Societat

Sequera i incendis devastadors: La Comunitat Valenciana es prepara per als efectes de l'any més càlid

La lucha contra los incendios desestacionalizados requiere un enfoque integral que combine la mitigación del cambio climático, la gestión forestal sostenible y la participación activa de la sociedad

1 minut

Incendi forestal en Montroi. Imatge del Consorci Provincial de Bombers

El canvi climàtic és una realitat cada vegada més evident en la Comunitat Valenciana, i els seus efectes es manifesten de diverses formes que impacten en el medi ambient i en la vida dels seus habitants. Igual que altres regions del món, s'està experimentant un augment significatiu de les temperatures mitjanes.

En el nostre cas concret, esta tendència es traduïx en estius més càlids i prolongats, amb tot el que això suposa: sequera i increment exponencial del risc d'incendis forestals devastadors, que cada vegada es donen més enllà del seu període estacional, com el registrat a Tàrbena este passat mes d'abril.

I és que el territori valencià s'enfronta a un desafiament cada vegada major a causa de la incidència d'incendis forestals que ocorren fora de la temporada habitual. Este increment d'incendis desestacionalitzats està estretament relacionat amb el canvi climàtic i ha generat preocupació entre els experts i les autoritats.

Sols en els dos primers mesos de 2024 es registraven un total de 88 incendis a la regió, una xifra alarmant que posa de manifest la gravetat del problema. Estos incendis no sols representen una amenaça per a la biodiversitat i els ecosistemes naturals, sinó que també posen en perill la seguretat i el benestar dels nuclis poblacionals.

Habitatges enmig de la muntanya calcinada per l'incendi forestal de Begís

Com serà l'estiu de 2024?

Davant esta realitat, quin estiu ens espera enguany? Rafael Armengot, meteoròleg, membre de la junta directiva de l'Associació Valenciana de Meteorologia (AVAMET) i doctor en geografia, ho té clar: "el curs que porta l'any actual és que probablement siga el més càlid de tota la sèrie".

Armengot augura que l'estiu "serà molt càlid i amb la humitat en la costa molt elevada", encara que destaca que malgrat que el Mediterrani ha estat este hivern amb temperatures molt més altes que de normal, "tota la franja costanera (100-150 quilòmetres cap a l'interior de la mar) està tenint temperatures relativament baixes, afavorides pel vent de ponent que ha fet emergir les aigües més profundes. Actualment, la temperatura és d'uns 17 °C, xifra, de moment, relativament moderada. Malgrat això, la perspectiva és que tinguem un estiu de molta calor".

Una de les conseqüències aparellades de l'increment de les temperatures són les nits tropicals i que enguany podrien estar per damunt de la mitjana. "No sé si arribarem al rècord de nits tropicals. En la dècada dels 80 i els 90 no eren habituals, però ara pràcticament cada nit dels mesos de juliol i agost es donen valors per damunt dels 20 °C. Enguany seguirem en valors altíssims i les nits seran aclaparadores per la sensació d'humitat. A més, l'augment de les temperatures s'ha manifestat més en les mínimes que en les màximes", anuncia el doctor en geografia.

Una dona s'abanica pel calor en una ciutat de la Comunitat Valenciana

Risc extrem d'incendis

I és que l'estiu mediterrani oferix poques sorpreses, ja que és quasi l'únic clima mundial en el qual esta estació és la més seca, una realitat que comporta molts problemes. "Ens posa en una situació de gran tensió hídrica, i més quan venim d'un any hidrològic que des d'octubre ens deixa unes precipitacions entorn del 20%-25% del que seria normal. Els boscos ho patixen d'una manera tremenda, els aqüífers estan patint un gran descens dels seus nivells...".

Això ens porta al fet que seran, més si cap, uns mesos en què caldrà posar especial atenció a la muntanya. "Serà un estiu molt preocupant. Desitge que les autoritats que regulen les activitats a la muntanya estiguen al nivell requerit, ja que si normalment els riscos ja són molt alts, este estiu seran extrems. Cal parcel·lar novament el territori promovent els terrenys agrícoles, perquè siguen un tallafoc natural", considera l'expert, que afig que "normalment ens centrem molt a parlar de temperatures, però el fet més preocupant és el de la sequera per l'absència de precipitacions que patim".

Per a Armengot, "el calfament contribuïx, per exemple, a potenciar la possibilitat d'incendis, com és el cas de la sequera. No obstant això, la principal problemàtica que provoca els grans incendis és l'abandó de cultius, que porta al fet que els tallafocs naturals que constituïen els camps cultivats deixen d'existir. Una xicoteta espurna arriba a causar un gran incendi perquè res els atura. A més, en la immensa majoria els incendis són de causa humana, o provocats o per negligència".

Zones agrícoles com a tallafocs naturals

La parcel·lació del territori utilitzant zones agrícoles com a tallafocs naturals és una estratègia innovadora i sostenible per a la prevenció d'incendis forestals. Esta tècnica, que combina la gestió agrícola amb la planificació territorial, oferix múltiples beneficis tant per a la seguretat mediambiental com per a l'economia rural.

Per exemple, prevé incendis, ja que les zones agrícoles actuen com a barreres físiques que dificulten la propagació d'incendis forestals. En interrompre la continuïtat del combustible vegetal, es reduïx significativament el risc que un incendi s'estenga a grans àrees forestals.

D'altra banda, la creació de tallafocs naturals contribuïx a la conservació dels ecosistemes en previndre la destrucció massiva causada pels incendis. Això és crucial per a la biodiversitat i per a mantindre els servicis ecosistèmics que els boscos proporcionen, com la regulació del clima i la conservació del sòl.

Així mateix, integrar zones agrícoles en la planificació del territori promou pràctiques agrícoles sostenibles. Els agricultors poden beneficiar-se d'incentius per a cultivar àrees específiques que actuen com a tallafocs, al mateix temps que produïxen aliments i generen ingressos.

Esta estratègia també pot impulsar el desenvolupament rural en proporcionar noves oportunitats econòmiques per als agricultors i fomentar l'ús multifuncional del territori. La diversificació de les activitats econòmiques en les zones rurals contribuïx a la seua sostenibilitat i resiliència.

Horta de tarongers en zona forestal

Posar el focus en la prevenció

Per la seua part, el portaveu de la Comissió Forestal d'Acció Ecologista-Agró, Carles Arnal, avisa que "cal considerar que gener i febrer són els mesos en els quals estadísticament hi ha menys incendis. Si extrapolem, per exemple, les dades de febrer (57 incendis) a tot l'any, resultarien quasi uns 700 incendis, prop del doble de la mitjana anual d'incendis (un poc per damunt dels 400). Considerant que este estiu les condicions climàtiques seran més adverses, el panorama resulta molt preocupant".

Davant això, col·lectius ecologistes reclamen una millora de les mesures de prevenció, que consideren "ancorades en els anys 70 i 80". "No hi ha cap excusa per a no dedicar més diners, més esforços i una estratègia molt més decidida a evitar els focs. No hi ha cap motiu per a no reforçar més la verdadera prevenció, que ara rep un percentatge miserable de les inversions en els plans de prevenció", insistixen des d'Acció Ecologista.

Amb el canvi climàtic, l'extinció dels focs es farà cada vegada més difícil. Per això, és essencial proposar un pla d'actuació adequat per a actuar abans que s'inicie. "Quan han d'actuar els equips d'extinció és perquè ja ha fracassat la primera fase: la prevenció, i esta hauria de ser la prioritat", destaquen.

L'acció humana està darrere del 80% d'incendis

Esta desestacionalització dels incendis planteja nous desafiaments per a la seua prevenció i extinció. D'una banda, és fonamental abordar les causes subjacents dels focs, que en gran part (més d'un 80% segons dades de la Comissió Forestal d'Acció Ecologista-Agró) són d'origen humà. La negligència, el descuit i les activitats irresponsables, com les cremes agrícoles o el mal ús del foc, poden desencadenar incendis devastadors que tenen un impacte durador en el medi ambient i en la societat.

"Els incendis no són un castic diví, no són naturals al 80%, són un problema humà. Un problema social i cultural. O abordem les causes, o pagarem les conseqüències", avisa Arnal.

Per això, s'urgix a reformar la política de prevenció d'incendis en la Comunitat Valenciana després del recent incendi a Tàrbena, qualificant-lo de "greu, absurd, evitable i d'origen humà". Acció Ecologista-Agró critica la falta de mesures efectives per a abordar les causes dels incendis i prioritzar la prevenció i proposa una estratègia més decidida i recursos addicionals per a previndre els incendis d'origen humà.

Des del col·lectiu destaquen que durant abril de 2020, quan es van prohibir les activitats humanes en el bosc, els incendis van ser mínims, demostrant que és possible suprimir-los amb la voluntat política adequada, criticant que la majoria de les inversions en prevenció no es dirigisquen a mesures preventives, sinó a accions que no aborden les causes dels incendis.

Abril, un mes càlid i sec

La Comunitat Valenciana ha experimentat un abril especialment càlid i sec, en línia amb l'informe climàtic publicat el 8 de maig per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) que destaca l'abril de 2024 com un dels més càlids i secs del segle XXI.

En dades concretes, les temperatures mitjanes han superat en 1,3 °C la mitjana històrica del període 1991-2020, situant-se entorn dels 15,5 °C a la regió. Este comportament tèrmic ha sigut notablement homogeni, afectant tant zones costaneres com a l'interior.

El primer episodi de calor es va produir entre el 3 i el 8 d'abril, seguit d'un altre de l'11 al 17. Durant estos dies, es van registrar temperatures màximes històriques en diversos punts de la Comunitat Valenciana. A València, el dia 12 es van aconseguir els 32,4 °C, i a Alacant, el dia 14, els termòmetres van marcar 30,8 °C. Estes temperatures inusuals per a l'època de l'any se sumen a la tendència de calfament observada en les últimes dècades.

La falta de pluges ha sigut un altre aspecte destacat del mes d'abril en la zona. Les precipitacions acumulades han sigut significativament inferiors a la mitjana històrica, registrant-se només 16 l/m², quan el valor normal se situa entorn dels 40 l/m² per a esta època de l'any. Este dèficit hídric ha situat a abril de 2024 com un dels mesos més secs de les últimes dècades.

Percentatge de la precipitació a l'abril de 2024 respecte a la mitjana entre 1991 i 2020

L'informe del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) publicat el 7 de maig assenyala que la reserva hídrica en la conca del Xúquer, que proveïx gran part de la Comunitat Valenciana, es troba al 56,5% de la seua capacitat total, mentre que la del Segura està al 24,3%. Esta xifra és un reflex de la situació general d'escassetat d'aigua que afecta la regió.

Situació de les conques de la Comunitat Valenciana
Àmbit Capacitat total Abril 2024 Abril 2023 Mitjana deu anys
Xúquer 2.846 hm3 1.607 hm3 1.692 hm3 1.571 hm3
Segura 1.140 hm3 277 hm3 386 hm3 512 hm3

 

Més enllà de l'increment de les temperatures, Rafael Armengot insistix a posar el focus en la sequera: "Estem en una situació greu i crítica quant a la falta de precipitacions. No sabem si és un cicle de forta sequera, com el que vam tindre en 1978-1979 o 2013-2014, i tornarem a les precipitacions habituals, o si, per contra, estem travessant el llindar i estem vivint un fiançament en la reducció de les precipitacions que resultaria crític per al nostre territori", advertix.

Sequera en la zona de l'Albufera de València

Calendari de cremes agrícoles

"Des del principi de la legislatura" la Direcció General de Prevenció d'Incendis i la Conselleria d'Agricultura estan treballant a trobar l'alternativa adequada a la crema agrícola. Així ho reconeixia fa uns dies la consellera de Justícia i Interior, Elisa Núñéz, després de la roda de premsa del Ple del Consell, en el qual tant ella com la portaveu de la Generalitat, Ruth Merino, informaven que la resolució que suspenia temporalment les cremes agrícoles en la Comunitat Valenciana per a previndre incendis forestals és "absolutament flexible".

El conjunt de les organitzacions agràries de la Comunitat Valenciana han criticaren la resolució publicada en abril per la Direcció General de Prevenció d'Incendis Forestals, per la qual es modificava el període de crema establint-se fins al 15 d'octubre.

Però, existixen alternatives a estes cremes? Les associacions agrícoles reclamen que s'aposte per la trituració de les restes mentre la Generalitat estudia diversos escenaris.

Crema agrícola

Triturar les restes agrícoles

La Comissió Forestal d'Acció Ecologista-Agró proposa la trituració com una alternativa viable i sostenible per al maneig de la biomassa vegetal. Concretament, Carles Arnal, doctor en biologia i assessor principal de la Conselleria de Medi Ambient durant el primer Botànic, destaca que esta pràctica ja està contemplada en l'estratègia de prevenció d'incendis aprovada ebtre 2015 i 2019, i que alguns municipis, com Ontinyent, i alguns agricultors ja ho estan aplicant amb èxit.

Segons Arnal, la trituració de la biomassa no sols reduïx el risc d'incendis, sinó que també oferix beneficis ambientals en reciclar els residus vegetals i convertir-los en recursos útils, com a abonament o pèl·lets per a calderes de calefacció. A més, ressalta que els recursos econòmics necessaris per a implementar esta mesura "són mínims" en comparació amb els beneficis que aporta en termes de prevenció d'incendis i conservació del medi ambient: "econòmicament no suposaria ni l'1% del pressupost dels plans municipals de prevenció ja aprovats", insistix.

Per al portaveu d'Acció Ecologista-Agró és clau la col·laboració entre els municipis, els agricultors, les associacions i les administracions "per a dissenyar i executar un pla integral de trituració de biomassa" i proposa que la mesura "siga obligatòria i generalitzada" en tota la Comunitat Valenciana, amb el suport i assessorament de les autoritats.

La seua implementació generalitzada garantiria una reducció significativa del risc d'incendis i contribuiria a la protecció del medi ambient.

Ontinyent presta trituradores de poda als veïns per a reduir les cremes en el terme

Més competència als ajuntaments

En el cas de La Unió Llauradora, este col·lectiu ha demanat a la Generalitat que reconsidere la seua decisió de prohibir les cremes agrícoles, emesa abans del termini establit, i que considere les realitats agrícoles i els riscos meteorològics de cada zona.

L'organització ha instat a la Generalitat a proporcionar una guia clara sobre les cremes agrícoles, "incloent-hi detalls sobre les distàncies, excepcions i com sol·licitar autorització de manera ràpida i eficient". Argumenten que una prohibició generalitzada no és adequada i advoquen per una regulació "adaptada a les necessitats i circumstàncies locals", així com a les condicions meteorològiques. Per això, proposen atorgar més competències als ajuntaments per a gestionar les cremes i delimitar les zones permeses.

A més, suggerixen incentivar la ramaderia extensiva i oferir compensacions als agricultors pels servicis ecosistèmics que proporcionen, com cultivar franges agrícoles pròximes a àrees forestals per a previndre incendis. Consideren que estes mesures beneficiarien a tota la societat al mateix temps que es protegix el medi ambient.

Una prohibició de cremes "contraproduent"

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) ha criticat, també, la prohibició generalitzada de les cremes agrícoles fins a octubre, qualificant-la de "contraproduent". Segons el president Cristóbal Aguado deixar les restes de poda assecant-se durant sis mesos podria augmentar el risc d'incendis en el medi rural.

L'organització agrària considera que la resolució no diferencia entre camps pròxims i llunyans a àrees forestals, ni establix mesures preventives adequades. AVA-Asaja sol·licita a la Generalitat la possibilitat d'autoritzar cremes "amb condicions de seguretat en moments amb menys risc climàtic". Així mateix, demana un pla de subvencions per a adquirir trituradores, especialment per a agricultors amb dificultats d'accés a la maquinària.

Fotografia d'un incendi forestal declarat en El Saler. Imatge: Europa Press

Cremes "flexibles"

Des de la Generalitat s'insistix que el pla que de cremes és "absolutament flexible". La consellera Elisa Núñez expossava fa uns dies que el punt quint de la resolució "permet autoritzar puntualment les cremes, tant per raons fitosanitàries com d'investigació o per altres motius d'urgència, sempre que estiguen degudament acreditades i motivades". Afegia que el punt sext de la resolució establix que la mateixa estarà en vigor fins a una altra nova resolució. Per tant, "si es donen les circumstàncies necessàries d'urgència o altres, es podran autoritzar les cremes", explicava.

En eixe sentit, insistia que modificar els períodes de cremes "és una cosa comuna" y recordaba que durant 2023 l'anterior Consell del Botànic va publicar entre febrer i maig quatre resolucions modificant els períodes en els quals es podien produir les cremes.

"Per la qual cosa, em reitere, és absolutament flexible i si es modificaren les condicions que han ocasionat que des de la Direcció General de Prevenció d'Incendis es produïsca esta resolució, perquè es modificarà", insistia la consellera.

A les parcel·les situades a més de 500 metres de distància de terrenys forestals podrà continuar l'activitat de crema "en les mateixes condicions que existien prèviament", encara que "sempre de caràcter extraordinari". Únicament es permetran en parcel·les en les quals es troben residus agrícoles que hagen de ser eliminats per raons fitosanitàries mitjançant el foc o en aquelles en les quals s'hagen arrancat cultius llenyosos prèviament a la publicació de la resolució i estiguen "pendent de crema per a la replantació o transformació".

Prevenció efectiva

Amb tot, i per a fer front a esta situació que es preveu de cara a l'estiu de 2024, és necessari implementar mesures de prevenció més efectives i promoure una major consciència sobre el risc d'incendis forestals en totes les èpoques de l'any. Això inclou campanyes d'educació pública, regulacions més estrictes i l'adopció de pràctiques sostenibles en el maneig del foc i els recursos naturals.

En última instància, la lluita contra els incendis desestacionalitzats en la Comunitat Valenciana requerix un enfocament integral que combine la mitigació del canvi climàtic, la gestió forestal sostenible i la participació activa de la societat. Només mitjançant una acció col·lectiva i decidida podem protegir els nostres boscos, salvaguardar els nostres béns i preservar el futur de la nostra regió.