El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sigut categòric. Aquest òrgan continental veu il·legal que les empleades de llar (un col·lectiu compost al 95% per dones) no tinguen dret a cobrar la desocupació a Espanya. Una sentència que accelerarà canvis en els drets d'aquest grup professional i que des del Ministeri de Treball i Economia Social s'han marcat com a "prioritat".
De fet, el Ministeri ja va incloure en el Pla Anual Normatiu la reforma del Text refós de la Llei General de la Seguretat Social en matèria de desocupació per a incorporar la prestació per desocupació per a aquest col·lectiu. Aquesta resolució europea suposa un pas decisiu per al reconeixement dels drets de les dones empleades de la llar i la seua igualtat respecte a la resta de treballadors.
Durant la pandèmia, Treball va posar en marxa per primera vegada un subsidi que donava cobertura per desocupació per a aquest col·lectiu. Segons fonts del Ministeri, malgrat les dificultats per a materialitzar-se per les particularitats d'afiliació especial i de cotització d'aquest col·lectiu, va ser "molt positiu i efectiu".
Treball també ha dut a terme dues campanyes específiques sobre les empleades de la llar, que va permetre, en la primera d'elles, que més de 32.000 persones veren millorades les seues condicions salarials i laborals.
Equiparació de drets
Des dels sindicats d'UGT i CCOO demanen accelerar els tràmits de la ratificació del Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT) sobre treballadores i treballadors domèstics, actualment en tramitació. Quan el Ministeri d'Afers exteriors reba l'informe preceptiu del Consell d'Estat, el portarà al Consell de Ministres per a poder enviar-lo a les Corts. El Ministeri de Treball ja ha realitzat tots els tràmits que li corresponen per a la seua ratificació.
Per a UGT, resulta "imprescindible" abordar "immediatament" en el marc del diàleg social la relació laboral i de Seguretat Social d'aquestes treballadores per a avançar en l'equiparació de drets.
CCOO, per part seua, ha recordat que la inclusió de les empleades de llar en el sistema de protecció per desocupació va ser un compromís que es va assumir en la reforma de Seguretat Social de 2011 que s'ha incomplit.
Malalties laborals de treballs feminitzats
Per part seua, des de Compromís es treballa perquè el parlament valencià inste el Govern central a realitzar les modificacions legislatives pertinents per a incloure en el llistat de malalties laborals les que deriven, principalment, de treballs feminitzats i precaris, com el de les cuidadores i el de les cambreres de pis.
Concretament, la portaveu adjunta de la coalició en Les Corts Valencianes, Mònica Álvaro, denúncia que "les treballadores tenen major probabilitat de patir malalties professionals, en comparació amb els treballadors, a conseqüència d'una major exposició de les dones a treballs repetitius com el que s'ha de fer en la manipulació de fruites, la neteja, la cura de persones o l'hostaleria".
Unes malalties que afecten majoritàriament la musculatura o l'esquena a conseqüència de postures i sobrecàrregues. Segons l'informe anual de la Confederación Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), al tancament de 2021 s'havien notificat 1.090 parts d'aquesta mena de malalties, dels quals 611 les patien dones, enfront dels 479 que provenien d'homes. "Uns resultats que no sorprenen, sinó que venen a avalar el que ja sabíem que existeix: desigualtat també ocupacional", incideix Álvaro.
Institucions com l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT) fa temps que han advertit en els seus estudis i informes sobre les diferències de gènere en relació amb la salut i seguretat al treball i "mentre que la sinistralitat laboral dels accidents laborals és molt més alta en els homes, les malalties laborals afecten més les dones", respon la portaveu, un fet que "el Govern a Madrid no pot continuar obviant".