25n
25N
25N

L'Associació de Víctimes del Metro posa fi a més d'una dècada de reivindicació

Quatre directius d’FGV han reconegut la seua responsabilitat sobre l’accident que va posar fi a la vida de 43 persones i va deixar ferides a altres 47

L'Associació de Víctimes del Metro posa fi a més d'una dècada de reivindicació

L’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol ha convocat aquesta vesprada la seua última concentració en la Plaça de la Mare de Déu de València, per a acomiadar-se definitivament de totes aquelles persones que en algun moment els van secundar a les seues reivindicacions. Després de 13 anys i 8 mesos, per fi poden plegar la pancarta i donar per conclosa la seua incansable cerca de responsabilitats per a l’accident de Metro que el 3 de juliol de 2006 va posar fi a la vida de 43 persones i deixà ferides a altres 47.

Després de la decisió judicial que reconeix com a culpables a quatre dels huit directius d’FGV, i l’atribució de responsabilitats polítiques als alts membres del Consell liderat pel Partit Popular, l’Associació es dóna per satisfeta i decideix tancar el capítol més fosc de les seues vides. “El que durant 13 anys hem estat reivindicant, per fi ha sigut reconegut” relaten les víctimes. “La corba era perillosa, i l’accident es podria haver evitat simplement programant la balisa per a controlar la velocitat. Els directius han reconegut que ho sabien però no van fer res per canviar-ho, i això converteix a tota l’empresa en responsable de l’accident”.

Segons ha explicat a Europa Press la presidenta de l’associació, Rosa Garrote, el motiu de la concentració és “celebrar amb els ciutadans” la seua satisfacció per veure tot el que han aconseguit. “Pensem que l’assoliment no és només de l’associació sinó de totes les persones que amb el seu suport han estat denunciant aquestes irregularitats”, ha agregat.

“Creiem que és bonic tornar una altra vegada a la plaça i amb un altre ànim, en comptes de reivindicar a celebrar i celebrar-lo amb tots els ciutadans que han estat mes a mes ací amb tots nosaltres reclamant eixes responsabilitats”, ha afegit.

Com a gest simbòlic, l’Associació de Víctimes ha decidit modificar la seua arxiconeguda pancarta de “43 morts + 47 ferits = 0 responsables” a “43 morts + 47 ferits = FGV responsable“. “Per fi podem posar-los noms i cognoms” continuaven. “I encara que no estan tots els que haurien d’estar, almenys queda provada la mala gestió que va fer l’empresa. Sobretot de Marisa Gracia, la seua presidenta, que encara que no se li hagen pogut imputar càrrecs sempre estarà acompanyada per la realitat que, sota el seu mandat, va ocórrer el pitjor accident de Metro de tota Espanya”.

Finalment, també hi ha hagut paraules per a la jutgessa que va arxivar el cas fins a tres ocasions, i per al Partit Popular: “m’agradaria saber com justificarà la magistrada la seua defensa acèrrima dels directius d’FGV, dient que la culpa era del conductor i solo del conductor, quan ara són ells mateixos els que han reconegut la seua responsabilitat. No sé en quin lloc queda ara la instrucció que va fer del cas” assenyalava la presidenta de l’associació. Als segons, els atribueix haver fallat doblement: en la seua gestió d’un servei públic, com és Metrovalencia, i en la cerca efectiva de responsabilitats.

A aquesta trobada han acudit grans personalitats dels governs del Rialto i el Botànic, entre ells el mateix President de la Generalitat Ximo Puig i l’alcalde de València Joan Ribó. També ha estat present el president de la Diputació de València, Toni Gaspar.
Segons ha manifestat Puig, “s’acaba una etapa de molt de sofriment per a les famílies”. “Des del primer moment quan nosaltres comencem a governar demanem perdó en nom de la Generalitat, perquè ha sigut una vergonya per a les institucions valencianes”.

“Continue demanant perdó en nom de la Generalitat i donant tot el condol a aquells que després de tants anys encara pateixen aqueixes absències. Sempre recordarem tot l’esforç d’aquesta associació que ha estat lluitant perquè finalment siga possible el reconeixement per part de les institucions en la responsabilitat política i judicial”, ha afegit el president de la Generalitat.

L’alcalde de València, Joan Ribó ha rebut aquest matí a l’Ajuntament a una representació de l’AVM3J, que han vist la mascletà des del balcó de l’Ajuntament. “En aquest país, la justícia ha costat molt de temps i sacrifici, però a poc a poc s’ha aconseguit”, ha manifestat l’alcalde.

Tal com ha assenyalat Ribó, “és bonic dir que aquesta serà l’última concentració en la plaça de la Verge”. “Podem estar contents que, al final, el treball de molt de temps de l’associació ha tingut el seu fruit i, sobretot, de constatar que les mentides, encara que estiga molt ben vestides, al final es descobreixen”, ha afirmat.

L’alcalde ha recordat l’obertura de la Comissió d’Investigació en Les Corts, quan ell mateix ocupava un escó parlamentari. “Recorde la quantitat de mentides perfectament organitzades que es van dir i que, a poc a poc, a costa de molt d’esforç s’han anat descobrint”, ha assenyalat. “El fet que hui, dia 3 de març, arribem a fer l’última concentració és un indicador que en aquest país les coses costen molt però a poc a poc es van aconseguint”, ha conclòs l’alcalde.

Per part seua, la vicepresidenta Mònica Oltra ha mostrat aquest matí la seua solidaritat amb l’Associació de Víctimes del Metro: “m’alegre que la ferida per fi s’haja pogut tancar” declarava “encara que tots sabem que la cicatriu sempre quedarà en la societat valenciana”.

Quatre directius d’FGV han acceptat la seua responsabilitat sobre els fets

El mes de gener passat, quatre dels huit directius que estaven al capdavant d’FGV quan va succeir l’accident es van declarar culpables de 43 delictes d’homicidi per imprudència professional greu i altres 37 de lesions. D’aquesta manera, van ser condemnats a 22 mesos de presó i tres anys d’inhabilitació per a exercir en llocs directius d’una empresa ferroviària.

La decisió judicial recull que els condemnats, tots ells pertanyents al Comité de Seguretat d’FGV, coneixien les deficiències del tram subterrani la Línia 1 de Metrovalencia i no van fer res per a esmenar-les. En aquest sentit, van ometre la seua obligació d’implantar mesures tecnològiques per a controlar la velocitat en el tram, i així neutralitzar els riscos de descarrilament. De la mateixa manera, la sentència també reconeix deficiències en el material rodant i en la selecció i formació dels maquinistes.

Aquesta tesi s’alinea amb la que durant anys va defensar l’Associació de Víctimes del Metro, que des del primer moment es va negar a acceptar la versió oferida pel Consell del Partit Popular, la qual mantenia que la culpa havia sigut únicament del maquinista.

La sentència condemnatòria va ser fruit de l’acord entre la Fiscalia, l’acusació i la defensa, qui va acceptar renunciar els quatre anys de presó que demanava inicialment a canvi que els acusats reconegueren explícitament la seua responsabilitat sobre els fets. “No volem venjança, sinó justícia” van declarar des de l’Associació de Víctimes del Metro. Finalment, els condemnats no van entrar en la presó per ser la seua sentència inferior als dos anys.

Catorze anys de vaivens judicials i polítics

La causa per l’accident del Metro de València ha sigut arxivada fins a tres ocasions. La primera va ser tan sols mig any després que ocorregueren els fets, el març de 2007, ja que la magistrada va considerar depurada tota la responsabilitat després de la mort del maquinista.

Diversos recursos van portar a la reobertura del cas, que va tornar a ser tancat pels mateixos motius uns mesos després. Van haver de passar més de set anys de manifestacions per part de l’Associació de Víctimes fins que per fi, en 2014, l’Audiència Provincial va reclamar una nova obertura del cas.

En aquella ocasió es van dur a terme diligències, informes i investigacions, però el maig de 2017 la magistrada va tornar a considerar que la culpa era del maquinista i que l’empresa no tenia responsabilitats, per la qual cosa va tancar una altra vegada el cas. L’Audiència Provincial no es va mostrar conforme amb aquesta decisió, ja que sí que considerava provats una sèrie d’indicis de delicte, i va ordenar que es tornara a obrir en 2018.

En el pla polític, el camí també ha sigut mogut: en 2006, el Consell liderat pel PP va obrir una comissió d’investigació a les Corts Valencianes amb diverses compareixences. Finalment, es va aprovar un dictamen al qual es van oposar la resta de partits, i el qual no contemplava responsabilitats polítiques i que atribuïa tota la culpa al maquinista mort.

El setembre de 2015, el nou govern del Botànic va convocar una segona comissió en Les Corts, amb més de 150 hores de compareixences. Finalment, van declarar que l’accident era previsible i evitable, i que la Línia 1 no era segura. De la mateixa manera, van atribuir responsabilitats polítiques a Francisco Camps, el seu vicepresident Víctor Campos, els exconsellers Juan Cotino i Serafín Serrano, i l’exdirector general de Transport José Vicente Dómine.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

1 × tres =

Valencia activa
bombers
CCCC
Valencia activa