El passat 29 d'octubre, la província de València va viure una de les pitjors catàstrofes de la seua història en forma de DANA. Les inundacions no només causaren danys materials i la pèrdua de vides humanes, en comarques com l'Horta Sud, la Ribera i Camp de Túria, sinó també un impacte emocional molt gran en els centenars de milers d'afectats. Els efectes psicològics d'esta tragèdia han deixat una empremta duradora, afectant la qualitat de vida de milers de persones.
Per a entendre millor esta situació, comptem amb l'anàlisi de la psicòloga Gemma Sanginés i les recomanacions del Col·legi Oficial de Psicologia, que oferixen valuoses claus per a mitigar l'impacte emocional i afavorir la recuperació.
Les seqüeles psicològiques després d'una catàstrofe natural
Segons Gemma Sanginés, “és fonamental realitzar una anàlisi funcional de la situació, tant de l'entorn de la persona com del seu estat intern”.
La terapeuta apunta a les seqüeles que pot deixar una crisi com esta:
- Problemes de son: Insomni, despertars constants o malsons recurrents.
- Alteracions en la salut física: Problemes digestius, afeccions cutànies o immunològiques.
- Problemes emocionals i cognitius: Dificultats de concentració, irritabilitat, tristesa profunda.
La psicòloga també destaca la diferència entre les persones que han viscut la catàstrofe de manera menys intensa i les que estan en una situació de major vulnerabilitat. “Les més vulnerables solen ser aquelles que romanen en un entorn destrossat i manquen de recursos per a reconstruir la seua vida. La constant exposició a factors externs, com la destrucció de la llar o la falta d'ajuda, deteriora la seua capacitat de millora”, explica Sanginés. A més, les persones que han perdut un ésser estimat s'enfronten a un dol especialment complicat, agreujat per la percepció de negligència en la gestió del desastre.
Quan buscar ajuda professional?
Un dels aspectes positius que ha emergit després de la tragèdia és el sentiment de solidaritat. “L'ajuda dels voluntaris i el suport dels éssers estimats ha sigut una medicina parcial per a reduir el dolor. Veure el costat positiu del ésser humà ajuda a mantindre l'esperança”, afirma Sanginés.
No obstant això, l'experta recalca la importància de saber identificar quan és necessari buscar ajuda professional. L'estrés posttraumàtic sol manifestar-se quan la intensitat, freqüència i duració dels símptomes impedixen a la persona seguir avant. “Si els pensaments recurrents generen un gran dolor o afecten el dia a dia, és moment d'acudir a teràpia”, advertix.
Claus per a afrontar l'impacte emocional segons els experts
El Col·legi Oficial de Psicologia també ha publicat una sèrie de recomanacions per a ajudar les persones afectades a reprendre el control de les seues vides:
Reprendre la rutina diària: Tornar als horaris habituals de menjar, dormir i treballar ajuda a recuperar la sensació de normalitat.
Evitar l'aïllament: Buscar companyia i suport en amics, familiars i comunitats locals.
Establir xicotetes metes: Prendre decisions diàries permet recuperar el control i avançar de manera progressiva.
L'esport i les relacions socials: aliats per a superar el trauma
Més enllà de la teràpia, l'activitat física també juga un paper essencial en la recuperació psicològica. Segons Sanginés, “és recomanable realitzar exercici d'intensitat mitjana almenys tres vegades per setmana durant 35-40 minuts. Açò ajuda a generar hormones (serotonina, dopamina...) millorant l'estat d'ànim i la salut mental”.
Així mateix, aprofitar esta situació per a enfortir les relacions personals pot marcar la diferència. “La força social és clau per a generar un pronòstic positiu. La unió amb familiars i amics no sols alleuja el dolor, sinó que també crea noves oportunitats per a créixer emocionalment”.
Comportaments contraproduents
En l'altra cara de la moneda, és crucial evitar comportaments contraproduents, com reviure constantment la situació mitjançant vídeos o notícies. “Açò és com buscar informació obsessiva sobre una malaltia. Només alimenta, assenyala Sanginés.
De la mateixa manera, i davant la solidaritat com una eina poderosa per a molts afectats, la gestió administrativa també ha influït en l'estat emocional de les víctimes. “La percepció de negligència en la gestió del desastre ha generat ràbia, impotència i dolor”, assegura Sanginés, per la qual cosa seria important no focalitzar en este aspecte. Esta situació subratlla la importància d'una resposta institucional ràpida i eficient per a minimitzar les conseqüències psicològiques.
Un futur esperançador
Encara que el camí cap a la recuperació pot ser llarg, tant els experts com els afectats coincidixen que és possible superar les seqüeles de la DANA. La combinació de suport emocional, solidaritat i en els casos més greus l'ús de recursos psicològics és clau per a reconstruir les vides dels afectats.
Com conclou Gemma Sanginés, “en les tragèdies també hi ha oportunitats per a regenerar relacions i vincles, enfortir la salut mental i redescobrir la capacitat humana de resiliència”.