Des de l'inici de la crisi sanitària provocada per la Covid-19 s'ha constatat un augment de la violència de gènere. Segons dades de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), a escala mundial, abans de la pandèmia, una de cada tres dones patia violència física o sexual, en la seua majoria, per part de la seua parella.
Des de l'arribada del coronavirus les noves dades indiquen que en molts països s'han incrementat les telefonades a les línies d'atenció de casos de violència en la llar, sobretot, a causa de l'època del confinament on moltes dones van haver de conviure amb els seus maltractadors.
Un exemple d'açò es pot constatar en la Comunitat Valenciana. El telèfon d'atenció a les víctimes de violència de gènere que ofereix la Generalitat, el 900 580 888, va rebre en 2020, any de la pandèmia, més de 62.000 telefonades, la qual cosa suposa 10.000 més que en 2019. De totes elles, només un 11% van ser realitzades per part de l'entorn de les víctimes, enfront del 89% que són realitzades per les mateixes víctimes o per persones professionals.
Aquest telèfon atén les víctimes i també a qualsevol persona que vulga informar-se o denunciar alguna situació de violència contra la dona, com el cas de violència de gènere, agressió o abús sexual, assetjament sexual, matrimoni forçós, mutilació genital femenina, esterilització forçosa i avortament coercitiu, ciberassetjament o la tracta i/o explotació sexual.
"Hora de Parlar"
La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, presentava ahir la campanya 'Hora de Parlar', posada en marxa pel seu departament amb motiu de la celebració el 25 de novembre del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra les Dones, amb la qual es pretén implicar la societat en la denúncia de casos o sospita de situacions de violència de gènere.
Aquesta campanya, en la qual se li dona la volta a la dita 'veure, escoltar i callar' que es canvia per 'veure, escoltar i parlar', pretén "interpel·lar a tota la ciutadania i a l'entorn de les víctimes, i que ens dona l'eina dels Centres Dona com el recurs que tenim al nostre abast", afirma Oltra.
El principal objectiu és que els Centres Dona 24h "siguen coneguts per qualsevol persona, que igual que sap que ha d'acudir al centre de salut quan té un refredat o on està el seu col·legi de referència, quan hi ha una sospita o una situació de violència de gènere sàpia on acudir, com és el telèfon i quins són els Centres Dona a la seua disposició", tal com reconeix la vicepresidenta.
Per a aconseguir-ho és necessari "incentivar i donar a conéixer els magnífics serveis que es presten en la Xarxa de Centres Dona", tal com es fa amb aquesta campanya, ja que "volem que les víctimes, el veïnat, l'entorn afectiu, familiar, les amistats, qualsevol que pense que hi ha una víctima a prop i no sap de fer conega els serveis de protecció de les víctimes i que tinga clar on i com han d'acudir. Que sàpien que l'Administració està al seu servei", incidia la titular d'Igualtat.
Es quadruplica la inversió
Davant aquest escenari, el Botànic ha treballat des de 2015 per a tractar d'establir polítiques que acaben amb aquesta xacra social. Concretament, eixe mateix any s'invertien un total de 7,6 milions d'euros per a combatre aquesta xacra, xifra que s'ha multiplicat per quatre en aquest temps, arribant als 28,3 milions d'euros que el pressupost autonòmic destinarà el pròxim 2022.
Una xifra a la qual cal sumar els 11,3 milions d'euros que l'Executiu valencià ha previst perquè la Conselleria de Justícia actue en favor d'aquelles dones que pateixen aquesta xacra social. Una aposta per part del Botànic per protegir les víctimes del delicte i, sobretot, les de violència de gènere.