Els cinc milions d'habitants de la Comunitat Valenciana van respirar aire contaminat per ozó durant aquest estiu, amb set pics per damunt dels llindars recomanats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), en coincidència amb les onades de calor i l'entrada de la tardor.
Així ho recull l''Informe anual sobre la Contaminació per Ozó' d'Ecologistes en Acció, que conclou que tota la població valenciana ha estat en 2019 exposada a uns nivells insalubres d'aquest contaminant "un any més".
Els repunts del trànsit, l'activitat industrial, la navegació marítima i aèria internacional o la ramaderia intensiva estan entre les causes d'un problema que afecta de manera estructural a la salut i el medi ambient, agreujat pel canvi climàtic, detalla l'organització ecologista en un comunicat.
En concret, les set superacions del llindar es van registrar en les estacions de Cirat, Penyeta (Castelló) i Vilamarxant (València), durant les onades de calor de finals de juny i mitjans de juliol, i en l'inici de la tardor.
Si es considera el valor objectiu establit per la normativa, "més lax" que la recomanació de l'OMS, la població que va respirar en 2019 aire contaminat arriba a unes 336.000 persones en les zones interiors de Cérvol-Els Ports, Xúquer-Cabriel i Bètica-Serpis. Set estacions d'aquestes zones i de les àrees costanera i interior del Túria van incomplir l'objectiu legal en el trienni 2017-2019.
Malgrat aquest nivell d'ozó, Ecologistes denúncia que "la Generalitat es va limitar a difondre avisos rutinaris a la població" i "segueix sense adoptar mesures eficaces sobre el transport, la indústria i la ramaderia intensiva que eviten els episodis puntuals i reduïsquen els nivells de fons".
L'organització ha sol·licitat "reiteradament" l'adopció urgent dels plans de millora de la qualitat d'aire obligatoris en la legislació actual. Davant l'última petició, el Consell ha respost indicant que elaborarà una estratègia enfront de l'ozó que està en fase d'estudi.
NIVELLS MÉS ALTS A CASTELLÓ
Segons l'estudi, l'ozó troposfèric segueix com el contaminant atmosfèric que any rere any afecta a més població i superfície. En 2019, els seus nivells són en general més alts a la província de Castelló i més baixos en les de València i Alacant, potser per la distribució de les temperatures o els episodis tempestuosos estivals.Es tracta d'un contaminant molt complex, que no té una font humana directa, sinó que es forma en la superfície terrestre en presència de radiació solar per la combinació d'altres contaminants denominats precursors, emesos pel transport --especialment, els vehicles dièsel--, les centrals termoelèctriques, certes activitats industrials o la ramaderia intensiva.
En aquest context, l'organització ecologista adverteix que la contaminació generada des de les grans ciutats i ports, les autovies i autopistes i àrees industrials com la zona ceràmica de Castelló s'estén afectant zones més allunyades i rurals en forma d'ozó troposfèric.
"Ha d'abordar-se com un problema sanitari de primer ordre", ja que causa cada any entre 1.500 i 1.800 morts a Espanya, amb xiquets, majors, embarassades i malalts cardiorespiratoris crònics com els més afectats, segons l'Agència Europea de Medi Ambient.
VALÈNCIA NO VA LIMITAR EL TRÀNSIT
En clau local, l'estudi recull que poques ciutats compten amb protocols d'actuació enfront dels pics de contaminació per ozó: "Mentre les grans ciutats franceses restringien el trànsit, les espanyoles es limitaven a informar rutinàriament la població sensible en el millor dels casos". A València, per exemple, no es van contemplar mesures de limitació del trànsit en episodis com l'onada de calor de l'última setmana de juny.De cara al futur, Ecologistes aposta per la disminució del trànsit motoritzat, millors tècniques industrials, la substitució de dissolvents orgànics per aigua, estalvi i eficiència energètica i reducció dràstica de la generació elèctrica en centrals tèrmiques. També veu necessari declarar una àrea de control d'emissions per al Mediterrani, penalitzar fiscalment als vehicles dièsel i una moratòria per a noves grans explotacions ramaderes intensives.
"El risc causat per l'exposició d'aquest contaminant per a la salut de 718.000 valencians no es pot dilatar més en el temps, ja que els precursors de l'ozó estan identificats, reivindica l'organització. El seu informe analitza les dades recollides entre l'1 de gener i el 30 de setembre de 2019 en 54 estacions oficials de mesurament d'ozó repartides per tota la Comunitat, prenent com a referència el valor recomanat per l'OMS.