Tamarit: “Gràcies a lideratges com els dels campaners d’Albaida el toc a mà de campanes és patrimoni de la humanitat”

Guardar

Raquel Tamarit visita als campaners d'Albaida
Raquel Tamarit visita als campaners d'Albaida

La consellera d'Educació, Cultura i Esport, Raquel Tamarit, ha visitat Albaida, la capital valenciana del toc manual de campanes, per a acompanyar l’Associació de Campaners d’Albaida i l’Ajuntament per la declaració recent per part de la Unesco del toc manual de campanes com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat.

A més, Tamarit també s’ha desplaçat al CEIP Elías Tormo per a conéixer l’avanç de les obres de la segona fase de l’ampliació i reforma integral d’aquesta escola, en la qual la Conselleria inverteix 4,8 milions d’euros.

Al peu del campanar d’Albaida, la consellera Raquel Tamarit ha agraït “l’esforç dels campaners i les campaneres d’Albaida no sols per salvaguardar la tradició del toc manual de campanes, que l’han mantinguda viva al llarg de més de huit segles com un signe d’identitat del poble, sinó també per aconseguir que aquest paisatge sonor tan nostre siga ara un patrimoni de tota la humanitat”.

L’Associació de Campaners d’Albaida, Hispania Nostra i el Museu Internacional del Toc Manual de Campanes (MiTMac) d’Albaida han liderat la petició a la Unesco perquè la tradició del toc manual de campanes que es conserva en diferents parts del territori espanyol siga reconeguda com a patrimoni immaterial de la humanitat.

Tamarit ha recordat que en octubre de l’any passat, “a petició de Cultura de la Generalitat, vam declarar que Albaida fora capital valenciana del toc manual de campanes, un poble que ha mantingut ininterromput des del segle XIII fins ara aquesta tradició, que és una part fonamental del patrimoni cultural de tots els valencians i valencianes”.

“Som un govern pioner dins de l’Estat en la protecció del patrimoni campaner, ja que, a més d’haver protegit com a BIC immaterial el toc manual de les campanes, estem a punt de concloure l’inventari general de totes les campanes del nostre territori, la qual cosa ens ha permés protegir com a BIC 70 campanes gòtiques i iniciar la tramitació per la protecció d’altres 125 abans de l’any 1700”, hi ha afegit la consellera.

Raquel Tamarit, pel que fa al concret d’Albaida, ha detallat que “des de 2018 fins ara Cultura de la Generalitat ha invertit més de 247.000 euros en la preservació, promoció i difusió del patrimoni campaner del municipi a través de subvencions i ajudes, tant a l’Associació de Campaners d’Albaida com al consistori, el MiTMac i a la rehabilitació del Palau dels Milà i Aragó, ja que la cambra d’aquest edifici del segle XV es dedicarà per complet a allotjar el futur Espai de les Emocions del Museu”. 

A açò cal sumar altres 150.000 euros en subvencions que la Generalitat, dins de les ajudes al foment i el desenvolupament del patrimoni i la dinamització cultural, i l’adequació i la renovació de béns i espais municipals, ha adjudicat recentment a Albaida per a completar les instal·lacions i el projecte museogràfic del MiTMac.

Visita al CEIP Elías Tormo i 6,8 milions d’euros per a millorar centres educatius d’Albaida

Raquel Tamarit i l’alcalde d’Albaida, Alejandro Quilis, junt amb el director general d’Infraestructures Educatives, Víctor Garcia, i representants de la comunitat educativa del CEIP Elías Tormo, han visitat les noves instal·lacions d’aquesta escola que, gràcies a les obres de rehabilitació integral i ampliació que s’executen amb una inversió de 4,8 milions d’euros per part de la Conselleria, és un dels 30 centres educatius nous que entra en funcionament aquest curs. 

“És un plaer vindre a Albaida i veure sobre el terreny aquest nou centre, l’aulari de Primària totalment renovat i el nou aulari d’Infantil i el menjador dotat amb cuina pròpia que la comunitat educativa va estrenar en setembre. Les obres    de construcció del gimnàs, dotat de trinquet, galotxeta i frontó, i de les dues pistes esportives a l’aire lliure avancen a bon ritme i, si tot va bé, estaran acabades al segon trimestre del pròxim any”, ha destacat la consellera. 

Raquel Tamarit hi ha afegit que el nou CEIP Elías Tormo “és un exemple de com la construcció i millora d’escoles i instituts en col·laboració amb els ajuntaments donen resultats molt positius per a l’educació pública i de qualitat”. 

El departament inverteix 6,8 milions d’euros en la millora de tres centres educatius d’Albaida. Per una banda, estan els 6,6 milions en obres del pla Edificant gestionades per l’Ajuntament i que inclouen tant l’actuació en el CEIP Elías Tormo com els treballs d’adequació i ampliació del CEIP Covalta, que també estaran finalitzats la pròxima primavera. 

Per altra banda, la Conselleria executà directament l’estiu passat uns 60.000 euros en obres de reposició i reforç de les llindes de les façanes de l’IES Josep Segrelles d’Albaida, centre on aquesta pròxima primavera invertirà altres 108.500 euros en la instal·lació de plaques fotovoltaiques en el marc del programa ‘ZERO, energia de proximitat’.

La inversió d’Educació per a millorar infraestructures escolars d’Albaida creixerà en els pròxims mesos perquè l’Ajuntament i la Conselleria estan ultimant una nova delegació de competències del pla Edificant amb un pressupost superior al milió d’euros per a solucionar definitivament tots els defectes de construcció de l’IES Josep Segrelles, una obra de CIEGSA de 2005 on Educació ja va haver d’intervindre l’estiu passat per a reparar i consolidar totes les façanes del centre per a evitar-ne despreniments.

Inversió en la millora d’infraestructures escolars a la Vall d’Albaida 

La inversió de la Conselleria d’Educació en la millora d’escoles i instituts a la Vall d’Albaida ja supera els 71 milions d’euros, la qual cosa permet actuar en 27 centres educatius de 14 municipis de la comarca. 

Cinc d’aquests centres són de nova construcció, ja que a més del CEIP Elías Tormo d’Albaida també s’amplien i reformen totalment el CEIP Manuel Sanchis Guarner de l’Olleria, el Conservatori Professional de Música Josep Melcior Gomis i l’IES L’Estació d’Ontinyent, i el nou CEIP Beata Inés de Benigànim. 

Arxivat a:

Destacats