La utilització de medicaments com a mètode de tractament o curació de problemes de salut és una pràctica molt estesa. En 2020, es va comptabilitzar que el 42% dels espanyols prenia medicines prescrites pels seus metges. Si bé és clar que s'han de seguir les recomanacions dels professionals sanitaris, resulta alarmant descobrir que un 52% de la població ha utilitzat medicaments sense prescripció prèvia, segons les dades obtingudes d'una enquesta realitzada per Telva i DYM. El mateix estudi indica també que el 43% dels medicats no prenen la dosi adequada. Per tant, promoure l'ocupació racional de fàrmacs se situa com a acció prioritària de l'Estat per a garantir el benestar i la seguretat dels ciutadans.
Ruth Usó, doctora en Economia i Gestió de la Salut, explica que Espanya és una de les regions que encapçalen la llista de països amb més ús de medicaments. A més, la titulada posa l'accent en la problemàtica de la polimedicació, és a dir, l'ús de forma continuada de dos o més medicaments al mateix temps. Usó assegura que, a major consum de fàrmacs, major és també la possibilitat que es creuen interaccions entre ells. Això pot resultar, fins i tot, en la reducció de l'eficiència d'un o diversos d'estos medicaments.
La Conselleria de Sanitat va comptabilitzar, l'any passat, un augment del 15% del gasto farmacèutic en la Comunitat Valenciana respecte a 2022. De fet, la dispensació de medicaments genèrics per recepta es va incrementar, el mes de juliol, un 2,65%. A més, únicament el cost de la província de València suposa quasi un terç del cost total de l'autonomia.
Este dimarts, el Consell de Ministres, a petició del Ministeri de Sanitat, va aprovar la distribució de 4,4 milions d'euros a la Comunitat Valenciana per al desenvolupament de polítiques de cohesió sanitària i formació continuada en l'ús racional del medicament. Per a això, s'inclouran programes formatius per als sanitaris i farmacèutics amb l'objectiu de millorar l'avaluació dels medicaments i el seu ús. També es finançaran programes de desprescripció de medicaments innecessaris, promoció de la salut, i prevenció de malalties. Quant a la seguretat del pacient, se subvencionaran programes de farmacovigilància i mesures per a reduir la resistència a medicaments com els antibiòtics.
Al maig d'enguany, el Molt Il·lustre Col·legi Oficial de Farmacèutics (MICOF) i la Universitat de València (UV) van crear la Càtedra d'Ús Racional del Medicament (URM), l'objectiu del qual és “fomentar la investigació, l'estudi i la realització de treballs científics en l'àrea de la revisió de la medicació i optimització de la farmacoteràpia del pacient”. A més, també es pretén impulsar la construcció d'equips que faciliten la detecció de problemes amb la medicació (PRM) i garantisquen un tractament segur i efectiu. Esta Càtedra permetrà un avanç i millora de la comprensió dels ciutadans sobre els medicaments, així com la promoció d'una ocupació segura dels mateixos a través d'activitats de divulgació. De fet, el passat 1 d'octubre va tindre lloc en la Facultat de Farmàcia de la Universitat de València la inauguració del nou Màster en Investigació i Ús Racional del Medicament’ per al curs 2024-2025. Una iniciativa que, probablement, encuriosix d'alumnes per ampliar els seus coneixements en este camp.
Psicofàrmacs
El cas dels medicaments psiquiàtrics és, sens dubte, un dels més preocupants en l'actualitat. I és que en 2023 la Conselleria de Sanitat va gastar 175 milions d'euros únicament en ansiolítics, antidepressius, antipsicòtics i hipnòtics. Segons el comissionat de salut mental de la Generalitat Valenciana i psiquiatre Rafael Tabarés, s'estima que entre un 15 i un 20% dels valencians pren algun psicofàrmac per a funcionar en la vida. De fet, Tabarés assegura que existix un ús massiu dels antidepressius en els últims anys. "En Atenció Primària estos fàrmacs es recepten com llepolies", sentència.
I tot això es deu, fonamentalment, a l'escassetat de professionals de la salut mental que existix en la Comunitat Valenciana. En 2022, la seua taxa de psicòlegs clínics era la tercera més baixa d'Espanya, la qual cosa resulta completament incoherent tenint en compte que la regió valenciana és l'autonomia amb major percentatge de trastorns mentals del país. La doctora Mari Carmen Gallego apunta que aproximadament un 30% dels pacients que rep un metge valencià diàriament acudixen per problemes de salut mental.
Per part seua, Tabarés al·ludix al cas de Catalunya, en el qual un estudi recent va revelar que el nombre de receptes d'antidepressius és molt superior al de depressions diagnosticades, la qual cosa podria ocórrer de la mateixa manera en la Comunitat Valenciana. "Els professionals estan desbordats perquè el temps d'atenció per pacient és el que és, i fan el més fàcil, receptar una pastilla perquè no dona temps a més", compte el psiquiatre.