Societat

Una reunió a Madrid tractarà de desbloquejar el projecte de soterrament de vies a Alfafar

Ministeri, Adif i representants municipals i veïnals es reuniran el 17 de maig a Madrid per a buscar una solució al pas a nivell d'Alfafar

1 minut

Pas a nivell d'Alfafar

Divendres 17 de maig es produirà una reunió a Madrid entre tècnics d'Adif, representants del Ministeri de Transports, els ajuntaments d'Alfafar, Benetússer i Sedaví i la plataforma de veïns afectats pel pas a nivell. L'objectiu: desencallar el projecte de soterrament de les vies al pas d'este punt ferroviari fatídic.

L'alcalde d'Alfafar, Juan Ramón Adsuara, ha assegurat que la seua intenció és "que el Govern d'Espanya actue" i active el pla per a l'eliminació dels 60 passos a nivell que es va aprovar per unanimitat pel Congrés, quan Íñigo Serna era ministre de Foment.

El d'Alfafar "és el més perillós, el més mortal d'Espanya, i cal actuar ja", considera. Per a això, juntament amb l'ajuda de la Generalitat Valenciana, el consistori de l'àrea metropolitana de València reclama 130 milions d'euros a l'Executiu i que se li atorguen les competències a la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, tal com sí que va succeir amb Catalunya per a eliminar tres passos a nivell.

Concretament, Adsuara considera que serien necessaris 30 milions d'euros repartits en quatre exercicis, "una quantitat ridícula per al Govern d'Espanya", perquè siga viable l'actualització de l'avantprojecte que existix des de 2001, la licitació i l'execució de les obres per part de la Generalitat. "Estem disposats a posar els 10 milions d'euros addicionals de les arques municipals si fa falta amb la condició que se solucione este problema", anuncia el primer edil.

El projecte permetria convertir este punt negre en una zona verda, un gran bulevard que canviaria radicalment la vida del voltant de 70.000 veïns i veïnes que patixen les molèsties d'este pas a nivell, tant en mobilitat, com en salut mental. Cal recordar que cada dia circulen 163 trens i creuen al voltant de 1.400 vehicles i 400 xiquets i xiquetes per a anar a estudiar.

Juan Ramón Adsuara, diputat provincial i alcalde d'Alfafar

"S'ha trencat el consens"

L'alcaldessa de Benetússer, Eva Sanz, ha fet declaracions en relació amb el soterrament de les vies del tren en la localitat veïna d'Alfafar, destacant la necessitat de trobar solucions immediates per a garantir la seguretat de la ciutadania. No obstant això, Sanz també ha expressat la seua preocupació per la falta de consens entre els municipis afectats, la qual cosa està generant un joc polític que considera "perillós" per part del seu municipi veí, Alfafar.

"Benetússer, igual que altres municipis de la zona, ha mantingut durant més de 40 anys la reivindicació del soterrament de les vies del tren", afirma Sanz, considerant que esta demanda històrica ha sigut sempre compartida per diferents partits polítics, sense generar disputes entre ells. L'alcaldessa ha subratllat que el soterrament "és una prioritat", ja que no sols salvaria vides, sinó que també "reduiria les molèsties de mobilitat i soroll per als residents".

No obstant això, l'alcaldessa ha advertit que Alfafar "està jugant un joc perillós" en plantejar que només s'accepta el soterrament com a solució absoluta, sense considerar altres alternatives, un fet que "ha trencat el consens" entre les localitats.

En este sentit, recorda que "fa a penes dos mesos va ser la primera vegada que no vam ser capaços de consensuar una moció en la Diputació, quan vaig plantejar en una moció presentada pel Partit Popular que s'afegira una frase en la qual no oblidàrem a la resta de municipis, perquè, per exemple, a Massanassa el deixem als peus dels cavalls amb una rampa impressionant prevista en eixe projecte que han rescatat de l'any 2001; a Catarroja ni se'l nomena; no es parla de La Torre... en definitiva, no es parla de molta ciutadania que continuarà afectada".

Davant estes afirmacions, Juan Ramón Adsuara considera que plantejar un soterrament entre València i Silla "no té sentit". De fet, tècnicament sempre s'ha plantejat soterrar 1,9 quilòmetres de via ferroviària, que coincidix amb el pas a nivell.

A més, el primer edil recorda que s'està acabant una estació de Renfe a Albal en superfície, que ha costat al voltant de 10 milions d'euros "que no es poden tirar al fem plantejant ara soterrar-la".

Juan Ramón Adsuara i Carlos Mazón en el pas a nivell d'Alfafar

Una solució a curt termini

Partint la reivindicació de sempre que és el soterrament de les vies, Sanz considera que s'estan plantejant solucions provisionals que podrien ser a curt termini, com la construcció d'un pas subterrani proposada pel Ministeri. "Jo crec que en este moment estem parlant de vides humanes, i que és el primer que calia fer independentment de no oblidar la reivindicació que realment secundem tots: el soterrament", insistix l'alcaldessa de Benetússer.

Sobre este tema, l'alcaldessa recorda que en el passat, es van suggerir solucions provisionals per a evitar els passos a nivell, com els passos subterranis als quals es van acollir localitats com la mateixa Benetússer, Catarroja o Massanassa, i que Alfafar va rebutjar. "Ara, després de 40 anys ens trobem amb una problemàtica d'un pas a nivell molt perillós, que no se soluciona solament amb posar més senyals o fer-les més sonores, sinó que cal eliminar".

El president Carlos Mazón visita el passe a nivell d'Alfafar

La proposta d'Alfafar

Des d'Alfafar es proposa el soterrament de la doble via i l'estació existent, amb l'objectiu d'eliminar la barrera que representa la via a Alfafar, Benetússer i Sedaví. L'estudi contempla la finalització del soterrament i la posada en funcionament de la nova infraestructura en un termini de 24 mesos.

L'actuació abasta una longitud de 2.800 metres i inclou la construcció d'una nova estació per a Benetússer-Alfafar, així com la creació de diversos passos sota la via i una passarel·la per als vianants sobre ella, entre altres mesures.

Així mateix, es contempla una partida pressupostària per a l'adequació urbanística de la zona, que es convertirà en el principal eix urbà de la zona, on residixen aproximadament 50.000 habitants.