La nit d'aquest dissabte al diumenge, a les 03.00 hores finalitzarà l'horari d'estiu i de nou els rellotges tornaran a marcar les 02.00 hores a Espanya. D'aquesta manera, es recuperarà un any més l'horari d'hivern, d'acord amb la Directiva Europea del Canvi d'Hora que s'aplica en tots els Estats de la UE.
El canvi d'hora s'efectua sempre l'últim diumenge del mes d'octubre en el cas de l'horari d'hivern, quan el rellotge es retarda una hora, i l'últim diumenge del mes de març, quan s'avança una hora el rellotge i comença l'horari d'estiu.
D'acord amb la normativa vigent, el canvi d'hora d'estiu a hivern es produeix l'últim diumenge d'octubre en tota Europa, d'acord amb la Directiva Comunitària del Canvi d'Hora, que és d'obligat compliment amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi energètic.
Segons estimacions de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDEA), el potencial d'estalvi en il·luminació podria aconseguir entorn de 300 milions d'euros, l'equivalent al 5 per cent del total. D'eixa quantitat, 90 milions correspon al potencial de les llars espanyoles, la qual cosa suposa un estalvi de 6 euros per llar i 210 milions restants s'estalviarien en els edificis del terciari i en la indústria.
Per part seua, la Comissió d'Indústria, Investigació i Energia del Parlament Europeu, va publicar el febrer de 2019 un informe en el qual es puntualitza que els canvis estacionals d'hora poden produir estalvis en el consum d'energia, però que són marginals i que no hi ha certesa que s'obtinguen en tots els estats membres.
L'informe també indica que pot haver-hi estalvis en il·luminació, però que no és tan obvi que ocórrega el mateix amb la calefacció, perquè podria fins i tot augmentar el seu consum. A més, segons van indicar els experts, els resultats són difícils d'interpretar, ja que estan molt influenciats per factors externs, com ara la meteorologia, la geografia i el comportament dels usuaris.
El febrer de 2018, a proposta de Finlàndia, l'Eurocambra va votar sobre la possibilitat d'acabar amb el canvi d'hora. Malgrat rebre 384 vots en contra i tan sols 153 a favor, el Parlament Europeu es va comprometre a estudiar la viabilitat del canvi d'hora i va obrir una consulta pública, en la qual més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que van participar, es van mostrar a favor d'acabar amb els canvis d'hora.
Encara que la Comissió Europea va aprovar l'eliminació del canvi d'horari, al març d'enguany la comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu va apostar per retardar fins a l'any 2021 l'eliminació del canvi d'hora bianual proposat per la Comissió Europea per a abril d'enguany, de manera que les capitals tingueren més temps per a decidir si el país es queda amb l'horari d'estiu o el d'hivern. Països com Portugal ja han decidit que continuaran amb el canvi d'hora estacional.
Les primeres disposicions sobre l'horari d'estiu es van adoptar a Europa en 1980 i des de l'any 2000, amb l'esmentada directiva, van quedar establides les regles que marquen el seu inici al març i la seua finalització a l'octubre.
El canvi d'hora va començar a generalitzar-se a partir de 1974, a partir de la primera crisi del petroli, quan alguns països van decidir avançar el rellotge per a aprofitar millor la llum del sol i consumir així menys electricitat en il·luminació. S'aplica com a directiva des de 1981 i ha sigut renovada successivament cada quatre anys.
Si bé, des de l'aprovació de la Novena Directiva pel Parlament Europeu i del Consell de la Unió el gener de 2001, el canvi s'aplica amb caràcter indefinit. La Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.
Espanya, geogràficament, està situada en el fus UTC/GMT+1, com la major part d'Europa excepte el Regne Unit, Irlanda i Portugal, que es mantenen en l'UTC/GMT+0. Aquesta adscripció de fus és la que marca des de 1940 l'"hora oficial" espanyola, avançada en 60 minuts a l'"hora universal".
En la latitud d'Espanya, les hores de llum són les mateixes, més o menys 10 hores a l'hivern i aproximadament 14 a l'estiu, però no comença el dia o fosqueja a la mateixa hora en l'est que en l'oest, podent haver-hi més d'una hora de diferència d'un extrem a l'altre. Vigo (Pontevedra), per exemple, és la ciutat europea en la qual més tard fosqueja.
A Espanya, l'Executiu va crear una comissió de 14 'savis' per a determinar la conveniència o no d'eliminar el canvi d'hora estacional i, en cas de decisió afirmativa, decidir quin horari era més adequat, el d'estiu o el d'hivern. La comissió va presentar un informe en el qual no va arribar a cap "resolució concloent", tenint en compte la "gran quantitat de repercussions d'impacte" que té aquesta mesura en camps com l'econòmic o el cultural.