Entre 4.000 i 7.000 famílies en risc de vulnerabilitat, en la seua primera fase, i fins a les 18.000 quan finalitze la implantació del programa 'ZERO, energia de proximitat'. Aquestes són les xifres que manegen les conselleries d'Educació, Cultura i Esport i d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica gràcies a les quals s'ha impulsat un projecte que instal·larà panells fotovoltaics per a generar energia solar neta en 114 instituts públics, distribuïts en 71 municipis en el territori valencià.
Es tracta d'un programa amb un potent benefici social, a part del mediambiental. I és que permetrà utilitzar l'excedent energètic d'aquest parc solar per a ajudar directament als habitatges amb dificultats per a afrontar la factura de la llum.
Concretament, en aquesta primera fase participaran 17 instituts de 14 poblacions de les províncies de Castelló, 57 centres educatius de 32 pobles i ciutats de les comarques de València i 40 instituts de 25 municipis de les comarques d'Alacant.
Energia neta i renovables
Amb la implantació d'aquest primer tram de parc solar, les emissions de CO₂ es reduiran en més de 9.000 tones a l'any, una petjada que disminuirà fins a les 58.500 tones una vegada s'haja completat la instal·lació fotovoltaica en els 360 centres educatius repartits per la Comunitat Valenciana.
Segons les previsions de la Generalitat Valenciana, en aquesta primera fase d'implantació del programa Educació invertirà un total de 14,47 milions d'euros. Després de l'estiu es publicarà la licitació dels projectes d'execució, les direccions d'obra i la instal·lació dels panells solars en els 114 instituts fixats. Durant el primer trimestre de 2023 s'adjudicarà, començant la instal·lació dels panells fotovoltaics a la primavera.
Posteriorment, una vegada finalitzada la primera fase, s'impulsarà una segona amb l'objectiu d'arribar a la totalitat de centres de secundària del territori.
Un projecte amortitzat en dos anys
Segons Raquel Tamarit, consellera d'Educació, Cultura i Esport, "es tracta d'una important planta fotovoltaica pública, urbana, descentralitzada i de proximitat, que generarà l'energia elèctrica que necessita cada institut i els transformarà en autosuficients, autogeneradors d'energia neta i renovable".
A més, es tracta d'una inversió que s'amortitzarà "en dos anys" pel que "els beneficis educatius, socials i mediambientals del programa són inqüestionables: el nostre alumnat no sols continuarà abordant en classe la importància de fer front a l'emergència climàtica, també allà on estudien, en els seus instituts, veuran que tenen l'exemple concret d'una gestió sostenible dels recursos energètics", incideix Tamarit.
Per part seua, Mireia Mollà, consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, destaca un projecte "que només té avantatges", perquè, tal com ressalta, "s'aconsegueix l'autoproveïment energètic dels centres educatius; es reparteixen els excedents entre les famílies més vulnerables, per a no deixar a ningú arrere en el procés de transició ecològica, i s'accelera la descarbonització reduint la nostra petjada".