Una situació complicada, caracteritzada per la disglosia i l'anomalia, però de resistència. Esta ha sigut una de les primeres conclusions de la primera taula redona de debat sobre l'ús del valencià que ha organitzat AMIC (Associació de Mitjans d'Informació i Comunicació) amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Una trobada sota el nom "Debat sobre la situació del valencià als Mitjans de proximitat del País Valencià" que ha sigut inaugurada per Ramon Grau, president d'AMIC.
Sobre este tema, Ramon Grau, ha assegurat que esta taula de debat es realitza en "un moment en el qual el govern valencià veu el valencià com una imposició". No obstant això, Grau ha destacat que "l'arraconament té un dic de contenció que són els mitjans de proximitat i els nous formats que són una esperança perquè preserven el valencià i ho fomenten entre els joves".
L'investigador i membre del Consell Audiovisual València, Francesc Martínez Sanchis, ha sigut l'encarregat d'obrir el debat en la intervenció del qual ha realitzat un repàs històric posant xifres a l'evolució dels mitjans en valencià des de l'any 1983 fins al passat 2023. En eixa línia, Sanchis ha exposat que a partir del 1987 hi ha una professionalització de la premsa especialitzada i es van creant xicotetes empreses que es dediquen a fer periodisme en valencià. El mateix succeïx a partir de 2008 en el cas de la premsa informativa digital en valencià on aquest tipus de publicacions va augmentant de les 14 fins a les 65 l'any 2023.
No obstant això, l'investigador ha descrit com "un període negre" l'etapa entre els anys 2008 i 2015 "no solament per la crisi econòmica, sinó també pels governs de dretes i conservadors que eliminen les subvencions a la premsa en valencià, tanquen la ràdio televisió pública valenciana i es tanquen 50 xicotets mitjans en valencià", ha exposat.
Així mateix, Martínez Sanchis ha esmentat que en l'actualitat "la periodicitat no diària de la premsa en paper, la falta de publicitat comercial de les grans empreses" i que estos mitjans no puguen tindre una font de finançament que provinga dels subscriptors o dels governs autonòmics fa la premsa en valencià siga "un cementeri", ja que es creen publicacions que no perduren en el temps i són "molt efímeres", ha especificat. "Fins que no es publiciten en la premsa en valencià empreses com El Corte Inglés, esta no podrà sobreviure".
"La dieta mediàtica que arriba als espanyols és íntegrament en castellà i la premsa en valencià és un cactus en un desert". Així ha iniciat Moisès Vizcaino, editor del Diari La Veu del País València, la seua intervenció en la taula de debat en la qual també ha proporcionat una panoràmica sobre la importància dels mitjans digitals en valencià en l'àmbit comunicatiu.
En eixe sentit, les pàgines webs en valencià van tindre a l'abril de 2023 una incidència del 2,42 % en la totalitat dels mitjans digitals valencians que estan auditats per l'Oficina de Justificació de la Difusió (OJD). De fet, "el valencià només apareix en poc més del 20 % i la possibilitat d'escoltar ràdio en valencià es redueix al 6 %", apunta Vizcaino d'acord amb les dades d'un informe de la Generalitat Valenciana.
"Si nosaltres com a empreses no fem gens per canviar l'estructura, esta seguirà sent igual i a la Comunitat Valenciana, a diferència que a Catalunya, no hi ha empreses grans que facen publicitat en els mitjans en valencià", ha afegit. Com a solució, Vizcaino ha descrit que serà "la gent del carrer" qui canvie les coses, ha finalitzat l'editor de la Veu.
Per la seua banda, Violeta Tena, redactora d'El Temps i vicepresidenta de la Unió de Periodistes ha explicat que en l'ecosistema mediàtic "la llengua valenciana està molt minoritzada i no representa a la societat perquè l'estructura seguix sent molt espanyola". En eixe mateix sentit, la periodista ha reconegut que als lectors "els costa llegir en valencià sense pensar que eixe article està marcat", en referència la ideologia.