’un 15% de la seua població menor a 16 anys i solament Ceuta i Melilla superen el 20% , al mateix temps que són les dues últimes ciutats les que tenen menys d’un 15 per cent de població major a 65 anys i solament Ceuta té una esperança de vida menor a 80 anys. L’informe acaba amb un conjunt de recomanacions de millora de cara a avançar en la sostenibilitat.


Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dinou − 6 =

viva gym canovas
exposicion caps tallats