Aproximadament, 77.000 persones fan ús dels prop de 450 trens de Renfe que circulen en Rodalia i Mitjana distància per a desplaçar-se al seu lloc de treball els dies laborables en la Comunitat Valenciana. L'impuls de la utilització del transport públic és una de les prioritats del Govern autonòmic, però perquè esta iniciativa tinga èxit, en primer lloc s'ha de garantir que el servei vaja a ser eficaç. En el cas de l'empresa ferroviària espanyola, l'eficiència dels seus viatges encara està per perfeccionar. I és que Renfe no para d'acumular incidències.
De fet, l'any passat Renfe va comptabilitzar fins a 335.000 reclamacions, les quals tarden, de mitjana, uns 48,65 dies a respondre. Això deixa entreveure una doble problemàtica. D'una banda, l'increment d'inconvenients patits pels usuaris assidus al tren i, per una altra, la notable incapacitat de l'empresa d'oferir respostes ràpides i solucions adequades.
Este cap de setmana, un nou accident ha afectat les línies de Renfe. Concretament, s'han suspés un total de 19 trens entre Madrid, la Comunitat Valenciana i Múrcia, dels quals nou corresponen al trajecte Madrid-València i altres nou al recorregut contrari. L'últim es tracta d'un viatge amb destinació a Múrcia, però que realitzava parada en diverses estacions de la Comunitat.
Amb tot això, el dissabte es van veure afectades 13.700 persones, 6.162 en trens que es van cancel·lar i 7.538 als quals es va caldre reubicar i canviar la seua destinació de l'estació de Chamartín a Atocha, segons va informar Óscar Gómez, director d'operacions de Renfe. Encara que este matí Adif ha anunciat la represa dels serveis amb normalitat en tots els trajectes, això només suma un punt més en la llarga llista d'incidències de la xarxa de ferrocarril espanyola.
En la Comunitat Valenciana, existixen diversos col·lectius que s'encarreguen de donar veu als usuaris de Renfe i reproduir les seues queixes de manera pública davant les institucions. És el cas de l'agrupació Usuàries del Tren Valencià, que ha recopilat dades molt interessants quant a esta temàtica. Segons esta associació, el servei de Rodalia de l'autonomia ha perdut en una dècada prop d'onze milions d'usuaris. No obstant això, s'ha observat un clar repunt de viatgers, degut sens dubte a la gratuïtat del servei.
La mateixa agrupació indica que al voltant de 7.600 trens són suprimits a l'any, i uns 11.400 patixen retards. I és just este inconvenient de la tardança del transport un dels temes que més reclamacions ha rebut. "Molta gent va deixar el tren de Rodalia i va buscar alternatives al no confiar a poder arribar a temps al seu treball", assegura Gonzalo Ramón, coordinador del Sector Ferroviari de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO-PV.
En la Comunitat Valenciana, les línies més afectades són la C-6 València-Castelló i la C-3 València-Utiel. Estos trajectes, a pesar que són xarxes que compten amb una gran demanda tant de treballadors com d'estudiants, ja que connecten nuclis d'alta població amb capitals de província, són els trajectes que més cancel·lacions patixen, quasi diàriament.
Un motiu de pes en el mal funcionament dels trens de Renfe podria ser la falta d'inversió. Cal destacar que, si bé de 2010 a 2020, el Govern espanyol comptava amb un pressupost de 3.400 milions d'euros per a invertir en el transport, només va utilitzar 300.000. Concretament, més del 80% dels diners usats va anar a parar a la xarxa d'Alta Velocitat (AVE), la qual cosa va deixar en declivi el finançament de la Mitjana distància i Rodalia.
Però les xifres resulten encara més alarmants si es dona una ullada al percentatge d'usuaris que utilitzen l'AVE enfront del qual utilitza Rodalia. Enfront del 96,2% de la població que fa ús de la xarxa de rodalia de la seua comunitat autònoma en algun moment de l'any, només un 3,8% el fa amb l'alta velocitat. No obstant això, els diners destinats per Renfe al primer grup no arriba a 1,5 cèntims per usuari, mentre que, per cada persona que agafa un AVE, es designen aproximadament 98 euros.
Rafael Villalba, portaveu d'Indignats amb Renfe, assegura que des de l'associació han exercit -i continuen exercint- pressió sobre els gestors de Renfe. Segons explica, el problema residix en la incapacitat de l'empresa de gestionar de manera adequada els seus pressupostos, la qual cosa, sentència, ha provocat un "caos arrossegat des de fa dècades".
Joana Oliver, pertanyent a la mateixa associació que Villalba, també posa l'accent que la desviació dels fons monetaris de Renfe a l'Alta Velocitat suposa un greu problema en la gestió interna. A més, segons indica la portaveu d'Indignats amb Renfe, la companyia no ha sigut capaç de donar cobertura a l'increment de la demanda que han patit els trens. "Moltes persones que abans no utilitzaven el tren van començar a usar-lo perquè era gratis, però Renfe no ha modificat res, al fet quesí hi ha més usuaris amb els mateixos recursos, el mateix nombre de màquines i de personal", explica Oliver.