L'últim informe PISA va posar de manifest la falta de coneixements financers que té l'estudiantat espanyol. Es tracta de l'estudi mostral que cada any pren la temperatura al sistema educatiu espanyol i el compara amb la situació educativa d'altres països del nostre entorn. Aix
Unes xifres que revelen el desconeixement de les generacions més joves sobre gestió econòmica, estalvi o interpretació de documents financers a causa de la falta d'educació en esta matèria. I és que, precisament, l'educació financera no es troba integrada en el currículum educatiu, a pesar que és el criteri que múltiples organitzacions nacionals com el Banc d'Espanya han considerat com a idoni.
La Comunitat Valenciana és una de les excepcions, ja que la Conselleria d'Educació va anunciar que este curs 2024-2025 els continguts impartits en els centres patirien algunes modificacions. Entre elles, l'entrada d'una nova assignatura, encara que optativa, en l'Educació Secundària Obligatòria sobre educació financera. Així i tot, esra matèria no s'impartix de manera generalitzada en tots els territoris, per la qual cosa la iniciativa privada, com la duta a terme per la Fundació Caixa Ontinyent, fa un pas endavant i crea estratègies perquè estos conceptes entren a les aules i siguen assimilats des d'edats primerenques.
"Els resultats dels diferents estudis realitzats, tant a nivell europeu com nacional, assenyalen la necessitat cada vegada major de promoure l'alfabetització financera. Per això, a través del pla nacional d'educació financera es proposen accions que milloren esta situació com integrar l'educació financera en el currículum escolar, fomentar l'educació financera per a adults i potenciar l'ús de la tecnologia per a la inclusió", explica Roberto Sanz, gerent de la Fundació Caixa Ontinyent.
En eixe sentit, la Fundació porta desenvolupant durant diversos anys un programa de divulgació sobre educació financera destinat a totes les edats. Entre les accions que ja s'han dut a terme es troba la formació per a professors; o els ensenyaments a estudiants sobre ciberseguretat, emprenedoria i jocs d'atzar o apostes, en les quals en l'últim curs van participar més de 500 alumnes. A més, durant l'últim any acadèmic també es van realitzar diversos teatres de titelles basats en contes d'educació financera on van assistir 1600 alumnes.
Entre els aspectes que s'ensenyen es troben la importància d'estalviar, de conéixer com es guanya els diners i quines fonts d'ingressos existixen. A més, l'educació financera, especialment en adolescents, també se centra en "evitar les males pràctiques amb les apostes esportives o els jocs d'atzar que puguen derivar en problemes econòmics greus en les famílies", assegura José Pla, president de la Fundació Caixa Ontinyent.
Així mateix, esta estratègia formativa també posa el focus en les persones d'avançada edat, ja que són un dels col·lectius que amb l'arribada de l'automatització i la tecnologia presenta més dificultats en l'àmbit financer. En eixe sentit, des de la Fundació es forma a persones majors sobre noves tecnologies, ciberseguretat o com utilitzar els serveis bancaris de manera autònoma i independent.
Un joc per a aprendre a gestionar els diners
Dins de l'estratègia formadora que desenvolupa Caixa Ontinyent a través de la seua fundació, s'ha dissenyat un joc de taula a través del qual "s'aprendrà sobre conceptes financers d'una manera lúdica i divertida", va descriure Elena Enguix, responsable del programa d'educació financera de l'entitat. A través de "Porquiland", un joc que està dirigit per a xiquets a partir de 10 anys, els jugadors podran tindre una aproximació a diferents conceptes financers com la gestió responsable i l'estalvi dels diners.
Uns conceptes que els xiquets i xiquetes aprendran de la mà d'un monitor que els guiarà durant les partides en les quals participaran fins a sis jugadors individuals o per equips. Cada participant comptarà amb un compte bancari i un sobre d'estalvi que hauran de gestionar amb saviesa, ja que el que més diners tinga al final del joc serà el guanyador. "La realitat és que els conceptes financers són molt complexos d'aprendre i la millor manera de fer-ho és jugant i divertint-se", afig Enguix.
El desconeixement financer es convertix en violència econòmica
L'escassa informació que té la societat espanyola sobre finances no sols afecta al seu àmbit professional i econòmic, sinó que també ho fa al seu àmbit personal. Segons l'informe "Violències Econòmiques i Salut Financera: Un estudi jurídic" elaborat per la Universitat d'Oviedo i la Fundació Nantik menys del 20 % dels espanyols compta amb coneixements bàsics en esta matèria.
Una desinformació que pot donar lloc a la coneguda com a violència econòmica. Es tracta d'una mena de violència que afecta en major mesura a dones i que és considerada com una forma de violència de gènere, la tercera més freqüent per darrere de la de control i la psicològica. Segons la Macroenquesta de Violència contra la Dona 2019, este tipus d'abús afecta a un 11,5% de les dones majors de 16 anys al nostre país, la qual cosa equival a més de 2,3 milions de víctimes. Una xacra la incidència de la qual disminuix en aquelles persones amb majors competències financeres que, al seu torn, deriven en més independència econòmica.