25n
25N
25N

La successió de temporals insta l'acció 'sostenible' en el litoral valencià

L’aplicació i extensió del Pativel cobra importància davant la destrucció continuada d’infraestructures marítimes

La successió de temporals insta l'acció 'sostenible' en el litoral valencià
30/01/2020 -

Impuls “definitiu”, aposta per “infraestructures verdes” o “canviar les estratègies“. La passada borrasca Gloria ha causat nombroses destrosses, algunes aguditzades per ‘ploure sobre mullat’ a causa de la DANA de setembre. La ràpida successió de temporals han donat un toc d’atenció a la Generalitat Valenciana: es proposa posar en marxa, en els pròxims sis mesos, els plans territorials per a lluitar contra les inundacions i millorar, de manera sostenible, les infraestructures marítimes. Tot en un context en el qual des d’alguns ajuntaments, i fins i tot la Vicepresidenta de la Generalitat, Mònica Oltra, es plantegen si s’haurien de reconstruir els passejos o retornar a la naturalesa “el seu”.

El maig de 2018 les Corts Valencianes aprovaven, després d’un llarg recorregut, el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana, usualment conegut pel seu acrònim: Pativel. Es tracta d’un pla que vol “requalificar l’oferta turística” del territori per a conservar la seua atracció turística, però també amb atenció “als valors del litoral” i amb un punt de vista sostenible. Unes pretensions que, després de cada destrossa dels passejos marítims, sembla trobar el seu context; a Almenara són successives les destruccions i construccions de la primera línia de costa, a pocs metres de la mar en calma i a la mercé dels temporals.

En forma de Pla, el Pativel recull mesures que busquen, en gran manera, protegir el que queda de litoral natural valencià, maltractat durant dècades per l’urbanisme descontrolat. Una cosa que es realitza mitjançant la desqualificació com a urbanitzable de gran quantitat de sòl pròxim a la línia de costa, impedint noves edificacions. Es tracten com a sòls “no urbanitzables” les zones entre 500 i 1000 metres a la mar; una cosa que ha demostrat la seua eficàcia, en zones sense grans afeccions urbanístiques, per a frenar l’afecció de temporals com Gloria.

“Per a què”

Així, la Generalitat va mostrar dimarts passat el seu compromís, a través de les diferents àrees involucrades, amb l’aplicació d’aquest pla -al costat del Pla d’Acció Territorial de Prevenció de Risc d’Inundació (Patricova)-. El President, Ximo Puig, al costat de la Consellera d’Emergència Climàtica, Mireia Mollà, de Política Territorial, Arcadi España, i Vicepresident Segon i Conseller d’Arquitectura Bioclimàtica, Rubén Martínez Dalmau, va assenyalar nova celeritat per a aplicar 76 recursos pendents. Aquests, en gran part, depenen de l’aplicació per part dels consistoris del litoral, per la qual cosa posen l’accent en el treball comú entre administracions. El pròxim semestre, tècnics de la Generalitat analitzaran les infraestructures més sensibles a l’efecte del canvi climàtic, en la cerca de fórmules per a la sostenibilitat.

Des de la Conselleria d’Arcadi España, segons va avançar Oltra la setmana passada, ja s’han donat “les instruccions oportunes als tècnics de Conselleria” perquè es treballe, precisament, amb més incisió en aquest sentit: adaptar els plans a les exigències que sorgeixen de l’emergència climàtica. “Per a què reconstruir un passeig que es destruirà en quatre mesos”, assenyalava la Vicepresidenta, a Onda Cero, en relació amb l’especulació urbanística de mandats anteriors; milers de persones es troben en zones amb alt risc d’inundabilitat per ‘menjar’ espai a la mar.

Més informació

0 comentaris

Encara no tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

12 + 6 =

Valencia activa
bombers
CCCC
Valencia activa