"Si no tenim casa, ocupem la plaça". Este és un dels lemes que més es van sentir en la manifestació que va tindre lloc dissabte passat a València pel problema de l'habitatge i el lloguer. I de la dita al fet, unes 50 persones aproximadament van acampar eixa mateixa nit en la Plaça de l'Ajuntament de la ciutat. En total, este dimarts s'han complit ja tres nits des que les tendes de campanya es van situar al carrer, que han anat creixent en número i ocupació al llarg dels últims dies.
Des de la plataforma València no està en venda asseguren que la iniciativa no va sorgir de part d'una persona o agrupació concreta, sinó que es va establir com una espècie d'acord entre diversos manifestants. Alberto, portaveu de l'associació, explica que es va tractar d'una cosa espontània. "Acampar va ser una idea totalment autònoma. Tots els que som ací ho fem a títol individual", indica el jove. Una vegada es va acordar continuar amb la reivindicació, es va contactar amb diversos col·lectius que comptaven amb recursos per a poder realitzar l'acampada. A més, els organitzadors de la manifestació van estar d'acord amb la proposta i immediatament van ajudar a muntar les botigues.
Si bé la Plaça de l'Ajuntament es va triar com a espai d'assentament per ser el lloc on va acabar la marxa reivindicativa, diferents portaveus de l'organització estan d'acord que l'esplanada constituïx un lloc idoni per a les protestes. "És un dels llocs més transitats de la ciutat. La visibilitat és absoluta i l'impacte que es pot generar es maximitza", sentència Diana, una altra de les persones de l'associació que s'encarreguen de donar veu als integrants de l'acampada. Nacho, de València no està en venda, explica que el fet que s'hagen pogut establir enfront d'un edifici institucional com és l'Ajuntament de València facilita el transport de la reivindicació als poders polítics, perquè els tenen just davant. "És la plaça de la ciutat, la de tots els veïns, és el lloc que ens representa a tots els que vivim ací", argumenta.
Els tres manifestants destaquen positivament l'ajuda dels veïns de la zona, els qui s'han bolcat a aportar recursos com a aigua, aliments i ombrel·les. "Constantment estan venint persones a preguntar-nos si necessitem alguna cosa, ens escriuen tots els dies per a veure com estem", conta Alberto. De fet, el matí del dilluns, una casa de menjars preparats del barri va portar dos paelles, i diversos comerços del voltant de la plaça oferixen els seus banys perquè els utilitzen els acampats. Diana considera que la resposta popular ha sigut "magnífica" i comprén perfectament que la gent s'haja bolcat en ajuda. "La gent comprén el motiu pel qual estem ací, perquè al final el que estem reivindicant són coses que patixen o ha patit tota pràcticament tota la ciutadania valenciana en algun moment", opina la jove.
Respecte als afectats pel problema de l'habitatge, s'ha fet molt de recalcament en els joves. No obstant això, des de València no està en venda, asseguren que hi ha altres grups socials que també es troben amb molts obstacles per a accedir a un lloguer. Especialment, els portaveus de la plataforma destaquen al col·lectiu LGTBI, a les persones racialitzades i als discapacitats.
Segons Diana, els amos dels habitatges de lloguer s'aprofiten de la situació de desprotecció en la qual es troben estos col·lectius minoritzats. "Estos grups patixen estigmatització i s'enfronten a molts prejudicis en la societat. Els amos saben que no rebran suport institucional i els plantegen contractes amb exigències absurdes", dicta la portaveu. Alberto, per part seua, posa l'accent que el biaix i la discriminació que patixen estos grups socials es tracta d'un problema estructural. "A València no està en venda ens encarreguem de representar també als que no poden ser ací, és a dir, a tota persona que es trobe precaritzada", diu el jove.
A la pregunta de què es busca aconseguir amb l'acampada, els tres arriben a una conclusió clara: expandir la lluita i aconseguir respostes i solucions de part de les institucions. "Volem que les demandes que es van sentir el dissabte passat no queden en paper mullat i que es complisquen", sentència Nacho. Unes peticions que tenen tres punts concrets: el dret a l'habitatge, l'oposició a la turistificació de la ciutat i la defensa del territori. "Demanem que els espais públics deixen de ser per a la gent que ve a fer turisme i comencen a ser per als habitants de la ciutat", explica Alberto. "Que viure a València no siga un luxe", indica Diana, "les persones que no som burgeses ni tenim poder econòmic també hauríem de tindre dret a viure ací".
Finalment, els manifestants realcen la importància que els mitjans de comunicació actuen com a mètode de reproducció del discurs, ja que València no és l'única ciutat espanyola afectada per este problema.