Les Illes Columbrets han sigut durant segles un d'eixos llocs que semblen detinguts en el temps. La silueta volcànica d'este enclavament enfront de la costa de Castelló ha alimentat històries de navegants, supersticions de pescadors i teories d'antics assentaments. Ara, una troballa única obliga a mirar de nou a este arxipèlag no sols com a santuari natural, sinó com a escenari de la pirateria en el segle XVII.
Tresors que no brillen, però conten històries
I és que, en un racó on sol hauria d'haver-hi vent, roques i corrents marins, han aparegut un grapat de xicotets objectes que, en principi, no haurien de ser allí. No hi ha or, ni joies, ni cofres enterrats, sinó 33 monedes sense encunyar. En concret, cospells de bronze que mai van arribar a convertir-se en diners, però que van estar prop de ser-ho.
Encara que el descobriment pot ser considerat com a menor al no brillar com qualsevol gran tresor, el vertader valor per a arqueòlegs i historiadors és el seu significat: l'existència d'un taller clandestí de falsificació en una illa on, oficialment, no hi havia presència humana fins al segle XIX, moment en el qual es va construir el far.
La Generalitat Valenciana ha confirmat la troballa a través del secretari autonòmic de Medi Ambient i Territori, Raúl Mèrida, qui ha assenyalat que la troballa "reforça la teoria de la presència o pas de pirateria a l'illa". Aix
L'atzar i un ull entrenat
La història del descobriment té una mica de pel·lícula: durant els treballs de manteniment en els antics canals de recollida d'aigua de pluja un dels operaris de la brigada de la reserva natural, expert en numismàtica, va detectar un xicotet tros metàl·lic verdós. Pel seu color, la seua cort irregular i la seua textura va saber que era bronze manipulat amb cisalla. Després d'un cerca minuciosa es van localitzar més de 30 cospells prop del cementeri de l'illa.
Al costat de les monedes, també es van trobar retalls metàl·lics i xicotetes barretes que recolzen la teoria del taller clandestí. La troballa va ser remesa al Museu de Belles arts de Castelló i a la Universitat de València. Totes dues institucions van coincidir que les peces daten de finals del segle XVII i, encara que no hi havia cap amb signes d'encunyació, la hipòtesi principal és que formaven part d'un procés il·lícit de producció.
L'escenari perfecte per a desaparéixer?
Esta dada afig una nova capa a la història de les Columbretes. Fins ara, es creia que no hi havia assentaments humans permanents a l'illa abans del segle XIX. No obstant això, la presència d'estes monedes suggerix almenys una ocupació temporal clandestina. Aïllades a 28 milles del Cap d'Oropesa, lluny del trànsit marítim principal, impossibles de veure des de la costa i amb una orografia que afavorix l'anonimat, resulten l'escenari somiat per a qui vulga passar desapercebut.
De fet, eixe aïllament i excel·lent estat de conservació permet que l'arxipèlag, parc natural des del 25 de gener de 1988, albergue diverses espècies animals i vegetals poc comuns en la resta del Mediterrani, com la gavina corsa, el falcó d'Eleonora o l'"esca
Els farers van habitar l'illa de manera pràcticament ininterrompuda durant més d'un segle des de 1850. El feia en condicions precàries, com demostren les tombes del xicotet cementeri de l'illa, i aprofitaven cada recurs que oferia un mitjà terrestre pobre i un fons marí extraordinàriament ric. Finalment, la xicoteta colònia de farers i les seues famílies van abandonar les illes en 1975, any en què es va automatitzar el far.