València és la terra de les flors, de la llum, de l'amor i dels grans projectes urbanístics fallits. Projectes que no van arribar a ser per la incompatibilitat amb la ciutat, la seua naturalesa, o perquè simplement eren pura especulació i no aportava beneficis a la ciutat.
Renovacions actuals com la de la plaça de l'Ajuntament, la de la Reina o l'entorn del Mercat Central, ens transporten, salvant les diferències d'utilitat i funcionalitat, a la València de grans projectes que va voler ser la ciutat entre finals del segle XX i principis del XXI. És per això que des de València Extra, realitzarem un repàs per aquella València que no va ser.
Circular View: una nòria gegant en la Marina
En 2019 coneixíem que l'empresa Circular View volia instal·lar una gran nòria de 120 metres d'altura en la Marina de València. A més, al costat d'aquesta gran nòria a l'estil del London Eye, també es va proposar la construcció de nous jardins i zones d'oci i un "hub" d'enginyeria a la ciutat.
El projecte va ser rebutjat pels diferents governs de l'Ajuntament i Generalitat a causa de la gran quantitat de trànsit rodat que suposaria aquesta atracció, a l'agressivitat de construir semblant estructura en un entorn on es vol conjuminar l'històric amb el modern, així com l'enfocament turístic que es promou des de l'ajuntament, que no casa amb el plantejat per l'empresa impulsora.
El projecte era innovador, ja que era una nòria que no tindria ni eix ni ràdios. Un total de 20 cabines amb capacitat per a 25 persones cadascuna, i 1.000 persones cada dia en trajectes de 30 minuts. A més, oferiria unes vistes de la ciutat de València i de 30 quilòmetres a la redona.
El telefèric més gran del món
Un grup d'empresaris valencians va proposar la creació del telefèric més llarg del món per a aqueix llavors, amb un recorregut de més de 13 quilòmetres que uniria el Palau de Congressos amb la Marina de València. El projecte, presentat en 2009, comptaria amb una inversió de 100 milions d'euros, i el seu principal objectiu era generar un nou atractiu turístic a la ciutat.
Les parades d'aquest telefèric, que recorria la ciutat a través del cel de l'antic llit del riu Túria, anaven a ser llocs importants de la ciutat, com el Palau de Congressos, el Parc de Capçalera, el nou estadi del València, al Jardí del Túria, la Ciutat de les Arts i les Ciències per a acabar en la Marina de València.
A més del telefèric, es van projectar diferents serveis en les principals estacions com a restaurants panoràmics, guarderies i parcs. Fins i tot també es va arribar a plantejar la possibilitat que algunes cabines anaren restaurants a bord.
Neu a València
València és una gran ciutat per a gaudir del seu clima i paisatges, però si hi ha alguna cosa que la capital del Túria no té és neu. És per això que en 2005, un grup d'empresaris va plantejar un gran centre comercial al costat del nou hospital La Fe situats en Malilla, amb més de 98.000 metres quadrats d'oci i comerç, i dues grans pistes d'esquí.
Aquestes grans pistes d'esquí, que seria l'emblema del centre comercial, serien de 100 i 250 metres respectivament, i en elles es podria esquiar i dur a terme diferents activitats esportives d'hivern com el surf de neu.
A pesar que la pista d'esquí no es construirà, hi ha planejat per a 2024 un gran centre comercial en el mateix lloc, al costat de grans blocs de cases que constituiran el barri de Turianova, que comptarà amb una piscina per a la pràctica de surf.
València Olímpica
Una de les absurdes idees de l'institut Nóos, relacionat amb Iñaki Urdangarín, va ser plantejar una vila olímpica en l'Albufera de València. En 2006 es va presentar un projecte a la Generalitat perquè València fora seu dels Jocs Europeus sota el lema "València Olímpica-La Porta de l'Albufera".
Aquest projecte incloïa una "ecociutat" de 3.300 habitatges al costat d'un canal olímpic per a esports de rem en plena horta del Tremolar, un monoraïl que uniria la costa des de Pinedo fins a Cullera i un tipus de cotxes elèctrics units entre si anomenats "Espurna" o una gran vila olímpica de 1.500 habitatges en el cor del Saler.
L'institut Nóos va ser l'entitat encarregada de dissenyar, entre els anys 2004 i 2006, la candidatura de València per a albergar els Jocs del Mediterrani, que al final no es van celebrar. Per tot això es van embutxacar 3,5 milions d'euros de les arques públiques, de l'Ajuntament de la ciutat i de la Ciutat de les Arts i les Ciències.
Ferrari World Xest
El juliol de 2011 es van produir les primeres negociacions per a obrir el parc temàtic de Ferrari a Xest. Un gran terreny de 400.000 metres quadrats de sòl públic de Xest, just al costat del circuit de referència Ricardo Tormo.
La inversió estava pensada en 945 milions d'euros, tots ells aportats des d'un Fons d'Inversió privat anomenat Alrasoul Ltd. Però les negociacions es van anar esvaint quan el Govern d'en aquells dies Alberto Fabra es va negar a la cessió completa d'uns terrenys que tenien un valor de dos milions d'euros, així com la gestió del circuit valorada en 30 milions d'euros.
Finalment, el complex d'atraccions i oci es va alçar al costat de Port Aventura, després que els propietaris del parc situat a Salou realitzaren una inversió de 100 milions d'euros.
Museu FIFA
La Federació Internacional de Futbol Associació, coneguda per les seues sigles en francés com a FIFA, va anunciar en 2002 que València seria la ciutat que albergaria la seu mundial del "Saló de la Fama del Futbol".
El museu hauria sigut al Parc de Capçalera de la ciutat, i en ell es faria un recorregut per la història i estreles més importants del futbol mundial. Amb una superfície aproximada de 5.000 metres quadrats, el museu anava a tindre una tecnologia capdavantera per a l'època per a poder dur a terme una experiència interactiva i participativa.
El projecte mai es va fer a pesar que la Generalitat va avançar 1,4 milions d'euros i va ser present fins als pressupostos de 2012. Finalment, i sense previ avís, en 2013 vam poder conéixer que el museu se situaria a Zuric, i que actualment continua obert.
El Vaticà valencià
En 1923 es va produir la coronació de la Mare de Déu dels Desamparats com a patrona de València, després de la concessió del privilegi pel Papa Benet XV el 15 d'octubre de 1921. Amb ella van arribar una multitud de visitants i es van celebrar grans festes, demostrant la gran devoció del poble valencià cap al seu "Geperudeta".
Sota aquesta commemoració, el llavors cardenal Enrique Reig Casanova va proposar ampliar la Real Capella de la Mare de Déu dels Desamparats. Després de la realització d'un concurs públic, en 1930 es va atorgar l'obra amb un pressupost total de més de 8 milions de pessetes a l'arquitecte Vicente Traver.
Un nou temple amb una cúpula de més de 30 metres de diàmetre i una altura pròxima als 100 metres, així com un gran campanar situat en la façana principal de la Basílica. Finalment, el projecte no va poder realitzar-se a causa de l'arribada de la República, el gran pressupost i la Guerra Civil que va esclatar en 1936 va fer que aquest projecte caiguera en l'oblit.
Disneyland València
En 1970 la companyia de Walt Dinsey cerca ampliar la seua frontera de parcs temàtics després del gran èxit que estaven collint als parcs de Califòrnia i Orlando. Europa i Àsia van ser els continents triats per a aquesta ampliació, obrint en 1983 el parc de Tòquio, el Japó.
Aqueix mateix any es va presentar, des del Ministeri de Transport, Turisme i Comunicacions, la intenció d'Espanya d'acollir el parc temàtic de Disney a Europa, concretament a la Comunitat Valenciana.
La companyia va valorar la Marjal de Pego-Oliva, la zona entre Santa Pola i l'aeroport d'Alacant o en els terrenys entre Oropesa, Cabanes i Torreblanca a Castelló com alguns dels municipis on es podria situar el futur parc europeu de Disney.
Finalment, la batalla per a ser seu de Disney se la va emportar França, després que el govern de François Mitterrand duguera a terme una enquesta on gran part de la població estava a favor del parc temàtic al seu país. Mentrestant, en la Comunitat Valenciana, es vivia una gran batalla cultural coneguda com a "Batalla de València"; així com existia una certa preocupació en els executius de Disney per la banda terrorista ETA.
Les "Trigèmines" Calatrava
La Ciutat de les Arts i les Ciències (CACSA) és actualment un dels símbols de la ciutat de València tant turístics com de balafiament econòmic i dolenta gestió. Una construcció que es va quedar a mig camí mancant acabar l'Àgora, que ara acull el Caixaforum València, i les projectades torres trigèmines de Calatrava.
Les torres serien un conjunt de tres gratacels, un de 318 metres (el més alt d'Espanya), i altres dos de més de 200 metres d'altura, amb un cost aproximat de 450 milions d'euros. Després d'un pagament de 15 milions d'euros a Calatrava per a iniciar el projecte, no es va saber res més d'aquestes torres.
A més, la construcció de les torres no era segura, ja que la zona es troba en la senda d'aproximació dels avions de l'aeroport de Manises, així com existia un conflicte per la propietat de les parcel·les.