Unides Podem ha plantejat en Les Corts Valencianes en una proposició no de llei que es modifique la regulació de les sancions administratives de tipus econòmic i d'àmbit autonòmic derivades de l'incompliment de les restriccions i les mesures de seguretat aprovades per a la contenció de la Covid-19, de manera que estiguen ponderades "en funció del nivell d'ingressos".
El diputat i portaveu d'Economia d'aquest grup, Ferran Martínez, planteja que, per a dur a terme aquesta mesura, s'establisca "un sistema de càlcul àgil basat en la proporcionalitat, establint tipus bàsics i fixant llindars" i que s'aprove també una "àmplia reforma" del conjunt de sancions administratives d'àmbit autonòmic per a "adaptar-les al principi de proporcionalitat en funció dels ingressos de persona sancionada". Paral·lelament, insta el Govern d'Espanya a actuar en el mateix sentit, segons ha informat Unides Podem en un comunicat.
Martínez ha explicat que les sancions administratives "no sols serveixen per a castigar l'incompliment de la llei sinó encara més fonamentalment per a prevenir-lo". No obstant això, ha advertit, "encara que s'aplique a tots els infractors d'una mateixa llei una mateixa sanció econòmica amb una mateixa quantia, els seus efectes sobre els sancionats no tenen per què ser necessàriament iguals".
Així, ha indicat que el valor subjectiu que li done un individu concret a una sanció "pot variar en funció de la seua capacitat per a afrontar el pagament. Una sanció pot ser molt elevada per a algú que siga pobra i no obstant això, ser nímia per a algú que tinga un poder adquisitiu elevat".
En aquest sentit, s'ha referit al cas del futbolista del Reial Madrid, Marcelo, que es va saltar el tancament perimetral i es va traslladar a València diumenge passat, segons va traslladar ell mateix en les xarxes socials.
Martínez ha recordat que "existeixen diferents tipus de sancions econòmiques en diferents països que no es defineixen conforme a un valor absolut idèntic per a tots els infractors sinó que s'aplica com un percentatge respecte a una variable que mesura el poder adquisitiu de cada individu, habitualment la renda o el patrimoni".
SUÏSSA I FINLÀNDIA
El diputat d'UP ha afegit que dos exemples ben coneguts són les multes de trànsit a Suïssa i Finlàndia "que es calculen sobre la base del nivell de renda de la persona sancionada".En aquesta línia, ha indicat que en l'últim any les administracions públiques han hagut de desenvolupar noves disposicions sancionadores que acompanyen les diferents regulacions sobre les restriccions i les normes de seguretat establides per a prevenir els contagis per Covid-19.
"L'aplicació d'aquestes normatives, no obstant això, deixen clar, com ja venia ocorrent en una altra mena de sancions, que aquells que posseeixen un major poder adquisitiu tenen una major facilitat per a incomplir la llei perquè són àmpliament capaces d'afrontar les sancions sense un minvament significatiu de la seua riquesa. Sancionar per igual als qui es troben en situacions patrimonials molt diferents és sancionar més als qui menys tenen i sancionar menys als qui més tenen", ha manifestat.
En aquest sentit, ha incidit en què "aquest tipus de casos generen un greuge comparatiu entre els ciutadans en tant que pot ser més o menys assequible incomplir la llei segons si qui ho fa és més ric o més pobre, és a dir, la desigualtat econòmica repercuteix, de fet, en una desigualtat davant la llei".